Els premiats de l’ARA Balears de 2019

El diari ha premiat el Casal Petit, per la seva acció social; l’Associació Memòria de Mallorca, per fomentar la cultura que fa país; el Seminari permanent de Formació en Filosofia 3/18, per promoure la millora educativa; i el Fornet de la Soca, per la seva iniciativa econòmica

El Casal Petit, per la seva acció social; l’Associació Memòria de Mallorca, per fomentar la cultura que fa país; el Seminari permanent de Formació en Filosofia 3/18, per promoure la millora educativa; i el Fornet de la Soca, per la seva iniciativa econòmica, són els guanyadors dels Premis ARA Balears 2019. Aquest dimecres, varen rebre el guardó en una cerimònia a Es Baluard que també va servir per celebrar el sisè aniversari del diari.

Premi a l'acció social

Magdalena Alomar: “Volem que hi hagi justícia i igualtat, perquè la prostitució és fruit de la cultura masclista” 

El Casal Petit va obrir les portes al centre de Palma l’any 2001, però les germanes Oblates –la congregació a qui pertany– fan feina a Ciutat des dels anys vint. Acompanyen unes 240 dones a l’any que estan en situació de prostitució o víctimes de tràfic i els generen altres alternatives possibles.

En què se centra la vostra tasca?

El nostre objectiu, sobretot, és oferir alternatives a l’exercici de la prostitució, perquè és el que elles ens demanen. I ho feim a través de l’atenció social i l’acompanyament a la dona, en tots els àmbits: legal, habitatge, laboral, formatiu...

Com contactau amb les dones?

Sortim al carrer i anam a pisos i clubs i els informam del que oferim. És una feina molt lenta; hi has d’anar cada setmana perquè et coneguin i crear un vincle.

Com continua el procés?

Primerament venen al casal. Després, les treballadores socials els fan una primera entrevista per saber la situació en què es troben i es dissenya un pla individualitzat per a cada dona.

Què us mou a treballar en un projecte així?
Sobretot la voluntat que hi hagi justícia i igualtat, perquè la prostitució és fruit de la cultura masclista.

Com veieu l’evolució de la prostitució a Mallorca?

Canvien els perfils. Antigament eren dones espanyoles amb problemes de drogoaddicció. Ara són dones estrangeres, moltes de les quals venen a través de màfies. Fins ara han arribat moltes dones nigerianes, que continuen arribant, però també en venen moltes de sud-americanes.

Quines són les majors dificultats a què us afrontau?

És molt complicat el tema del tràfic: que les dones siguin conscients que en són víctimes i que vulguin denunciar-ho. També el procés de denúncia és difícil, perquè no s’assegura la protecció de la dona ni de la família al país d’origen, cosa que els genera encara més por. Falta molta sensibilització, que la gent conegui el que està passant.

Premi Toni Catany a la cultura que fa país

M. Antònia Oliver: “Nosaltres creim que la memòria històrica hauria de ser una qüestió d’estat” 

L’any 2005, un grup de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme es varen ajuntar per formar el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades a Mallorca. Amb professionals de l’àmbit, varen començar a investigar fins que l’any 2006, ja constituïts com a associació, varen posar la primera denúncia per desaparició forçada davant l’Audiència Nacional. Des de llavors no s’han aturat de reclamar justícia per a les víctimes i reivindicar la memòria.

Com va ser la primera tasca d’investigació?

Vàrem consultar arxiu per arxiu fins que vàrem tenir prou material per poder presentar una denúncia, el 2006. Des de llavors feim feina i hem arribat fins i tot a l’Argentina per posar una denúncia.

Com ha evolucionat la feina en el transcurs del temps?

Al principi, una feina importantíssima era apropar-nos als mitjans de comunicació. Hi vàrem captar una presència, però teníem en contra les institucions, fins que va arribar el Govern de Francesc Antich, que va obrir un poc la via després de molta insistència.

Quin paper creis que hi han de jugar les institucions?

Crec que són les que han de fer aquestes tasques, per això nosaltres hi establim converses i miram de crear una estratègia perquè no ens puguin dir que no. Davant la societat, que el Govern de les Illes Balears dugui el tema de les exhumacions fa que es normalitzi allò que no s’ha normalitzat fins ara.

Per què és important la memòria?

Nosaltres creim que la memòria històrica hauria de ser una qüestió d’estat, perquè és fonamental per no repetir els fets i per combatre el feixisme, que actualment es torna a manifestar.

En l’àmbit cultural, hi ha hagut moltes creacions amb la memòria històrica al centre.

Sí, s’ha fet de tot. I és interessant, perquè que la memòria adopti aquesta perspectiva cultural fa que arribi molt a la gent.

Premi Bartomeu Picornell a la millora educativa

Núria Marín i Margalida Mas: “Als infants els matam la curiositat, perquè no els deixam parlar ni demanar” 

El Seminari Permanent de Formació compleix enguany trenta anys ensenyant filosofia a tots els nivells educatius, amb el projecte Filosofia 3-18. Es tracta d’una proposta educativa per a l’Educació Infantil, Primària i Secundària, adaptada al català per l’IREF (Institut d’Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia) de Barcelona, a partir del conegut internacionalment com a Philosophy for Children, que pretén desenvolupar un pensament filosòfic en els estudiants.

Quina és la feina del Seminari Permanent de Formació?

Núria: Reflexionam sobre el programa Filosofia 3/18 i formam professors perquè puguin aplicar el projecte a l’aula.

En què consisteix aquest programa?

Margalida: Nosaltres no ensenyam filosofia, ensenyam a fer una pràctica filosòfica. Per tant, el projecte es basa en el fet que moltes de les idees que compartim, i de les quals ja parlen els infants de 3 o 4 anys, tenen implicacions filosòfiques. Quan a un nin petit li demanes si és feliç, a continuació li pots demanar: i què vol dir això per tu? I ell en sap parlar, d’aquestes coses.

I què passa dins l’aula?

N.: Hi duim materials que motiven una conversa, moderada pel professor. A través del diàleg, es tracten els temes filosòfics. Així, els alumnes aprenen entre ells i són conscients que el que diuen els altres és important.

Quins resultats es veuen?

M.: Als grups i les escoles que sistemàticament fan filosofia, hi ha una osmosi de les habilitats que treballen a filosofia cap a les altres matèries. Són més inquisitius, tenen més esperit científic i més curiositat per saber el perquè de les coses.

Els infants són curiosos per naturalesa.

N.: Sí, però a mesura que creixen els matam la curiositat, perquè no els deixam parlar, no els deixam demanar. Si tu crees aquesta dinàmica a l’aula, potencies que siguin curiosos.

Premi a la iniciativa econòmica

Tomeu Arbona i María José Orero: “Acostam productes amb una gran càrrega cultural al cor de la ciutat”

El Fornet de la Soca va néixer en plena crisi econòmica en un local de 30 metres quadrats del carrer Sant Jaume de Palma. L’èxit de la seva proposta, que es basa a recuperar el receptari històric del territori, el va portar a canviar d’emplaçament al Forn del Teatre de la plaça Weyler, al cor de Palma. El forn, relativament jove però ja emblemàtic, rebutja els mètodes industrials i aposta per la recuperació de la gastronomia històrica, treballant amb ingredients naturals i de productors locals.

Obriu en plena crisi. Per què aquest negoci i no un altre?

Tomeu: Perquè l’arqueologia gastronòmica era una afició que jo tenia i, a més, era un somni de tota la vida. Amb la crisi vam arribar a una situació molt límit i vàrem veure que això era un recurs.

Quan començau a interessar-vos per l’arqueologia gastronòmica?

T.: Des d’adolescent ja cercava en receptaris antics, com el Die Balearen, i feia proves. M’agradava molt el bon menjar, l’antropologia i la sociologia. Saber com menjava la gent i com es relacionaven amb el menjar.

M. José: També va tenir la sort que a la seva família es menjava així, i la seva mare era una gran cuinera.

Per què és important recuperar receptes tradicionals?

T.: Perquè és un llegat patrimonial increïble i desconegut. Als anys seixanta hi va haver una desfeta gastronòmica: tot el nostre receptari es va recloure a les cases, mentre que a l’àmbit públic es va reduir a cinc plats: caragols, callos, arròs brut, porcella i frit.

Hi té a veure el boom turístic?

T.: Clar. Abandonam la terra, el paisatge i, amb aquest, la realitat del nostre menjar.

M.J.: També la globalització, que fa molt difícil trobar coses autòctones.
Us visiten molts turistes.

M.J.: Sí, però també ve gent d’aquí. Jo pens que tenir menjar de qualitat, real i autèntic, interessa tant als mallorquins com als turistes.

T.: A més, és una manera d’acostar un producte amb una gran càrrega cultural al cor de la ciutat.u

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF