SOCIETAT

La precarietat assetja l’atenció sanitària del Pla i el Llevant

Professionals mèdics de les unitats bàsiques de salut es queixen de la manca de recursos, de les incidències que els boicotegen la feina i de la sobrecàrrega laboral

Metges i metgesses que atenen els pacients tremolant de fred o que es passen hores sense poder accedir als historials dels malalts perquè no funciona l’internet, talls d’aigua sense previ avís, lliteres en pèssimes condicions durant mesos, aparells romputs que tarden massa temps a canviar-se, i, sobretot, sobrecàrrega de feina. Això és el que viuen els facultatius que treballen a les unitats bàsiques de salut de la zones del Pla i el Llevant de Mallorca, que fan el possible perquè tot això no afecti els pacients. L’ARA Balears ha tingut accés a denúncies per escrit i telemàtiques i ha parlat amb diferents testimonis que han explicat aquesta realitat, la majoria dels quals han demanat quedar en l’anonimat. L’IB-Salut, per la seva banda, es defensa explicant que alguns centres s’han de renovar del tot, d’altres s’han reformat, i en set s’hi invertiran gairebé 700.000 euros.

Marta Salvà és metgessa d’Atenció Primària a diversos centres de salut del Pla i el Llevant, estima la seva feina i està farta de queixar-se i de fer gestions per intentar resoldre incidències. “Vaig vestida amb roba de muntanya i d’esquiar, perquè estam a set graus. Passam nou hores en aquesta temperatura. No pot ser. Que aquí atenem bebès de quinze dies!”, afirma. Una altra treballadora de la mateixa unitat bàsica, que demana que no es publiqui el seu nom real (l’anomenarem Carme), també es queixa. “Estam dues setmanes tremolant, perquè l’aire condicionat no funciona”, diu. El problema s’ha resolt fa poc, però no és nou. “Vàrem estar un any sense cap aparell. La gent duia els calefactors de casa seva. Se’ls posaven als peus per poder aguantar”. Una comare que també demana mantenir l’anonimat explica que sense calefacció “atendre dones embarassades per fer-los una citologia, per a la qual t’has de desvestir, és molt difícil”. Salvà recorda com ha vist tremolar pacients sotmesos a quimioteràpia i com ha recomanat a la gent de la sala d’espera “anar defora, al sol, per la fredor que hi havia a l’interior de l’edifici”.

Manca de recursos

A aquestes incidències de les unitats bàsiques de salut (UBS) del Pla i el Llevant s’hi suma la manca de recursos. Falten des de petits estris que poden costar un euro, com el peack-flow -un aparell per mesurar el flux respiratori- fins a un monitor, que pot costar uns 1.400 euros. Totes aquestes mancances fan molt difícil fer la feina en condicions. “Fa poc va venir una dona gran, a Montuïri, que tenia una arrítmia, i com que no hi havia monitor, vàrem esperar tres quarts d’hora que arribàs l’UVI mòbil”, diu Salvà. El batle de Montuïri, Joan Verger, confirma que “no hi ha material i que sempre hi ha coses que no funcionen o s’espatllen. Una gotera, una aixeta que no va o una rajola aixecada...”. Verger recorda que les instal·lacions no es varen concebre per tenir-hi un centre de salut. Fa temps que en reclamen un de nou i l’Ajuntament, assegura, ha fet tot el que han pogut per la seva banda. “El 2017 vàrem comprar un terreny per fer una UBS nova. El projecte està fet i les obres havien de començar la legislatura passada. Però no varen començar”. El 4 de gener té una reunió prevista a la conselleria. Confia que les obres començaran el 2020, i lamenta que el temps vagi passant. “Esperant, esperant, desesperam”, diu.

Una altra metgessa amb molta experiència al Pla, que també demana que no es publiqui el seu nom (l’anomenarem Anna), explica que pateixen “talls d’aigua, sovint sense avisar”. Cal recordar que per a la prevenció de la grip és bàsic rentar-se les mans”. Assegura que a la zona hi ha dues unitats bàsiques sense desfibril·ladors automàtics, “quan, per exemple, Deià en té tres per 600 habitants”. Diu que la situació de les UBS és ben coneguda pels responsables de l’IB-Salut. “Els hem transmès per activa i per passiva tot això. A la Conselleria ho saben. Tenen una bona actitud, però després les coses o no arriben o arriben tard. I el dia a dia és complicat”. Ella ha esperat mesos perquè li canviassin la llitera, atès que “la tenia enfonsada”. També es queixa de la tardança per substituir un senzill aparell per mirar les orelles. El que li sembla inversemblant és que hagin dotat tots els centres de salut amb un ecògraf, que val uns 3.000 euros. “Està molt bé, però no és una petició dels metges de família”, argumenta. Explica que només s’utilitzarà uns dies a l’any per destriar si el pacient té pedres o líquid, mentre hi ha estris que van escassos i que es necessiten cada dia. “Hi ha una desconnexió entre qui fa la comanda i la realitat”, afegeix.

Fonts de l’IB-Salut expliquen que, pel que fa a les infraestructures, “hi ha unitats bàsiques com Montuïri o Sant Joan que es faran noves i d’altres en les quals s’han fet reformes importants”. Quant al manteniment, les incidències “formen part del dia a dia i Gerència sempre les intenta solucionar amb la major celeritat possible”. També afirmen que Atenció Primària de Mallorca invertirà l’any que ve 690.937 euros en les UBS de Sant Joan, Montuïri, Consell, Santa Margalida i Sant Llorenç, i en els centres de salut d’Artà i Pollença.

Anna també assenyala la manca de sentit d’utilitzar els anomenats excedents a tercers -allò que es cobra als pacients que no tenen targeta sanitària- per fer un dinar amb una psicòloga, quan veu que “hi altres prioritats”. Salvà assegura que amb aquests excedents es va convidar el personal de més d’un centre a un cap de setmana amb totes les despeses pagades per fer-los coaching. “Em sembla perfecte, si les piràmides de necessitats estan cobertes”, diu. Anna també troba absurda la despesa que significa imprimir en color els fullets informatius de les rutes saludables. L’IB-Salut no ha facilitat informació sobre els excedents a tercers.

Excés de feina

“La gent que fa feina a les unitats bàsiques de salut o cau de baixa o se’n va de Mallorca”, afirma Salvà. El motiu no són tant les mancances estructurals com l’excés de feina. Carme explica que “sempre hi ha problemes de logística”. “Fa estona que tenim un metge de baixa, i n’hi ha un altre que es va jubilar”, afegeix. “En varen posar una [de nova] i crec que ara se n’anirà. “Acumulen molt de cansament”, insisteix, “n’hi ha que tenen més de 60 anys i fan feina de matí i substitueixen un metge a l’horabaixa. Són moltes hores”. Fonts de l’IB-Salut admeten que en “períodes vacacionals hi pot haver situacions de reducció de professionals”, i puntualitzen que “això no passa només a la Part Forana, sinó a tot Espanya”. Deixen clar que “sempre s’intenten cobrir de la millor manera possible perquè el centre pugui avançar amb normalitat i els pacients no en surtin afectats”.

Aquests arguments no convencen els professionals consultats. “Molts de dies no tens temps ni d’anar al bany. Mai surts a l’hora. Tens deu minuts per a pacients, urgències, domicilis pautats -dos o tres als dia- i domicilis urgents. Sense cap buit. I si et diuen que hi ha una persona que s’ofega, hi has d’anar”, comenta Salvà. “Gerència ens demana fer la ronda per visitar gent que no es pot moure. Em sembla bé si pots atendre 25 o 30 pacients al dia, però si són 50 o 55, fas el que pots. Tots feim moltes hores no remunerades. I això et crema. A Suècia atenen 12 pacients al dia”.

Salvà explica el cas de la pediatra de Felanitx que, diu, va arribar a veure 70 infants al dia perquè la companya estava de baixa i no la varen cobrir durant quatre mesos. “Varen fer una reunió informal amb la coordinadora i altres companys per donar-li un cop de mà. Vaig anar a l’AMIPA de l’escola i els vaig dir que si anaven a Urgències i els nins tenien més de cinc anys podia ser que els atengués un metge d’adults perquè la pediatra estava desbordada. Al cap de dos dies, Gerència de l’IB-Salut em va convocar per dir-me que havia creat alarma social”.

Síndrome de l’esgotament professional

El president del Sindicat Mèdic de Balears (Simebal), Miquel Lázaro, lamenta les condicions en què fan feina les unitats bàsiques més allunyades de Palma i remarca, sobretot, que el principal problema a Mallorca és que pateixen “una sobrecàrrega de pacients”. Assegura que s’atenen moltes més targetes sanitàries que la mitjana espanyola, que és de 1.450 per metge, mentre que a l’illa se superen sempre els 1.900 pacients per facultatiu. “Són molt bons, però la demanda els està desgastant. Els casos de síndromes d’esgotament professional ( burn-out ) de metges de família han augmentat”. Lázaro assegura que es prescriuen baixes laborals que són burn-out amagats en “quadres ansiosos i depressius, trastorns adaptatius o problemes d’imsomni”. El Simebal calcula que a les Balears falten 350 metges d’Atenció Primària i que la sobrecàrrega de feina recau sobre els que hi ha. “Hi ha pobles costaners a la Part Forana que, quan el company se’n va de vacances, el que queda atén de 3.500 a 4.000 persones”, diu.

Un dels treballadors d’una unitat bàsica de la costa del Llevant explica que cada estiu “la població es duplica”. “Arriba molta gent peninsular a fer feina i estrangers amb targeta europea de vacances. Normalment, ve un metge per cobrir els desplaçats, però no sempre. L’estiu passat no va venir”, lamenta. La manca de personal es nota també a l’hivern, però és a partir d’abril quan comença el desbordament. “Feim molta feina extra perquè ens agrada i perquè ens en sentim responsables. La qualitat de la sanitat pública és, sobretot, pel capital humà”, insisteix. Lázaro critica que l’Atenció Primària “sigui secundària, quan hauria de ser totalment prioritària als pressupostos, perquè és el GPS de la salut de la població”.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF