Un MIR per ser mestre i professor d'universitat amb experiència a les aules: així es vol canviar la carrera docent

El document també planteja un cos únic de docents que puguin fer classe tant a primària com a ESO

Amb la convicció que els mestres són una de les peces fonamentals per combatre el fracàs escolar i millorar els resultats del sistema educatiu, el Govern va posar en marxa fa cinc anys un pla per reformar la formació docent, l'anomenat 'Programa de millora i innovació en la formació de mestres' (MIF), de què formen part el departament d'Ensenyament, la secretaria d'Universitats i Recerca i les nou universitats que imparteixen estudis d'educació, i que ja va introduir la prova d'aptitud personal (PAP) com a requisit previ a accedir al grau en educació a la universitat.

El document final, que s'ha presentat aquest dimarts, recull un conjunt d'accions que volen millorar i prestigiar la feina de mestre i professor: entre d'altres, es posa sobre la taula la necessitat de fer unes pràctiques residents –semblant al MIR dels metges–, impulsar que mestres d'infantil, primària i ESO en actiu facin classes a la universitat o unificar el cos de professors en un de sol perquè un mateix mestre pugui impartir classe a primària i a secundària. 

Algunes de les mesures superen el marc legal actual, però el Govern ha afirmat que "estudiarà i tindrà en compte" les propostes plantejades per la comissió tècnica del MIF. Segons el document, les mesures són "canvis profunds, no només en l'estructura dels estudis universitaris sinó en la regulació de l'accés a la professió i, probablement, de l'estructura del sistema educatiu". Les principals mesures plantejades són les següents:

Un any més de carrera i un màster obligatori

Els experts proposen una profunda renovació de l'estructura de la formació universitària. La més evident és que plantegen allargar la durada dels estudis universitaris, que ara és de quatre anys, amb un model de 3+2. Tot i això, "en un primer estadi" proposen fer 4 anys de grau i un de màster o postgrau i demanen al departament d'Ensenyament que exigeixi aquesta formació com a requisit per a l'accés a la professió o bé es consideri un mèrit amb altíssima puntuació a les borses i a les oposicions.

Segons els tècnics del MIF, els dos primers anys els graus haurien d'incloure un "nucli de matèries comunes" i els postgraus o màsters haurien de servir per "ajustar-se a les necessitats del sistema educatiu".

Un pràcticum amb residència

El document posa èmfasi en millorar el període de pràctiques, que planteja que siguin en "estreta coordinació i cooperació" entre els tutors de les universitats i els de les escoles. Així, el pràcticum tindria dues fases: una semblant a l'actual (pocs crèdits) però amb algunes millores necessàries i una segona fase, durant el postgrau obligatori, en què es crearia la figura del docent resident, com l'actual MIR dels metges. Segons el document, el màster ha de contenir un "pràcticum resident amb un enfocament i contingut clarament diferenciat però complementari" al que ja haurà rebut en la primera fase, i proposa per exemple centrar-se "en la millora i la innovació a partir de la solució o el plantejament de reptes educatius actuals". 

Entre els canvis que els experts del MIF aconsellen incorporar en la primera fase de les pràctiques hi ha establir uns criteris clars per a totes les universitats per seleccionar centres educatius on poder fer pràctiques, i crear una "xarxa estable de centres formadors" i un model de pràctiques "compartit" per tots els centres universitaris. A més, es proposa que cada centre formador aculli un nombre d'estudiants en pràctiques proporcional a les línies que ofereix –sis estudiants per línia. 

També es posa sobre la taula la necessitat de millorar la tutorització tant a la universitat com als centres formadors de pràctiques. Com? Proposen que els responsables del pla de formació i els tutors de pràctiques (tant de les universitats com de les escoles) tinguin una formació específica i se'ls doni un "complement retributiu" per tal que la condició de tutor "sigui un mèrit" en el desenvolupament professional docent. 

Docents en actiu a primària i ESO, nous professors universitaris

Segons els experts del MIF, la millora de la qualitat de la formació docent passa necessàriament per millorar la qualitat dels professors universitaris i també la seva situació laboral. Conscients del "problema sistèmic de finançament" i que són temes de "llarg abast", el document planteja mesures que es poden aplicar de seguida i que passen per definir uns "perfils específics" de professionals que siguin professors als graus de magisteri. Proposen tres tipus de docents: els professors "típicament universitaris", encarregats de la formació més teòrica i que poden no haver tingut cap "experiència directa" en etapes obligatòries; els docents que combinen una formació acadèmica amb una experiència professional de mestre o professor, i els docents que estiguin exercint a la primària i a ESO actualment i que s'encarregarien de la docència "més professionalitzadora".

Per als dos últims grups, el MIF reivindica la figura de "professor vinculat", que hauria d'incloure mestres d'infantil, primària i secundària que puguin fer docència a la universitat i professors d'universitat que puguin fer docència en etapes obligatòries. En aquest sentit, es planteja "reduir les hores lectives en el centre" per als mestres de primària i professors d'ESO que assumeixin la formació de futurs docents. 

Incloure una entrevista a les oposicions

Canviar les proves per accedir al cos de funcionaris de mestres és una prioritat per al MIF, per deixar de "quantificar només els coneixements" dels aspirants i començar a "acreditar la competència professional docent". Per fer-ho, es recomana que s'inclogui "si escau" una entrevista personal.

El temari de les oposicions per a mestre és el mateix des de fa 25 anys. De fet, la part teòrica la fixa el ministeri d’Educació, que prepara una actualització de les proves. Com en el cas del MIF, no es concreta quan podrien estar llestos aquests canvis.

Un cos únic de docents que pugui fer classe a primària i a ESO

Segons els experts, és "urgent formar docents amb experiència a ESO", a causa del "fort increment" de la demanda d'alumnes en aquesta etapa i "la manca de professorat habilitat sense el màster de secundària". La via per fer-ho és, d'una banda, "avançar cap a un cos de docents d'educació bàsica", és a dir, que el departament d'Ensenyament firmi un decret que reguli el pas de funcionaris de centres de primària a secundària, i de l'altra, dissenyar una oferta formativa universitària que permeti als mestres de primària "accedir a una especialització en àrea per poder exercir a la secundària obligatòria". 

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF