És possible un nou Magaluf?

CalviàQue Magaluf sigui “la zona de Mallorca on hi ha una major concentració d’hotels de quatre i cinc estrelles” no és quelcom que encaixi amb la imatge col·lectiva que es té d’aquesta zona de Calvià. Així ho afirma el president de l’Associació d’Hotelers de Palmanova i Magaluf, Mauricio Carballeda. Actualment, el 70% de la planta hotelera ha estat renovada gràcies a una inversió d’uns 300 milions d’euros, xifra que es tradueix en un total de 88 establiments reformats, concreta Carballeda.

Les dades avalen la intenció que hi ha al darrere: “Estam intentant apostar per la qualitat, per oferir un producte i unes infraestructures bons”, assegura el president. “S’ha d’atreure millors clients, que gastin més, de manera que augmentin la rendibilitat i els inversors”, afegeix.

Melià hi ha destinat 250 milions d’euros

El grup Melià, que té 11 hotels a la zona, ha invertit aproximadament 250 milions d’euros en el canvi d’imatge de Magaluf. Aquest procés ha conclòs amb el llançament de la campanya ‘The New Magaluf’ per mitjà de xarxes socials, amb la qual volen promoure els aspectes positius d’aquesta destinació.

Segons Melià, el balanç extret de l’any 2018 revela un canvi en el perfil dels seus clients, que són un 42% parelles i un 30% famílies. L’aposta del grup majoritari a Magaluf n’ha motivat altres a seguir les seves passes. “Hi ha hotels independents que també han fet un esforç, i no ens hem d’oblidar de les empreses particulars que han dedicat diners a això”, apunta Carballeda.

El que continua sent una arma de doble tall per als empresaris és el model del ‘tot inclòs’. El president de l’associació d’hotelers assenyala que “moltes famílies el demanen” i “no sempre ha d’estar lligat a l’oferta d’alcohol”. Malgrat això, “són molt pocs els hotels que ofereixen aquesta tarifa en exclusiva, sinó que la majoria la combinen amb altres”, afegeix. Carballeda denuncia que “l’excés es troba fora dels hotels, a les excursions etíliques o les festes als vaixells que ofereixen alcohol a un preu molt baix”.

El turisme d’excessos, reduït a la meitat

Relacionar aquest indret amb una voràgine de festa, alcohol i sexe a peu de carrer ha esdevingut inevitable amb el pas del temps. Però les dades assenyalen que la rehabilitació a la qual ha estat sotmesa Magaluf comença a donar resultats. “Hi ha un canvi, ho percebem i ens ho diuen els empresaris”, declara el director general de Turisme de Calvià, Xavier Pascuet.

“El turisme d’excessos s’ha reduït d’un 34% a un 17% en cinc anys en les 30.000 places disponibles”, revela el directiu municipal . Les quasi 5.000 persones que hi arribaven cercant aquesta mena de turisme, diu Pascuet, “ara són famílies”. Com a exemple d’aquesta transformació, destaca el cas de l’empresa Roommate, caracteritzada pels seus acurats dissenys interiors, que ha decidit obrir “el seu primer hotel de platja, de 600 places, a Magaluf”.

Un dels principals reptes de l’Ajuntament en l’actualitat és la regulació de l’oferta complementària. El govern municipal té competència, per exemple, per fer complir les ordenances, com ara “l’horari dels locals i els renous que emeten”. Des del Consistori, també es va impulsar l’obertura d’una oficina de la Guàrdia Civil al quilòmetre zero de Punta Balena amb l’objectiu “de dissuadir altres conductes, entre les quals es troben la venda ambulant i la prostitució”, diu Pascuet. “Crec que estam arribant a una recta final i el que hem de fer en aquesta legislatura és donar un cop mortal a l’oferta d’excessos”, sentencia.

Platges, passejos i carrers buits

La situació dibuixada per l’àmbit hoteler i pel Consistori no sembla coincidir amb la que viuen els comerciants de la zona, que s’enfronten a un doble repte. D’una banda, han vist com els hotels s’han convertit en els seus principals competidors a causa de les remodelacions que hi han duit a terme i, de l’altra, consideren que hi ha una gran diferència entre les subvencions que reben ambdós sectors.

El president de l’Associació de Comerciants i Empreses de Serveis Turístics de Mallorca (Acotur), Josep Tirado, afirma que “els comerços no han tingut els mateixos privilegis”. Tirado assumeix la necessitat de regenerar els comerços, però demana que hi hagi “un pla d’ajuda per incentivar aquests canvis”. El president nega que, a diferència del cas dels hotels, els locals no hagin rebut cap mena de subvenció. “Ens perden el respecte dient que som deixats i que els establiments tenen més de 50 anys, però la Llei general turística balear només empara el sector hoteler, al qual se li ha donat tota mena de facilitats”, critica Tirado. Gràcies a aquestes mesures, explica, “han pogut ampliar fins a un pis més els hotels i fer servir els baixos dels edificis per fer beach clubs i centres comercials”.

Les novetats en l’oferta hotelera suposen un major risc per als comerciants i la Momentum Plaza de Magaluf n’és el millor exemple. Situada sota l’hotel Innside de Melià, alberga diverses multinacionals, des de botigues de roba i complements fins a cadenes de restaurants. “Aquesta nova àrea comercial ens ha deixat despenjats i aïllats”, lamenta Tirado, al mateix temps que reclama “inversió en infraestructures, com platges, passejos i carrers”, que durant el dia diu que són buits. “Tenim un xat d’uns 100 associats en què ens envien fotos i vídeos de la platja de Magaluf on no hi ha ningú a les dues del migdia. La gent està en el ‘tot inclòs’, no vol sortir i passar calor”, exclama.

La petita i mitjana empresa de Magaluf coincideix que comença a haver-hi un canvi, però “amb desequilibris”. Els resultats econòmics d’aquests negocis -en molts casos familiars- arriben a ser tan baixos que els seus propietaris es veuen obligats a traspassar-los. “Estam molt cremats, hem de fer moltes hores i adaptar-nos als nous mercats emergents, per això les generacions següents no volen continuar sent comercials i traspassen l’empresa a xinesos, pakistanesos i hindús”, denuncia.

Una problemàtica afegida a aquest fenomen és la manca d’inspeccions. Segons Tirado, quan es fa aquest canvi de titularitat, “el Consistori obliga a revisar que tot estigui en ordre”, però “no es regula si compleixen amb la legislació vigent”.

Per part seva, el tinent de batle de Comerç de Calvià, Marc López, admet que “la primera passa s’ha feta en el sector hoteler, perquè és natural que així sigui”, però es compromet que “la següent sigui en l’oferta associada”. López entén que “als petits comerciants els costi més fer aquesta inversió”, per aquest motiu “cal acompanyar-los amb ajuts específics”.

Mentre que el president d’Acotur nega que els comerciants rebin cap subsidi econòmic, el regidor assegura que “hi ha línies de subvenció exclusives per al comerç”, malgrat que no tots “tinguin la capacitat per invertir en millores”. De totes maneres, aquestes aportacions només es poden rebre “per fer canvis en els elements exteriors dels establiments, atès que l’objectiu és millorar l’estètica del municipi”, explica López. Per aquest motiu, anuncia que intentaran que “les ajudes siguin majors i que s’arribi a més gent a través d’una campanya potent”.