ELS PORTS, LES PORTES DE LES ILLES - CAPÍTOL 5
Societat 01/02/2016

El port d’Eivissa, una porta a la història i al canvi

Té el repte d’afrontar el creixement de manera respectuosa amb el paisatge i els valors culturals

Diego Villalonga
4 min

EivissaEl port d’Eivissa és un port de contrastos que troba un equilibri entre la modernitat de les infraestructures i les construccions medievals de Dalt Vila, entre la tranquil·litat de l’hivern i el tragí de l’estiu, entre el ric patrimoni que ha deixat la història i els canvis continus per afrontar el futur.

Precisament el ric patrimoni va merèixer la declaració d’Eivissa com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco l’any 1999 i el seu port té el repte d’afrontar el creixement de manera respectuosa amb el paisatge i els valors culturals de la ciutat.

Pas dels pobles mediterranis

Vila i el port d’Eivissa, el port d’Eivissa i Vila, un binomi inseparable al llarg dels segles. L’actual capital eivissenca ha estat al llarg de tota la història un punt de trobada entre cultures i un lloc on s’han anat succeint gairebé tots els pobles mediterranis: púnics, fenicis, romans, vàndals, bizantins, visigots, musulmans, catalans... que un rere l’altre han anat ocupant l’illa. Aquesta diversitat està totalment lligada a l’existència d’una badia, d’un port, que permetia als pobles que navegaven pel Mediterrani trobar refugi i espai per assentar la seva base comercial, de proveïment i expansió.

Els primers testimonis es remunten a l’any 650 aC, quan els cartaginesos funden la colònia púnica d’Eivissa, amb el port ja com a base naval de la seva armada. Tant en aquesta època com durant la dominació romana l’activitat comercial lligada al port fou intensa.

A pesar de les nombroses referències històriques que ens han arribat sobre l’important trànsit marítim a Eivissa no hi cap rastre d’obra marítima fins al segle XVII, quan ja tenim constància de l’existència d’edificis amb finalitat portuària i un moll.

No és fins al segle XX que es construeixen infraestructures modernes, amb la primera construcció del dic d’abric de la zona sud del port. Als anys 50, passada la postguerra i amb l’inici del creixement turístic a les Illes Balears, se succeeixen importants obres de dotació d’infraestructura, però ha estat en les dues darrers dècades que s’ha fet l’ampliació més important.

Servei a tots els usos portuaris

Actualment el port disposa de diverses dàrsenes esportives amb uns 1.400 amarraments per a embarcacions recreatives de tota mida, gestionades pel Club Nàutic, la Marina de Botafoc i la Marina de Ibiza. Els usos turístics i recreatius són molt importants en aquest port, un destí de primer ordre del turisme nàutic.

A la zona antiga més propera a la ciutat s’hi troben també les embarcacions de pesca, testimoni del que va ser una activitat fonamental a l’illa.

Així mateix, compta amb els molls comercials i de passatges i el dic de Botafoc, on es descarreguen els combustibles per abastir l’illa i on amarren els grans creuers turístics.

El cordó umbilical de Formentera

El trànsit de passatgers és important al port d’Eivissa: diverses companyies connecten l’illa amb Palma, Formentera, Barcelona, València, Dènia i fins i tot amb la propera localitat de Santa Eulària, a bord, en aquest darrer cas, de petites embarcacions turístiques. Cada any embarquen un milió de passatgers i en desembarquen altres tants.

La connexió més destacada, tant pel que fa al nombre de passatgers com perquè n’és l’únic punt de connexió regular, és amb l’illa de Formentera. Per als formenterencs és la seva connexió amb el món, el lloc per on inevitablement han de passar per anar a l’aeroport, per anar al metge o per fer algunes gestions. Un 75% del trànsit de passatgers del port d’Eivissa surt o arriba de Formentera, un milió i mig de persones. Li segueixen amb quantitat més reduïdes Dènia (95.000), Palma (72.000), Barcelona (50.500) i València (33.000).

Més recentment s’han sumat a aquest trànsit de persones els visitants que arriben a bord dels creuers, en total unes 170.000 persones cada any.

L’abastiment de dues illes

Al port d’Eivissa arriba gairebé tot el que es necessita a l’illa i també tot allò que es torna a embarcar amb rumb a Formentera. Unes illes amb poca indústria i agricultura, que han crescut en població i turisme i que depenen de l’exterior per abastir-se de gairebé tots els productes bàsics: aliments, béns de consum en general, materials de construcció, maquinària, vehicles i recursos energètics. En total 2.333.500 tones de mercaderies, 1.560.000 que es desembarquen a l’illa i 775.000 que embarquen cap a l’exterior.

Una de les mercaderies més importants que arriben al port d’Eivissa són els productes energètics, els combustibles per a la central elèctrica i els vehicles, aproximadament unes 237.000 tones de derivats del petroli que arriben arriben i unes 15.000 que tornen a sortir per abastir l’illa veïna de Formentera.

Així mateix, arriben 355.000 tones de productes agroalimentaris, 160.000 de materials de construcció i 275.0000 d’altres productes (mobles, fusta, aparells, eines, paper...). Pel que fa a les sortides de materials destaca la xatarra que es genera a l’illa i s’exporta per reciclar i les 30.000 tones anuals de sal produïdes a les salines eivissenques.

La sal és un producte mil·lenari, que ens torna a connectar la tradició i el patrimoni cultural amb la modernitat, el canvi i el futur. Sal produïda a unes salines amb una llarga història que surten per un port que ha anat canviant i evolucionant per adaptar-se a les noves exigències i necessitats d’una illa que s’ha transformat en tan sols unes dècades.

stats