La pol·linització prefereix la diversitat

Una trentena de científics espanyols elaboren un decàleg amb mesures per a la conservació de la biodiversitat dels pol·linitzadors silvestres a la Península i a les Balears

Generalment, la pol·linització s’associa a les abelles i, en concret, a les abelles domèstiques, com l’abella de la mel o mel·lífera. El cert, però, és que l’èxit de la pol·linització en cultius agrícoles i silvestres es fonamenta en l’abundància i diversitat dels insectes pol·linitzadors silvestres que els visiten. Treballs de recerca recents han demostrat que la contribució que realitzen els insectes silvestres a la pol·linització és molt més gran de la que tradicionalment se’ls havia atribuït. A més, la majoria d’insectes resulten més eficients que espècies domèstiques, com ara l’abella de la mel, que no aconsegueix maximitzar la producció agrícola ni reemplaçar el servei que realitzen els pol·linitzadors silvestres.

Un estudi que va abastar 41 cultius va demostrar que les visites de pol·linitzadors silvestres varen incrementar la producció en tots ells, mentre que les visites de l’abella de la mel només varen incrementar la producció en un 14% dels camps. Això demostra que igual d’important que la de les abelles és la contribució que fan altres insectes silvestres a la pol·linització. El servei que realitzen en el seu conjunt pol·linitzadors, com les papallones (lepidòpters), els dípters (insectes amb dues ales membranoses) i els escarabats floricols (coleòpters), és equiparable al de les abelles. Aquests pol·linitzadors considerats fins ara “secundaris”, perquè eren menys eficients en cada visita floral, compensen la seva contribució fent un gran un nombre de visites. Ho han explicat 34 investigadors i especialistes que desenvolupen la seva tasca en universitats i centres de recerca de tot Espanya, entre elles Anna Traveset, Amparo Lázaro, Cristina Tur i Rafel Beltran del laboratori d’ecologia terrestre de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) dirigit per la doctora Traveset.

Conèixer amb detall l’estat de conservació dels pol·linitzadors és una demanda històrica de la comunitat científica, des de fa dècades, tot i que Espanya és un dels països amb major diversitat d’aquest tipus de fauna silvestre, i tenint en compte, a més, que la seva conservació condiciona el futur dels cultius i, per tant, de l’alimentació. La producció del 84% de les plantes cultivades (incloses 90 de les 100 principals) depèn de la pol·linització duita a terme per insectes com les abelles i els borinots, reconeguts fins ara com les espècies pol·linitzadores més efectives. En concret, a Espanya el 70% dels principals cultius de consum humà directe depenen de la pol·linització per part d’insectes, segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA).

Accions concretes

Sota aquestes premisses, una trentena de científics han elaborat un decàleg en defensa dels pol·linitzadors amb les següents iniciatives: conservar i restaurar el paisatge; augmentar la disponibilitat de flors en el medi silvestre, àrees agrícoles i ciutats; maximitzar la disponibilitat de recursos de nidificació i de zones de posta; reduir l’ús de plaguicides; fomentar una agricultura sostenible; realitzar accions de sensibilització i educació sobre els beneficis que els pol·linitzadors silvestres proporcionen a l’ésser humà i al medi ambient; legislar la protecció de les espècies més sensibles; potenciar la coordinació dels treballs de protecció i restauració; millorar l’educació ambiental impartida als agricultors, i impulsar la recerca i el coneixement sobre els pol·linitzadors silvestres.

El decàleg és fruit de la col·laboració d’un conjunt d’especialistes en la matèria, que han realitzat una revisió de la literatura científica sobre el declivi d’insectes pol·linitzadors des de principis del segle XX fins avui dia. El decàleg s’ha publicat fa poques setmanes en un article a la revista científica Ecosistemas de l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre (AEET), signat per 34 investigadors espanyols, quatre dels quals són els mallorquins citats anteriorment. El propòsit d’aquest decàleg és recollir una sèrie d’aspectes fonamentals sobre el declivi dels pol·linitzadors silvestres, per obrir, així, el debat sobre una sèrie de mesures urgents per a la seva conservació.

En aquest sentit, un treball publicat molt recentment per Francisco Sánchez-Bayo i Kris A. G. Wyckhuys revela taxes dramàtiques de disminució que podrien portar a l’extinció del 40% de les espècies d’insectes del món (terrestres i aquàtics) en les pròximes dècades. Segons aquest treball, entre els grups d’insectes terrestres més afectats apareixen espècies de pol·linitzadors com els lepidòpters (papallones i arnes) i els himenòpters (on estan incloses les abelles). Les principals causes del declivi dels pol·linitzadors silvestres estan relacionades amb l’activitat humana i són les següents: canvis d’ús del sòl, cosa que redueix els recursos dels pol·linitzadors; ús de plaguicides; malalties infeccioses emergents; estratègies d’introducció de ruscs per augmentar la producció agrícola; i conseqüències derivades del canvi climàtic.

Els científics signants de l’article consideren molt important fer arribar a les institucions, als agricultors i a la societat en general la necessitat “urgent” d’implementar mesures i canvis que aconsegueixin frenar el declivi dels pol·linitzadors silvestres ocasionat per l’activitat humana. Durant l’última dècada, recorden, diferents estudis han alertat de les greus conseqüències que el dèficit de pol·linitzadors podria provocar sobre la biodiversitat global. La península Ibèrica, per la seva condició mediterrània i la seva proximitat al continent africà, és un dels llocs amb major diversitat de pol·linitzadors de la Unió Europea i, en concret, una de les zones amb major diversitat d’abelles del món. El nombre d’espècies d’abelles presents a la zona iberobalear de les quals es té constància és superior a 1.100, xifra a la qual cal afegir algunes espècies exclusives de Portugal. Aquesta gran diversitat d’abelles i pol·linitzadors està associada al gran nombre d’espècies de plantes amb flor presents a la península Ibèrica, al voltant de les 7.000. Pel que fa al nombre de papallones i arnes (lepidòpters), s’estima que a Espanya hi ha unes 5.000 espècies. Respecte dels escarabats florícoles (coleòpters pol·linitzadors), els científics han quantificat el seu nombre en més de 750.

Complementarietat d’espècies

A l’article d’ Ecosistemas els científics argumenten que les diferents espècies d’insectes es complementen entre si generant un “efecte additiu” que millora el servei de pol·linització. Estudis recents han demostrat que les explotacions agrícoles amb una major abundància i riquesa de pol·linitzadors obtenen una major producció. Les funcions que realitzen els dípters (ordre que inclou les mosques i els mosquits) són especialment importants per a la pol·linització en zones elevades, a primeres hores del dia i en les estacions més fredes i en ambients humits. Igual d’important és la funció que duen a terme alguns coleòpters, els quals destaquen per la seva capacitat de dispersar el pol·len més de 10 metres entre successives visites florals. Els borinots són un els grups d’insectes silvestres que més serveis de pol·linització proveeixen, per la seva qualitat com a treballadors actius en condicions climàtiques adverses, particularment en climes temperats i freds.

La importància de la diversitat de pol·linitzadors serà cada vegada més gran en un context de canvis mediambientals. Els cultius que mantinguin una pol·linització més estable seran els més visitats per diferents espècies de pol·linitzadors igualment eficients, però que responguin de manera diferent davant de canvis ambientals. En aquest sentit, un estudi dut a terme en plantacions d’ametller ha demostrat que, davant vents forts, les plantacions amb més espècies d’abelles mantenen millors taxes de pol·linització gràcies al fet que les abelles silvestres volen preferentment a les parts baixes dels arbres i per això són més resistents a aquestes condicions.

UN HOTEL D’INSECTES AL JARDÍ BOTÀNIC DE SÓLLER

El Jardí Botànic de Sóller (JBS) fa més de vint anys que practica la permacultura, basada en el disseny de cultius ecològics i amb reserva de varietats genètiques. Dins d’aquest context, el JBS ha ideat un hotel d’insectes per tal de concentrar-hi la major part dels insectes que habiten normalment la zona del Jardí Botànic; fer un estudi i seguiment de les seves activitats i divulgar el coneixement, especialment als escolars, mitjançant tallers de divulgació i experimentació. El director del JBS, Josep Lluís Gradaille, expressà dimecres passat el desig que aquest espai “ens apropi més a aquests grans desconeguts ‒en referència als insectes‒ i ens doni l’oportunitat de reconciliació amb la maltractada biodiversitat natural de la qual tant depenem”. Al costat de l’hotel d’insectes s’han plantat espècies mel·líferes de diferent procedència i gran varietat de colors, amb l’objectiu d’afavorir la pol·linització i atreure el màxim de “visitants” al refugi. La construcció s’acompanya d’un faristol explicatiu i quatre panells dels grups d’insectes més comuns a les Balears. Gradaille apuntà que l’habitatge, de disseny original, pretén experimentar amb noves fórmules per tractar de saber si seran “útils” per als seus inquilins, que s’espera siguin uns quants centenars durant la primavera, que sens dubte serà l’època de major ocupació.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF