Tres detinguts en l'operació antijihadista tenen vincles amb els terroristes de Brussel·les

Els Mossos d'Esquadra han arrestat nou persones a l'àrea metropolitana que també es dedicaven al tràfic de drogues

Agents dels Mossos al carrer d'En Sant Climent de Barcelona, un dels punts on aquest dimarts s'està portant a terme una operació antiterrorista / PERE VIRGILI
MONTSE RIART/ENRIC BORRÀS/DANI SÁNCHEZ UGART/LAIA FORÉS

Els Mossos d'Esquadra han detingut com a mínim nou persones aquest dimarts a l'àrea metropolitana de Barcelona, en una operació antijihadista contra una xarxa terrorista internacional. Segons fonts policials, com a mínim tres dels arrestats estan relacionats amb els detinguts a Bèlgica pels atemptats a Brussel·les del març del 2016, en què van morir més de 30 persones. A més, i segons assegura La Vanguardia, un dels arrestats va ser identificats pels Mossos d'Esquadra el passat 10 de setembre en el concert que els Eagles odf Death Metal, el grup que actuava al Bataclan quan va tenir lloc l'atac terrorista a París, van oferir a la sala Apol·lo de Barcelona.  

A alguns dels detinguts se'ls acusa de pertànyer a l'Estat Islàmic i els imputen d'altres delictes relacionats amb el crim organitzat. En l'operació, en què també ha col·laborat la Policia Nacional espanyola, s'han escorcollat set immobles a Barcelona i cinc més a l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Masquefa, Santa Coloma de Gramenet i Ripollet.  

Els detinguts són tots homes d'entre 30 i 40 anys, de nacionalitat marroquina, excepte un, amb l'espanyola. Formaven part d'un grup amb connexions a nivell internacional que no només es dedicava a activitats jihadistes, sinó també al tràfic de drogues. "S'han trobat drogues, importants quantitats de diners i armes, i s'ha decomissat material informàtic que serà de gran utilitat per a la investigació", ha explicat el conseller d'Interior, Jordi Jané. També ha volgut aclarir que de moment "no hi ha cap indici que faci pensar que el grup tingués intenció d'atemptar a Catalunya".

De fet, segons Jané, els vincles dels detinguts amb els autors dels atemptats de Bèlgica han estat decisius per ordenar-ne l'arrest. El conseller d'Interior destaca la importància de l'operatiu policial " de gran abast" que dirigeix el jutjat d'instrucció central 6 de l'Audiència Nacional, en coordinació amb la justícia belga. Agents de la policia belga han participat en alguns dels escorcolls, juntament amb els Mossos i la Policia Nacional.

Segons la premsa belga, quatre dels detinguts a Barcelona estan relacionats amb Yassine Atar, germà del presumpte cervell dels atemptats de Brussel·les i de París, Oussama Atar. Els Mossos han confirmat la relació d'alguns dels detinguts amb Yassine Atar i han comunicat que a Oussama no se l'ha localitzat ni detingut a Barcelona. Tot i que alguns mitjans parlen de quatre persones relacionades amb els atemptats de Brussel·les, els Mossos per ara només en confirmen tres, tot i que no es descarta que en puguin acabar sent quatre. La ràdio pública francòfona RTBF, per exemple, afirma que quatre dels detinguts van ser a Brussel·les des del 16 de març fins just després dels atemptats del 22 de març al metro de la capital belga i a l'aeroport. Durant aquests dies haurien mantingut contactes telefònics amb diferents implicats en els atemptats, entre ells, Yassine Atar, actualment a la presó, cosí dels germans Ibrahim i Khalid El Brakraoui, dos dels suïcides que van protagonitzar els atemptats.

Se segueix la pista dels detinguts al Marroc  

L'operació s'ha anomenat Apolo i també es fa simultàniament al Marroc, on la policia marroquina –a partir de la petició de col·laboració de l'Audiència Nacional– escorcolla avui mateix els domicilis d'alguns dels detinguts al país amb la presència d'agents dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional. Segons fonts judicials, alguns dels arrestats viatjaven sovint al seu país d'origen, tot i que feia dues dècades que vivien a Catalunya, malgrat que això és una pràctica habitual entre molts ciutadans d'origen marroquí. 

A l'àrea metropolitana de Barcelona els agents s'han desplegat des de dos quarts de cinc de la matinada a dotze immobles, incloent-hi domicilis i una associació cannàbica, on han trobat una gran quantitat de diners, drogues –sobretot marihuana– i fins i tot armes. En funció dels resultats de l'operació, es podria arribar a la dotzena de detinguts. Alguns dels detinguts ho estan per pertinença a organització terrorista i altres, per delictes relacionats amb el crim organitzat, com el tràfic de drogues. Segons fonts amb accés a la informació del cas, la policia sospita que el tràfic podia servir per finançar les activitats terroristes, però això encara s'ha d'investigar.

Segons ha explicat a TV3 el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, alguns dels arrestats tenen nombrosos antecedents per tràfic de drogues i altres delictes: "Estem parlant d'unes persones a les quals se'ls imputarà la pertinença a l'Estat Islàmic", ha explicat Trapero, que ha especificat que quatre dels investigats "tindrien pertinença al Daeix". Als arrestats els atribueixen un total de cinc delictes: pertinença a organització terrorista i a grup criminal, tràfic de drogues, tinença il·lícita d'armes i blanqueig de diners. Un tenia pendent una ordre de recerca emesa per les autoritats franceses.

Controls i col·laboració ciutadana

Segons Jané, la investigació dels Mossos d'Esquadra va començar fa vuit mesos arran de l’anàlisi de diverses informacions, aparentment inconnexes, procedents de la col·laboració ciutadana i de la tasca de prevenció dels Mossos. "Aquests controls que fan, que tots a vegades hem patit les conseqüències que t'aturen, d'un cotxe sospitós, o dels controls que es fan en grans esdeveniments, i gràcies a la col·laboració ciutadana, ens van ajudar a detectar algunes persones", ha explicat Jané, que ha volgut destacar aquesta feina dels Mossos.

Segons fonts relacionades amb el cas tot va començar amb la trucada d'un ciutadà que havia rebut formació per part d'agents de la policia de proximitat dels Mossos d'Esquadra sobre la detecció de símptomes de radicalització islamista. Això, sumat a informació que la policia catalana va aconseguir per la seva banda, en controls policials, va servir per començar a investigar el grup. Llavors es van detectar els vincles amb Bèlgica i es va contactar amb les autoritats judicials d'aquell país, segons els Mossos. Estirant del fil, la policia va poder determinar l’existència d’un grup organitzat relacionat amb el terrorisme jihadista que cometia delictes relacionats amb el crim organitzat. Els Mossos han intercanviat informació amb la policia belga, el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol (CNI) i els serveis antiterroristes de la Policia Nacional.

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF