La policia no pot contra el consum de gas de fer riure a Eivissa

EivissaA l’estiu és molt fàcil veure turistes, i també eivissencs, inhalant òxid nitrós, més conegut com a gas de fer riure, al mig del carrer i a plena llum del dia a Sant Antoni de Portmany, on el consum d’aquest gas és més popular. Estiu rere estiu hi ha gent que, per diversió, aspira el gas emmagatzemat en globus. Tot i els esforços policials -aquesta setmana passada la Policia Local de Sant Antoni ha fet detencions de venedors gairebé cada dia-, aquesta droga es consolida a l’illa. Fa menys d’un mes la Policia Nacional va detenir tres holandesos que emmagatzemaven 500 bombones d’un litre d’aquest gas, o sigui: 50.000 dosis en un mercat negre que continua en marxa. Pocs dies després, la titular jutgessa María Luisa Bustillo condemnà els tres detinguts a 20 mesos de presó per un delicte contra la salut pública i a una inhabilitació per treballar en la rebosteria durant 16 mesos.

La pena d’inhabilitació pot semblar estranya, però és que els condemnats havien al·legat que les bombones d’òxid nitrós havien de servir per fabricar postres i no per a la distribució com a droga. De fet, és legal vendre òxid nitrós (moltes espumes de pastisseria usen aquesta substància), comprar-lo i, fins i tot, consumir-lo, explica Alicia Bustos, coordinadora a les Balears d’Energy Control, un projecte de reducció de riscos amb les drogues de l’Associació de Benestar i Desenvolupament. Allò que no és legal, explica Bustos, és distribuir-lo o vendre’l perquè es consumeixi com una droga recreativa, i això “és el que actualment s’està perseguint i del que es fan ressò les notícies que veim els darrers dies a Eivissa”, assegura.

Usos legals de l’òxid nitrós

Un clar exemple de l’ús legal de l’òxid nitrós és el d’analgèsic, ja que el fan servir molts sistemes sanitaris, inclòs el de les Balears. La supervisora del paritori de l’Hospital d’Inca, Carmen Herrero, explica que usen aquest gas des de l’any 2016, quan la Conselleria de Salut el va incloure com a analgèsic en el part. “Vàrem fer una anàlisi de competitivitat en col·laboració amb l’Hospital Comarcal d’Eivissa per estudiar com podia funcionar l’ús del gas en comparació amb l’epidural i, finalment, la comissió de farmàcia va donar-hi el vistiplau, perquè s’ha demostrat que és un analgèsic segur i eficaç”, diu Herrero.

Segons Herrero, un dels avantatges del gas respecte de l’epidural és que no impedeix la mobilitat de la dona, fet que permet dur a terme parts en posicions verticals perquè la dilatació sigui més curta. A més, la mare està més còmoda i pateix menys dolor durant les contraccions. També té alguns desavantatges: marejos i nàusees durant les primeres inhalacions, somnolència i, de vegades, lleugeres alteracions dels records del període del part. Els qui inhalen el gas per diversió cerquen alguns d’aquests efectes, però és peculiar que sigui a Eivissa on se n’hagi fet especialment popular el consum.

Bustos explica que els qui fan un consum recreatiu de l’òxid nitrós el valoren perquè els causa eufòria, benestar, distorsió de les sensacions i una lleugera embriaguesa. A més, els efectes duren molt poc, no més d’un minut. El gas de fer riure és especialment popular entre els turistes britànics que passen les vacances a Sant Antoni i Bustos recorda que no és un fenomen recent, sinó que fa anys que està implantat a Eivissa. “Si fos una substància de moda, seria una moda molt recurrent”, diu, perquè a les zones d’oci i festa “el consum prossegueix durant l’hivern, encara que l’ús sigui menys massiu”.

Tot i que a l’hivern el gas de fer riure no desapareix, és durant la temporada turística que el consum se’n dispara. L’illa s’omple de visitants amb ganes de festa, tots els locals d’oci obren i s’omplen de gom a gom i el consum d’òxid nitrós es fa molt més fàcil. És en aquests ambients de festa on treballa l’empresa sanitària eivissenca Emergency Staff. El seu director de Formació, Andrés García, recorda que els efectes del gas de fer riure són anestèsics i de tipus dissociatiu, i que potser provoca eufòria i hilaritat, però també té efectes negatius. “El consumidor de drogues no cerca els efectes negatius de les substàncies, la qual cosa no implica que no existeixin”, alerta. “En el cas del gas de fer riure, pot aparèixer un augment de la tensió intracranial, descens de la tensió arterial -amb el consegüent risc de caigudes- i reducció de la sensació de dolor, per la qual cosa és fàcil que una persona es faci mal i no en sigui conscient”, assegura García, que no s’oblida de recordar que, “com qualsevol altra droga, pot crear addicció”.

Efectes secundaris

Bustos reconeix que el gas té pocs efectes secundaris, si el consum no es repeteix durant el mateix dia i de manera prolongada o es fa directament de la bombona, perquè la baixa temperatura en què s’emmagatzema pot cremar els llavis. Però precisament per això es fa servir per inflar globus, que són els que es venen per inhalar. Tot i això, el gas no és innocu. Bustos explica que en les tres darreres dècades s’han registrat 30 morts -cap a les Balears- en què aquesta substància hi estava implicada. En la majoria d’aquests casos, l’òxid nitrós s’havia combinat amb altres substàncies en mescles especialment perilloses per a la salut.

Malgrat els pocs efectes secundaris del gas, el seu consum pot ser molt evident, precisament perquè sovint es fa en públic i fins i tot al mig del carrer. Això pot ajudar a explicar per què a Eivissa, un estiu més, els esforços policials contra les drogues sembla que es continuen centrant especialment en la lluita contra la venda de gas de fer riure.