El 29% de la població mundial encara no té aigua potable
El canvi climàtic dificulta el repte de l’ONU per al 2030 d’universalitzar-ne l’accés
BarcelonaTres de cada deu persones al món no tenen accés a l’aigua potable i fins a un 60% no disposen d’instal·lacions de sanejament, com clavegueram, gestionades de manera segura. Ho diu l’ Informe mundial de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics 2019, publicat aquesta setmana amb motiu del Dia Internacional de l’Aigua, que se celebra avui. Amb el títol No deixar ningú enrere, l’informe de l’ONU se centra en el sisè objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) -l’anomenada Agenda 2030 per al món-, que es proposa assolir la universalitat en l’accés a l’aigua potable i el sanejament en els pròxims onze anys.
57 milions enrere al Primer Món
L’objectiu, de fet, encara no està assolit ni tan sols a Europa i l’Amèrica del Nord, les regions que estan de llarg en millors condicions. Aquí encara hi ha 57 milions de persones que no tenen aigua corrent a casa, almenys l’any 2015, l’últim del qual es tenen dades, i 36 milions no tenien accés al sanejament bàsic i feien servir instal·lacions insegures, compartides i insostenibles.
Però si a Europa i Nord-amèrica el 94% dels ciutadans tenen aigua i sanejament gestionats de manera segura, a l’Àfrica subsahariana només són el 24% de la població. De fet, la meitat dels 2.100 milions de persones (el 29% de la població mundial) que no tenen aigua potable de manera segura viuen a l’Àfrica subsahariana. Unes desigualtats globals que afecten especialment les dones i les nenes, que també pateixen discriminació en el dret a l’aigua, assegura l’informe, que també assenyala les minories ètniques, inclosos els pobles indígenes, els migrants i els refugiats, com els col·lectius més afectats.
Però el repte de la universalització en l’accés a l’aigua es fa cada cop més complicat, no només per l’augment constant de la demanda d’aigua (pel creixement de població), sinó també per la creixent escassetat dels recursos hídrics, a causa de la sobreexplotació i cada cop més també pels efectes del canvi climàtic, que només aniran a pitjor.
Fins a 31 estats del món, entre els quals Espanya, pateixen un estrès hídric d’entre el 25% (llindar mínim) i el 70%, mentre que 22 països més tenen un estrès hídric superior al 70%, és a dir, que estan en una situació molt greu de manca d’aigua. S’estima que 4.000 milions de persones al món, quasi dues terceres parts de la població mundial, pateixen una escassetat greu d’aigua durant almenys un mes a l’any.
I és que l’ús de l’aigua al planeta creix al ritme d’un 1% anual des dels anys 70, i s’espera que continuï al mateix ritme fins al 2050, fet que suposarà un increment del 20% al 30% en la demanda d’aigua al món respecte del nivell actual. Mentrestant, els efectes del canvi climàtic esgoten els aqüífers a les regions més castigades. “Les zones seques tendiran a ser més seques i les àrees humides seran més humides, de manera que probablement el canvi climàtic accentuarà l’estrès hídric en les zones que ja es veuen afectades avui”, alerta l’informe de l’ONU.
El 90% dels desastres naturals, que tendeixen a multiplicar-se també per l’escalfament global, estan relacionats amb l’aigua. La majoria són inundacions, que en els últims vint anys han afectat 2.300 milions de persones i n’han matat 157.000. Les sequeres, per la seva banda, han afectat 1.100 milions de persones i n’han matat 22.000 en el mateix període. Uns desastres naturals que obliguen cada any 25 milions de persones a deixar casa seva, moltes de les quals podrien ser considerats refugiats climàtics, tot i que l’ONU no s’atreveix encara a assumir aquesta terminologia.
Però tot i que les xifres d’inundacions i sequeres criden l’atenció, no superen pas el nombre d’afectats, i sobretot de morts, que provoca la falta de serveis d’aigua potable i sanejament. Cada any moren al món unes 780.000 persones per malalties prevenibles i tractables, com la diarrea o el còlera, a causa d’aquesta situació. “Malalties com el còlera i l’esquistosomosi segueixen sent generalitzades en molts països en desenvolupament on només una petita fracció de les aigües residuals domèstiques i urbanes (en alguns casos menys del 5%) són tractades abans de ser abocades al medi ambient”, diu l’ONU.
A nivell global el 80% de totes les aigües residuals del món tornen a ser abocades sense haver estat tractades, alerta l’informe. I un problema encara persistent en moltes regions, que l’ONU intenta erradicar ja fa temps, són els 892 milions de persones al món que encara practiquen la defecació a l’aire lliure.
