Societat 22/04/2020

El plasma dels curats: un antídot per als casos més greus de covid-19

Els científics confien que la donació d’anticossos estimuli la resposta immunitària dels malalts més vulnerables

Gemma Garrido Granger
4 min
El plasma dels curats: un antídot per als casos més greus de covid-19

Santa Coloma de GramenetA les trinxeres de la Primera Guerra Mundial ja es feia servir per combatre la letalitat del tètanus, i un segle més tard, es va postular com a tractament per a malalties víriques com la SARS i l'Ebola. Ara el plasma de pacients recuperats és una de les principals eines terapèutiques que es proposen per tractar malalts greus de covid-19. Es basa en la idea d'estimular la defensa dels organismes més deficients amb anticossos produïts pels sistemes amb una resposta immunitària brillant. Així es podria millorar el pronòstic dels ingressats a cures intensives i reduir el risc de complicacions. El procés mitjançant el qual es podria fer rep el nom de transfusió de plasma convalescent i a Catalunya ja hi ha tres estudis per provar la seva eficàcia.

El plasma és el component sanguini que concentra els anticossos, la substància que genera el sistema immunitari per defensar-se. Està format per aigua en un 91% i hi transporta proteïnes dissoltes, algunes molt valuoses per protegir l'organisme. Hi ha persones que generen molts anticossos -o immunoglobulines-. A altres els hi costa una mica més, i un grup reduït s'esforça tant en fer reaccionar el sistema que l'acaba portant al límit i es danyen les cèl·lules que s'havien de protegir. Factors com l'edat, les patologies de base o el mateix funcionament immunitari podrien influir en aquesta resposta defensiva tan dispar, i cada vegada la transfusió de plasma convalescent -una idea ambiciosa però força intuïtiva- pren més força entre els investigadors i els professionals sanitaris.

Els experts consultats per l'ARA defensen que la donació de plasma de persones que han superat el covid-19 permetria tractar malalts amb un pronòstic greu. Ara bé, es creu que només els pacients ingressats amb símptomes moderats i precursors d'una pneumònia se'n podrien beneficiar. "Més tard seria com matar mosques a canonades, la tempesta immunològica ja s'hauria desencadenat", apunta el cap clínic de malalties infeccioses de l'Hospital del Mar, Hernando Knobel.

El plasma dels curats: un antídot per als casos més greus de covid-19

Immunització passiva

El cap de la unitat de diagnòstic biològic en hematologia de l'Hospital de Sant Pau, Josep Nomdedeu, defineix gràficament el plasma com "un brou molt ric en proteïnes", i explica que és habitual que aquest component sanguini es faci servir com a tractament, per exemple per accelerar el procés de coagulació dels hemofílics. "Se seleccionen les proteïnes que li falten al pacient i se li administren per despertar la resposta del cos", detalla el doctor.

I això és el que es vol fer ara amb el covid-19: que el teixit donat respongui pel malalt. En altres paraules, aconseguir una immunització passiva, ja que la transfusió d'immunoglobulines ja fabricades estalvia al pacient greu la producció de les seves. A Catalunya, però, només el Banc de Sang i Teixits pot reclutar donants i analitzar i distribuir el plasma.

El director assistencial, Enric Contreras, diu que els donants de plasma convalescent se seleccionen mèdicament. El candidat òptim és un home d'entre 18 i 65 anys, que hagi passat la malaltia fa almenys 14 dies i un màxim de 28, el període en què més anticossos es produeixen. A les dones, cal fer-los sempre una prova prèvia, sobretot si han estat embarassades o si han tingut un avortament, ja que podrien tenir a la sang un anticòs perjudicial per al receptor.

El procediment a través del qual s'obté el plasma convalescent s'anomena plasmafèresi i l'any passat se'n van fer 20.000. Sembla una extracció de sang ordinària, però el líquid es guia cap a una màquina -el separador cel·lular- per centrifugar-lo i separar els glòbuls vermells i blancs del plasma. Després, la sang retorna al cos. Si una donació normal es fa en 10 minuts, aquesta en triga uns 45.

El màxim que es pot extreure és un 15% de la volèmia plasmàtica. Cada bossa obtinguda té un màxim de 600 ml que, si bé dona per a dues dosis, s'administren a una sola persona, segons constaten els primers estudis. Com que el plasma és pràcticament tot aigua, en dues o tres hores i bevent una mica de líquid, es restableix el volum normal d'aquest component. Això també és així perquè les cèl·lules de la sang, que són les que més triguen a regenerar-se, són retornades al cos del donant mitjançant la plasmafèresis.

Contreras celebra que hi hagi 2.500 persones apuntades a la llista d'espera específica per al plasma convalescent del Banc de Sang i Teixits -a algunes de les quals ja se'ls està fent l'anàlisi per comprovar la qualitat dels seus anticossos-. La setmana que ve ja hi ha previstes 100 extraccions.

Una via prometedora

Els experts consideren el plasma convalescent un tractament prometedor però demanen prudència perquè encara se'n desconeix l'eficàcia. Per això, tots els pacients que el rebin formaran part d'un assaig clínic i, a Catalunya, actualment hi ha tres estudis d'aquest tipus. Un és d'abast estatal i compta amb l'Hospital del Mar, i un altre està liderat per l'Hospital Clínic.

La multinacional catalana d'hemoderivats Grifols, que ja va fer servir plasma convalescent per a la crisi de l'Ebola del 2014, disposa de la tecnologia per inactivar el virus del plasma i ja té en marxa dos assajos: un amb l'Hospital Vall d'Hebron per descobrir l'eficàcia d'aquesta substància convalescent, i un altre en base a l'administració de les immunoglobulines que produeixen habitualment en dosis altes per comprovar si inhibeixen l'efecte inflamatori dels pulmons. La resposta inflamatòria és la que produeix danys en el pulmó i la causa del deteriorament del pronòstic del malalt.

A part, i únicament als Estats Units, Grifols treballa en la creació d'anticossos hiperimmunes específics contra el covid-19. Des del març, recluten pacients recuperats i recullen el seu plasma per aïllar els anticossos contra el virus, els quals preveu que estiguin disponibles a mitjans de juliol. Hernando Knobel considera que garantir la disponibilitat a gran escala d’immunoglobulines és difícil, perquè no és senzill el procés de selecció de la població recuperada. "No és un producte sintètic i se n'ha de fer un ús adequat", assenyala. Amb tot, el facultatiu celebra que es facin avanços en aquest sentit i defensa que la idea de Grifols permetria un "tractament específic i encara més perfeccionat" que la transfusió del plasma convalescent directe.

stats