Per què mai hem vist una planta amb sobrepès

El catedràtic de Fisiologia Vegetal de la UIB, Jaume Flexas, ha fet una conferència a Palma per explicar com responen les plantes a la crisi climàtica

Què mengen les plantes per créixer? Doncs aigua i nutrients minerals que absorbeixen a través de les arrels, però també CO2, mitjançant la fotosíntesi. Llavors, si el diòxid de carboni no deixa d'augmentar a conseqüència de la crisi climàtica, vol dir que té un efecte "fertilitzant" o positiu sobre elles? Segons explica el catedràtic de Fisiologia Vegetal a la Universitat de les Illes Balears (UIB), Jaume Flexas, les mateixes plantes es reajusten a les noves condicions a mitjà termini de manera que poden tallar la producció de sucres i proteïnes, per exemple. És per això que el professor ironitza afirmant que "mai hem vist una planta amb sobrepès", perquè canvien el seu metabolisme quan noten els desequilibris atmosfèrics causats per l'excés de CO2. Tot això, però, depèn del tipus de planta, atès que n'hi ha que poden regular amb menor o major mesura aquest procés. 

Sembla que a priori els canvis produïts pels increments de les emissions de carboni milloren la fotosíntesi, com ha comentat el professor en una conferència que ha fet aquest dilluns al CaixaForum de Palma, 'Com poden respondre les plantes al canvi climàtic?'. Però, malgrat que els ecosistemes són uns grans embornals de CO2, Flexas ha afegit que a la llarga no ho són perquè retornen les emissions cap a l'atmosfera.

Flexas, que també forma part del grup PlantMed de la UIB, es troba entre els quasi 4.000 investigadors més citats del món, segons el darrer rànquing Highly Cited Researchers de Thomson Reuters. El professor ha assegurat que a tot el planeta s'han incrementat "notablement" les zones amb sequeres i també una major mortalitat d'arbres a través de la defoliació, o sigui, la pèrdua de fulles. 

Luis Valdés, biòleg: "Hi ha països que es beneficiaran del canvi climàtic"

El "canvi global", com prefereix qualificar el professor els efectes produïts per l'ésser humà, és l'acceleració de múltiples variables que alteren la dinàmica i estructura dels ecosistemes. Com a exemple, Flexas ha destacat el cas dels canvis en el moment de la floració de les plantes, perquè, si es retarda un mes, té un impacte sobre els insectes pol·linitzadors. Segons ha dit, recentment s'han trobat sis espècies vegetals que viuen per sobre dels 6.000 metres d'altitud a l'Himàlaia. Però a la mateixa península Ibèrica s'ha detectat que l'alzina guanya terreny en altitud i pot créixer en llocs més elevats.

"Totes les espècies ens estam extingint", ha dit Flexas, i ha afegit que "podem allargar la nostra extinció" si aturam el canvi climàtic. I, sense deixar de banda l'humor, ha afirmat que ho podem fer encara que sigui "egoistament", perquè, segons un estudi, les sequeres i les altes temperatures reduiran els productes necessaris per fer cervesa.

 

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF