Societat 12/12/2020

Alomar comença la reforma de la plaça Major

Exceptuant la de Jaume III, la més important va ser la de traslladar a la zona de l’Olivar el mercat central, que fins aleshores estava situat a la plaça Major

Revisat Per Gabriel Alomar Garau
3 min

PalmaEn el capítol anterior vàrem concloure que la reforma urbanística més important del Pla Alomar va ser la que obria, des del torrent de la Riera, una via cap al centre, la coneguda avinguda de Jaume III. Encara que l’arquitecte Guillem Forteza ja s’havia referit a aquesta via, la proposta d’Alomar va ser, realment, la més innovadora, ja que els plans anteriors no la incloïen en detall. A més, va ser de les poques propostes de la primera meitat del segle XX que es va executar amb èxit, econòmica i funcional, i amb un reconeixement que arriba fins avui, malgrat algunes crítiques de caire estètic o de mobilitat. Així i tot, es tracta d’una reforma l’execució final de la qual no va resultar fàcil. Com va escriure el mateix Alomar a les seves memòries, després que s’intentàs -sense èxit- que tots els contractistes importants de Ciutat s’agrupassin per crear una empresa forta per fer les reformes de Jaume III i del Mercat, l’arquitecte es va veure pràcticament sol: “En aquell moment jo em trobava pràcticament tot sol (els regidors partidaris de les reformes estaven acovardits) i molts em consideraven l’enemic públic número 1 de la ciutat”.

Sens dubte val la pena parlar de les altres mesures del Pla Alomar i del destí final que varen tenir. Exceptuant la de Jaume III, la més important va ser la de traslladar a la zona de l’Olivar el mercat central (l’anomenada reforma núm. 6), que fins aleshores estava situat a la plaça Major.

La plaça Major, l’any 1940, era el fruit de moltes intervencions que s’havien dut a terme durant els darrers cent anys. Les intervencions principals havien estat l’enderrocament de la casa de la Inquisició, l’any 1823, i del convent de Sant Felip Neri, l’any 1854, peces clau de la ciutat conventual que en cert sentit era Palma. El projecte de la nova plaça Major seguia el model de moltes places espanyoles porticades, com per exemple la plaça Reial de Barcelona. Gabriel Bibiloni, al seu imprescindible llibre Els carrers de Palma, ens dona molts detalls de la seva evolució. L’any 1940, per a molts, era “plaça”, ja que allà hi havia la peixateria central i tot el mercat d’altres productes, que havia estat traslladat anteriorment des de la part baixa de Palma. Amb la reforma número 5 del Pla Alomar, la plaça es completa amb unes entrades que tenien uns arcs més grans i amb unes escalinates que la connectaven amb la Rambla. No va ser fins al 1951 que el mercat de la plaça Major es traslladà a la plaça de l’Olivar. La plaça Major dissenyada per Alomar es va anar acabant, fins que l’any 1973 es construïa un pàrquing als soterranis, que trencaven el túnel que connectava la plaça d’Espanya amb el camí de rondes davall la Seu.

La necessitat d’un mercat central ja es plantejava des de feia anys. El nou mercat hauria d’estar a la plaça de l’Olivar, com finalment va succeir. Gaspar Bennàssar l’any 1914 i Guillem Forteza l’any 1935 ja havien fet diferents projectes arquitectònics que no s’havien concretat. Finalment es va dur a terme el de Vicente Valls i Gadea, arquitecte municipal de València. Durant les obres es feren adaptacions dels arquitectes Juncosa, Garcia Ruiz i el mateix Alomar. Per fer possible el mercat calia comprar, expropiar o enderrocar un munt de cases i obrir nous carrers, amb la idea d’higienitzar la ciutat. La reforma era important perquè perseguia un doble objectiu: crear un nou espai de mercat i deixar la plaça Major com una plaça de passeig, d’encontre i activitats públiques. Alomar no dona gaires explicacions en relació amb aquesta reforma, perquè la dona per projectada per altres, “… per la qual cosa ens limitam a introduir aquest projecte com una de les reformes parcials”.

En el següent capítol coneixerem aquelles reformes que no es varen arribar a fer, les “reformes impossibles”.

stats