El nou PGOU de l'Ajuntament d'Eivissa redueix el sostre poblacional a 77.000 habitants
EivissaEl nou Pla General d'Ordenació Urbanística de l'Ajuntament d'Eivissa redueix el sostre poblacional a 77.000 habitants, segons que han explicat avui en roda de premsa el batle, Rafa Ruiz, i la regidora d'Urbanisme, Elena López.
Segons López, aquesta revisió –el pla del 1987 preveia 120.000 habitants i el de 2009, una mica més de 90.000– ha reduït l'edificabilitat i ha rebaixat els paràmetres en algunes de les unitats d'actuació de la ciutat.
El document s'aprovarà de manera provisional el pròxim 9 d'abril en un ple extraordinari. Un cop superada l'aprovació en el ple municipal, el document es reenviarà al Consell perquè sigui aprovat definitivament.
La institució insular té un termini màxim d'un any. Mentrestant, només es podrà donar llicència a les actuacions que compleixin alhora el PGOU del 1987 i del 2016.
El primer edil ha destacat que es "redueix" la capacitat d'edificació de tot el municipi i es "consoliden els pulmons verds" de zones com ses Feixes, Talamanca, el puig des Molins o Ca n'Escandell.
En aquest punt, López ha assenyalat que gairebé la meitat de la superfície del municipi queda catalogada com a sòl rústic (49,2%), 523 hectàrees. L'altra meitat, un 47% (502 hectàrees) és sòl urbà i el 3,5% restant queda com a urbanitzable (37 hectàrees).
A més, el PGOU preveu l'obligatorietat a totes les promocions privades de cedir el 30% a habitatge públic i, d'aquest, almenys el 50% ha de ser en règim de lloguer. La previsió és que es construeixin, entre iniciativa pública i privada, prop de 1.500 habitatges en els deu anys vinents. "És una aposta ferma pel model de ciutat que volem, una ciutat sostenible i pensada per a les necessitats de les persones", ha dit López.
El pla també inclou un apartat relacionat amb la mobilitat per tal de desenvolupar projectes per a vianants a més carrers de la ciutat i es preveuen diferents enclavaments destinats a equipaments escolars en zones com Platja d'en Bossa, Ca n'Escandell o es Pratet.
Es manté la prohibició d'instal·lar grans superfícies, amb la finalitat de protegir el petit comerç, i de construir noves discoteques.
El primer edil ha volgut destacar que el document s'ha fet en un "temps rècord". En aquest sentit, Ruiz ha assenyalat que un PGOU normalment es tramita en un període d'entre sis i vuit anys, i que aquesta vegada, el consistori de Vila només n'ha trigat tres.
Per al primer edil de Vila, aquest document és un "resum del model de ciutat que hem defensat" i ha destacat que el municipi "arrossega molts errors del passat, com ara un creixement desordenat i elevat, en molts casos". Tot i això, ha destacat que "encara tenim temps de frenar" actuacions que el pla del 1987 si que hagués permès, atès que era més "expansiu". Per a López, el PGOU aposta per la "reordenació i el sentit comú".
En total, s'hi han presentat 198 al·legacions i, segons que ha assenyalat Ruiz, s'han contestat totes, incloses les 36 presentades fora de termini. En general, ha dit, s'han rebutjat totes les que demanaven més aprofitament urbanístic, reclamaven poder construir a ses Feixes o al puig des Molins o volien obtenir més capacitat d'urbanització en barris com es Pratet.
