Societat 10/12/2020

Per què la pornografia no és sinònim de llibertat sexual

Expertes feministes en comunicació, sociologia i filosofia expliquen per què la indústria del porno es basa en la violència cap a les dones

Alba Tarragó
4 min
Prostitució de menors: una realitat silenciada a les Balears

PalmaLa pornografia ha esdevingut quelcom popular gràcies al fet que "identifica el cos nu –no cal dir que el de les dones– amb la llibertat sexual", però realment el que fa és situar la dona com a "objecte i no com a subjecte" i en "un lloc de discriminació". Així ho ha defensat aquest dijous la doctora en Filosofia i professora de comunicació M. Isabel Menéndez a les IV Jornades de Prostitució de Calvià, que s'han convocat sota el títol de Pornocràcia. Aquest mateix discurs el comparteixen altres de les expertes que hi han participat, com la sociòloga Rosa Cobo i la llicenciada en Filosofia Mónica Alario.

Segons Menéndez, bona part de la culpa d'aquest "discurs de la prostitució rebaixat i tolerable per a una massa major" la té la revista Playboy. Quan la publicació va arribar al mercat l'any 1953 va fer que "el porno passàs de ser una cosa restringida, per a un context més burgès, a un contingut popular". És aleshores quan "la pornografia esdevé mainstream", ha afegit l'experta, que compara aquest fenomen de la dècada dels cinquanta als Estats Units amb els setanta a Espanya, durant el conegut com a "destape".

En el moment en què la pornografia "es carrega amb un significat positiu", com és la llibertat, "per criticar-la cal situar-se al costat negatiu". Per això, Menéndez argumenta que a les feministes, quan se situen en contra del porno, se les qualifica de puritanes i se les acusa de coartar la llibertat d'altres dones. Aquesta situació la compara amb l'accés de les dones transsexuals a les portades de Playboy, fet que es ven com a inclusiu. "El més important no és veure el subjecte, sinó el lloc que ocupa. Situar el col·lectiu en un lloc de cosificació crec que fa avançar poc en la igualtat dels subjectes, és cosificar-ne un major nombre", puntualitza la professora de comunicació experta en igualtat de gènere.

En aquest sentit, Menéndez ha advertit que "cal anar amb compte amb el concepte d'empoderament" perquè "ens ve a dir que perquè ens considerem poderoses és suficient". La realitat, però, és que "el poder és material i ja està repartit", tot i que "estar empoderada m'ajuda a aconseguir algun objectiu o tenir més força per fer-ho". En qualsevol cas, la professora considera que "l'empoderament és una trampa retòrica". Segons les perspectives postfeministes, aquesta mentalitat es redueix al fet de sentir que "el cos és meu, però per vendre'l al mercat", ha afegit, en tant que existeix un sistema de biopolítica en què "el patriarcat fa servir la biologia de les dones per triar el seu destí".

Bell com a sinònim de bo

A partir d'aquí, parteix la idea dels "cossos instrumentalitzats i hipersexualitzats", com és el cas de "les dones que surten a la televisió, creades per ser consumides", ha assenyalat Menéndez. Això dona a entendre que "la bellesa és un valor que s'equipara al que és bo", sobretot en el cas de les dones, fet que té "una repercussió més àmplia del que podem manejar". I aquí també intervé la pornografia, que influeix en el conjunt de la cultura popular i fa "atractives les pràctiques de la indústria del sexe". Un exemple d'això és el fet de veure cantants femenines actuar gairebé nues o en tanga, cosa que no ocorre quan són homes, ha puntualitzat l'experta. La indústria del porno és "la representació de les forces de poder" entre gèneres i "conté una imatgeria que normalitza la violència i la submissió de les dones".

Ni ficció ni transgressió

Per Rosa Cobo, professora de Sociologia del Gènere a la Universitat de la Corunya, les principals "arrels" de la pornografia són "el patriarcat i el capitalisme liberal" i, sigui com sigui, "res té a veure amb la llibertat sexual". Aquesta es basa en "bon sexe, en la intimitat i a compartir", mentre que la pornografia "és poder masculí sobre les dones". "Les dones estan hipersexualitzades fins a la caricatura, no tenen individualitat, no tenen sentiments i són eternes receptores de violència. Són objecte i mai subjecte. Se'ls nega el desig", ha sentenciat Cobo.

Perquè això canviï, Cobo defensa que hi ha d'haver un debat entre homes i que el grup petit d'aliats convenci la resta. "És un problema que només pot ser resolt pel poder polític", assegura. I cal tenir clar que "la pornografia no és ficció, no és transgressió ni és fantasia", sinó que "és realitat, la crea i fa servir els mateixos codis narratius que la publicitat". La diferència és que "amb la publicitat es venen coses i amb la pornografia es venen dones", lamenta la sociòloga.

Mónica Alario, autora de diversos articles sobre pornografia i violència sexual, també ha estat contundent en la seva ponència, la darrera de les jornades. "La simple existència de la pornografia és incompatible amb el fet d'anar cap a societats més igualitàries, en què les dones i les nines tinguin una vida lliure de violència", ha manifestat. Com a exemples que donen suport a la seva tesi, Alario ha enumerat els tipus de vídeos que hi ha a les pàgines de contingut per a adults: homes defecant sobre dones, homes tancant dones a bosses de plàstic per envasar-les al buit, homes ofegant sota l'aigua dones...

Tot això demostra "quin és l'ingredient perquè un contingut sigui pornogràfic". Segons la filòsofa, "el tema central de la pornografia és la superioritat del poder masculí, que s'expressa a través de l'exercici de diferents nivells de violència –habitualment sexuals– però no tenen per què ser necessàriament pràctiques sexuals". La indústria "transmet als homes que les dones i les nines són objectes sexuals que poden usar per satisfer el seu desig", denuncia. Alario no dubta que, en resum, "el porno fa apologia de la violència sexual contra elles i ensenya que és sexualment excitant".

stats