Societat 06/07/2021

Periodistes de les Balears i del País Valencià reivindiquen la centralitat informativa de la perifèria

La mesa sobre 'Comunicació de les realitats perifèriques" enceta la segona jornada de la cimera entre el Govern i la Generalitat Valenciana

2 min
Mesa sobre mitjans de comunicació en la cimera entre les Illes Balears i el País Valencià

PalmaPeriodistes de les Illes Balears i del País Valencià han reivindicat aquest dimarts la centralitat informativa dels territoris de la perifèria i dels seus mitjans de comunicació. Aquest ha estat un dels eixos de la mesa titulada Comunicació de les realitats perifèriques, la qual forma part de la programació de la cimera entre les Illes i el País Valencià. El debat ha estat moderat pel director general de Relacions Informatives de la Generalitat Valenciana, Pere Rostoll, i el director general de Comunicació del Govern, Álvaro Gil. Hi han participat el delegat de La Vanguardia en el País Valencià, Salvador Enguix; la cap d'informatius de la televisió autonòmica À Punt, Raquel Ejerique; el director general d'IB3, Andreu Manresa i la directora de Diario de Mallorca, Marisa Goñi. Tots ells han destacat la importància que els territoris tinguin la seva veu i les dificultats per trobar un espai per a aquesta veu a Madrid, centre dels principals mitjans de comunicació de l'Estat.

Enguix ha subratllat que a la capital estatal "hi ha una visió distorsionada dels territoris perifèrics i ha lamentat que la digitalització afebleix el missatge des dels territoris perifèrics. A més, ha destacat la importància de comptar amb uns mitjans públics forts i que hi hagi col·laboració amb les empreses privades. "Les administracions dels territoris han d'assumir aquesta realitat i han d'entendre que la informació és un servei essencial", ha assenyalat, provengui d'empreses tant públiques com privades.

D'altra banda, Ejerique ha recordat que no recorda temes sobre el País Valencià durant els seus 14 anys a Madrid, més enllà dels successos. "Necessitam mitjans que parlin del que importa i faig una proposta: deixar de parlar de perifèria. Som la centralitat del nostre territori, som els mitjans principals allà", ha remarcat, a més de sumar-se a Enguix en la necessitat de la col·laboració publicoprivada. "Sense llibertat econòmica no hi pot haver llibertat editorial", ha continuat. Per això, els mitjans públics, els quals "tenen el privilegi de gaudir d'una estabilitat econòmica", han de col·laborar amb els privats.

Per la seva part, Goñi ha destacat el coneixement que els mitjans locals tenen del territori. "Donen una informació més rigorosa, amb un esguard més ampli", ha continuat. La directora de Diario de Mallorca també ha fet referència a la transformació dels mitjans de comunicació impulsada per les noves tecnologies, les quals intenten "monetitzar" el treball dels periodistes. "Els mitjans locals donam visibilitat a persones i fets que, si no, no existirien", ha afegit, i ha fet referència a la degradació que s'ha produït als mitjans estatals respecte dels territoris perifèrics. "Hem passat de les delegacions als corresponsals i després als paracaigudistes, que venen als territoris quan passa alguna cosa i que donen una visió distorsionada de la realitat".

"El repte dels periodistes és fer un relat que tingui interès i implicació immediata, que sigui autòcton i expliqui la realitat", ha explicat per la seva part Manresa, a més d'assenyalar que, amb l'actual paradigma, "cada consumidor formula el seu relat informatiu amb les xarxes, les plataformes i les televisions alternatives".

stats