ATALAIANT DES DE L’ESPAI
Societat 02/10/2020

De la percepció a una anàlisi objectiva dels fenòmens extrems

Una revisió a l’incendi forestal de juliol del 1979 al puig de Sant Salvador, Felanitx

Joan Bauzà
3 min
De la percepció a una anàlisi objectiva dels fenòmens extrems

Unes imatges inèdites del programa Landsat dels anys setanta i de la primera meitat dels vuitanta, processades per l’Agència Espacial Europea, representen una oportunitat única per revisar i cartografiar els canvis al territori, de manera coherent i amb continuïtat fins al dia d’avui. Una d’aquestes imatges ens trasllada 41 anys enrere per revisar un important incendi forestal què tingué lloc dia 31 de juliol de 1979 al puig de Sant Salvador, a Felanitx, i en cremà bona part de l’extensió, però, per manca d’una cartografia precisa, es tenien dubtes de quina havia estat la superfície real que es va cremar, i avui ho intentarem esbrinar.

L’escena que ens acompanya fou enregistrada dia 7 d’agost de 1979 pel satèl·lit Landsat-2 -una setmana després de l’incendi- i ens ha permès dibuixar amb prou precisió el perímetre i la superfície afectada. En resulta un càlcul de 395 ha dins un perímetre de 14,87 km que contrasta, considerablement, amb el milenar d’hectàrees que conten les cròniques de l’incendi. Una xifra errònia que ha quedat arrelada dins la memòria col·lectiva dels habitants de la contrada.

Indicis que encara es poden observar

Per validar i entendre l’abast d’aquell incendi, ens trobam un horabaixa d’estiu del 2020 a Portocolom amb el meu company Oriol Domènech. Oriol és enginyer forestal i bon estudiós dels nostros boscos. Així, cartografia en mà, començam una ruta en què, després de passar per una escultura gegantina d’una lleona de pedra, ben al mig de la garriga, arribam al coll de la Rota Penjada (que està indicat a la imatge). “Aquí és on tingué lloc l’inici del foc”, comenta Oriol. Baixam del cotxe i començam a caminar en direcció nord. Durant el passeig, Oriol em fa notar indicis de l’incendi que encara es poden observar en alguns pins supervivents d’aquell esdeveniment, amb l’escorça cremada a sotavent de la direcció de la propagació del foc.

Un cop al cim del puig de Sant Salvador, la visió de conjunt ens permet veure la importància que té el mosaic agrícola i forestal en trencar, d’una manera estètica, grans superfícies forestals que, en cas d’incendi, proporcionarien una excessiva continuïtat de combustible. Comentam la informació que Oriol ha anat arreplegant sobre aquell incendi, una part de la qual es publicà l’any passat a la revista Felanitx, amb l’article Quatre dècades de l’incendi de Sant Salvador. Us en recoman la lectura completa. N’he extret algunes píndoles lligades exclusivament al món de la percepció i dels sentiments: “La gravetat del desastre va quedar ben marcada dins la memòria col·lectiva dels qui [...] van poder veure les flames, ensumar el fum o sentir la tristor de qui ho havia perdut gairebé tot. El pulmó més important del llevant de l’illa s’havia convertit en un espectacle dantesc”.

Fa una setmana -setembre del 2020- cremava l’Albufera de Muro i la percepció que es podia seguir als mitjans o a les xarxes socials era molt semblant: tristor, tragèdia, pena, etc.

Això m’ha fet pensar en la importància que pot tenir per a un col·lectiu humà la percepció del territori i com aquesta és la que realment en pot acabar decidint el destí. Fet lloable, però que també pot provocar conflictes entre diferents col·lectius que, no necessàriament, comparteixin les mateixes percepcions. Per tant, tal vegada s’hauria de cercar un equilibri entre la percepció emocional i els fets objectius: “No hem de perdre de vista que el paisatge mediterrani crema i continuarà cremant, com ha fet sempre”, explica Oriol.

Si en teniu ocasió, també us recoman la lectura de l’assaig El món, el nostre món, de la filòsofa hongaresa Ágnes Heller, que ens podria servir per ubicar els diferents col·lectius, cadascun amb el seu món. Heller explica que, “davant aquesta cerca necessària de l’equilibri entre el món del coneixement i el món viscut, no hi ha pensament sense sentiments”. Per tant, “els dos mons”, amb totes les seves expressions, s’haurien de posar d’acord.

stats