QUÈ ES COU?
Societat 20/09/2019

La pastisseria menorquina, la gran oblidada als restaurants

Els restaurants aposten més per les elaboracions industrials que per les artesanes i pròpies de l’illa

Bep Al·lès
3 min
La pastisseria menorquina, La gran oblidada als restaurants

CiutadellaFa uns dies vam encetar un debat amb el company en les tasques informatives, Miquel Pons, en què denunciàvem que la nostra pastisseria i rebosteria no té el protagonisme que pertoca a la majoria de cartes de restaurants de l’illa, que aposten més per les elaboracions industrials que per les artesanes i pròpies de l’illa, com sol passar amb el pa.

No és la primera vegada que parlam des d’aquestes pàgines que Menorca és potser l’illa balear amb la rebosteria i pastisseria més rica i variada de les Illes, possiblement per les influències rebudes al llarg del temps, ja que hi trobam els legats àrab, sefardita, català, italià, francès i també anglès, a més de les aportacions espanyoles a partir del segle XIX. Aquestes aportacions fan que entrar en una pastisseria menorquina sigui un ample ventall de colors, de sabors, de textures, de dolços de diferents formes i mides, com també de pastissos com la tortada d’ametlles, que prest entrarà, si és que ja no ho ha fet, en el catàleg d’aliments de les Balears.

Promoció de la nostra gastronomia

Tenim dolços que ben bé podrien ser les postres ideals i de qualitat de la nostra xarxa de restaurants, tant aquells de temporada com els que tenen obert tot l’any. Potser és l’hora de deixar aparcats els pastissos tatin, selva negra, Fantàstica... i donar pas a una rebosteria de qualitat que ara per ara no hi està present, com les felipes turques, les felipes cremades, els imperials, les polveres, els suïssos, les mitges llunes, els pastissets plens de confitura, els ametllats i els pinyonats, els dolços de caixer, les banyes d’Alaior, les ensaïmades farcides de crema o cabell d’àngel... i tants altres que segur que sorprendrien els paladars més exigents i, de passada, serien una bona promoció de la nostra gastronomia.

Açò no vol dir que no hi hagi restaurants que no ho facin; n’hi ha, és ben cert, però són encara massa pocs, i la rebosteria menorquina a les cartes de postres moltes vegades es veu limitada a l’assortiment d’amargos i carquinyols acompanyats d’un pastisset llis i una bolla de gelat, o bé alguns com és el cas de Mon, on Felip Llufriu sí que ha elaborat felipes o el cas de Mr. Beps, un restaurant de temporada que sí que ofereix una safata de dolços d’una coneguda i premiada pastisseria de Ciutadella, El Diamante, que després d’escollir entre un imperial, una tartaleta de maduixes, una de crema cremada, una porció de tortada o un dolç de mantega aromatitzada amb cafè, et serveix el pastís a taula acompanyat d’una bolla de gelat. És potser l’exemple a seguir, i pel que em va explicar era el que més demanaven els seus clients.

Potser és ben hora que des del Consell de Menorca es posi fil a l’agulla per aconseguir una simbiosi, una col·laboració entre les associacions de restauradors i la de forners i pastissers per fer un front comú.

Tenim consolidat el moviment de la nova cuina menorquina, s’han fet passes per tal que la cuina tradicional estigui a les cartes dels restaurants, idò ara ha de ser l’hora que la nostra rebosteria i pastisseria hi siguin presents, juntament amb els gelats artesans que s’elaboren a Menorca i postres típiques com puguin ser el menjar blanc, les coques dolces, les sopes de partera, la tortada d’ametlles, el pastís de conserva, els púdings de brossat, de coc i d’ensaïmada, les figues confitades i molts més altres que segur que seduiran els paladars dels que ens visiten i a la vegada aconseguirem que la globalització no malmeti aquelles elaboracions nostres, de tota la vida, que a causa d’unes modes forasteres es poden perdre.

stats