Les passes judicials, i ara què?

PalmaDesprés de la ratificació de la condemna contra Valtonyc per part del Tribunal Suprem, quines opcions queden?

Dimarts va ser informat que el Tribunal Suprem ratificava la condemna que, un any abans, li havia imposat l’Audiència Nacional. Josep Miquel Arenas s’enfrona a tres anys i mig de presó, però encara té alguna opció per ajornar l’ingrés al centre penitenciari, malgrat que no pugui evitar-lo.

L’advocat de Valtonyc, Juan Manuel Olarieta, ha confirmat aquesta setmana que presentaria un recurs d’empar per violació de drets al Tribunal Constitucional. En cas que aquest fos admès, es podria dictar expressament la suspensió de l’execució de la sentència.

Paral·lelament, també es recorrerà contra la sentència davant el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional.

Suspensió provisional

Si els recursos fossin acceptats, el raper de sa Pobla no hauria d’ingressar a presó fins que es resolgués la qüestió, és a dir, fins d’aquí a un parell de setmanes. “Demanam la suspensió provisional de la pena mentre duri la deliberació”, explica Olarieta.

El recurs es presentarà a final de setmana. Malgrat això, hi ha un termini d’entre 10 i 20 dies per registrar-lo. Mentrestant, l’ordre d’ingrés a presó queda enlaire. “No hi un temps establert des que es ratifica la sentència fins que s’executa”, assenyala l’advocat. La notificació ha d’anar del Tribunal Suprem a l’Audiència, que trasllada la interlocutòria d’arrest.

En aquest tràmit, és important Jorge Campos, president del Círculo Balear i part demandant, qui ja ha anunciat que sol·licitarà l’execució immediata de la sentència tan bon punt s’hagin traslladat les interlocutòries.

D’altra banda, Valtonyc també ha anunciat que anirà al Tribunal Europeu de Drets Humans per demanar justícia. De fet, l’associació Jutges per la Democràcia assegura que si la sentència arriba a Estrasburg “el més probable és que s’anul·li”.

El portaveu de Jutges per la Democràcia, Ignacio González Vega, ha declarat aquesta setmana que “les penes han de ser proporcionals. No es pot castigar igual per enaltiment del terrorisme que per un cas de corrupció”. Sobre el delicte que ha reportat un any de presó a Valtonyc, injúries a la corona, González explica que hi ha una doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans que assenyala que el rei ha de ser tractat com un ciutadà més, és a dir, “no ha de ser mereixedor d’una protecció especial”. En aquests casos, explica, la llibertat d’expressió hauria de prevaler.

Són els motius que esgrimeix l’associació de jutges per explicar que, tot i que “és cert que la lletra és inacceptable”, la sentència ha estat desproporcionada. “Una sanció econòmica hauria estat suficient”.

Segons Ignacio González, de fet, les penes varen augmentar a la Llei 2/2015, amb la qual es modificava la Llei orgànica 10/1995 del Codi Penal en matèria de delictes de terrorisme. “És una llei que té defectes perquè és oberta i admet interpretacions. A més, preveu una penalitat excessiva”, subratlla.