Si ja has passat el covid-19, en pots tenir prou amb una única dosi de la vacuna

¿S’haurien de vacunar les persones que han passat el covid-19? Dos nous estudis responen a aquesta pregunta amb un sí rotund. De fet, segons les investigacions, n’hi hauria prou amb administrar una sola dosi de la vacuna a aquestes persones per disparar-ne els nivells d’anticossos i destruir el coronavirus, fins i tot algunes de les variants més infeccioses.

Els resultats d’aquests nous treballs coincideixen amb les conclusions de dos estudis més publicats aquestes últimes setmanes. Si considerem conjuntament tots els treballs, la recerca apunta que, malgrat que sí que s’hauria de vacunar les persones que hagin passat el covid-19, n’hi podria haver prou amb una sola dosi. “Em sembla que és un argument molt potent per explicar per què s’han de vacunar les persones que s’hagin contagiat de covid anteriorment”, comenta Jennifer Gommerman, una immunòloga de la Universitat de Toronto que no ha participat en els nous estudis.

La resposta immunitària a una infecció natural varia enormement d’una persona a una altra. La majoria desenvolupen una quantitat ingent d’anticossos que persisteixen durant molts mesos. Ara bé, altres persones asimptomàtiques o amb símptomes lleus produeixen pocs anticossos i els seus nivells disminueixen ràpidament fins a esdevenir indetectables. Les vacunes “igualen les forces”, diu la Dra. Gommerman, de manera que tothom que hagi passat el covid-19 produeixi prou anticossos per estar protegit contra el virus.

Neutralització de variants

En l’estudi més recent, que encara no s’ha publicat en cap revista científica, es va analitzar la sang de persones que havien superat el covid-19. Els resultats suggerien que el seu sistema immunitari tindria problemes per defensar-se de la variant B.1.351, que es va detectar per primer cop a Sud-àfrica.

Ara bé, si se’ls administrava una injecció, bé fos de la vacuna de Pfizer/BioNTech o bé de la de Moderna, el panorama canviava considerablement: la quantitat d’anticossos a la sang es multiplicava per mil. “Un xut molt i molt potent”, comenta Andrew T. McGuire, immunòleg del Centre de Recerca Oncològica Fred Hutchinson de Seattle i director de l’estudi.

Un cop repletes d’anticossos, les mostres de tots els participants van ser capaces de neutralitzar no només la variant B.1.351, sinó també el coronavirus causant de l’epidèmia de SARS del 2003. De fet, els anticossos de les persones que havien passat el covid-19 semblaven rendir millor que els dels que no havien contret la malaltia i havien rebut dues dosis d’una de les dues vacunes.

Sang extreta dels voluntaris entre dues i tres setmanes després de la vacunació va revelar un salt substancial en la quantitat d’anticossos en comparació amb les mostres obtingudes abans de la vacunació. Els investigadors desconeixen encara quant de temps persistiran els nivells elevats d’anticossos, però “amb una mica de sort duraran molt de temps”, comenta el Dr. McGuire. Els investigadors també van observar un augment de les cèl·lules immunitàries que recorden i combaten el virus, segons el Dr. McGuire: “Sembla clar que el que fem és potenciar la immunitat preexistent”.

En un altre estudi recent, investigadors de la Universitat de Nova York han constatat que una segona dosi de la vacuna amb prou feines reportava beneficis a les persones que havien passat el covid-19, un fenomen que també s’ha observat en relació amb les vacunes contra altres virus. En aquest estudi la majoria de participants havien contret el coronavirus uns vuit o nou mesos abans. Quan se’ls va administrar la primera dosi de la vacuna, els seus nivells d’anticossos es van multiplicar per entre cent i mil. Tanmateix, després de la segona dosi els nivells d’anticossos no van continuar augmentant.

“El fet que amb una sola dosi es produeixi un increment descomunal d’anticossos dona fe de la força de la memòria immunitària”, diu el Dr. Mark J. Mulligan, director del Centre de Recerca sobre Vacunes Langone de la Universitat de Nova York i autor de l’estudi.

No se sap del cert si, en la vida real, els nivells d’anticossos es dispararan multiplicant-se per mil com s’ha observat al laboratori. Tot i això, la recerca posa de manifest que n’hi ha prou amb una sola injecció per desencadenar un augment substancial dels nivells d’anticossos, explica Florian Krammer, immunòleg de l’Escola de Medicina Icahn de l’Hospital Mont Sinaí de Nova York. “Aquests articles aporten informació molt sòlida sobre el fet que les persones que ja s’han contagiat només necessiten una dosi”, afirma el Dr. Krammer.

La vacuna del futur

Dennis R. Burton, immunòleg de l’Institut de Recerca Scripps de La Jolla, a Califòrnia, assenyala que la cosa ideal seria que es fes un seguiment de la població després de la primera dosi per detectar una possible davallada dels seus nivells d’anticossos al cap de setmanes o mesos. El fet que els nivells d’anticossos disparats siguin capaços de combatre el virus del SARS del 2003 sembla indicar que una sola dosi de la vacuna podria haver estimulat l’organisme perquè produís “anticossos àmpliament neutralitzants”, molècules immunitàries capaces d’atacar tot un ventall de virus emparentats, explica el Dr. Burton.

El nou coronavirus muta a un ritme més lent que altres virus, però actualment hi ha una multitud de variants que semblen haver esdevingut més contagioses o capaces d’escapar-se del sistema immunitari. Aquests estudis poden aportar informació sobre la manera de desenvolupar una sola vacuna que estimuli la producció d’anticossos àmpliament neutralitzants i que puguin eliminar totes les variants del coronavirus, assenyala el Dr.Burton. Sense una vacuna que en sigui capaç, els científics hauran de retocar-les cada vegada que el virus experimenti algun canvi significatiu. “Et quedes encallat en un plantejament que recorda el joc de matar talps amb la massa”, diu l’immunòleg. És probable que es trigui molts mesos -o més temps i tot- a desenvolupar i provar una vacuna d’aquesta mena contra el coronavirus. Tanmateix, “aquesta és la manera de combatre el virus a més llarg termini”.

Copyright The New York Times

Traducció d’Ignasi Vancells