No hi ha experiència d'èxit acadèmic sense la participació de la família

L'Anuari d'Educació 2019 també assenyala la necessitat de reduir les mesures disciplinàries i repartir més equitativament l'alumnat estranger

A la presentació de l'Anuari d'Educació 2019 un dels temes claus i de nova incorporació enguany ha estat la participació de les famílies de manera activa en l'àmbit educatiu. Un dels autors d'un dels articles, La participació de la família com a col·lectiu, Miquel Àngel Guerrero Company, director de FAPA Mallorca, ha assegurat que no hi ha èxit acadèmic sense la participació de les famílies, un argument que ha compartit el director de l'Anuari, Lluís Ballester, qui també ha assenyalat com a reptes reduir les mesures disciplinàries i repartir més equitativament l'alumnat estranger.

Pel que fa a l'alumnat estranger o nouvingut, Ballester ha destacat que Balears té el repte d’igualar els resultats entre els nouvinguts i els residents, però que és complicat perquè "les Illes registren entre un 5% i un 6% d'inestabilitat, no només a l’exterior, sinó fins i tot als barris". Ballester ha dit que aquesta circumstància, juntament amb la diversitat idiomàtica i l'increment constant de població, donen una complexitat educativa que "és una de les característiques del nostre sistema educatiu". En relació amb aquest tema, assegura que la mobilitat de les famílies dificulta "l'estabilitat necessària per a una bona vinculació amb la comunitat". En aquest sentit, el professor Lluís Ballester ha assenyalat la necessitat de posar en marxa més "programes per incorporar més famílies a l'acompanyament educatiu".

El director de la FAPA ha assenyalat que una de les problemàtiques és la distribució no equitativa de l'alumnat estranger. Ha destacat els bons resultats de diferents experiències duites a terme a Manacor, sa Pobla i Inca. "El repte és estendre això a la resta de les Illes", ha dit. També ha remarcat que quan hi ha un "85% de nouvinguts no podem demanar els mateixos resultats al centre".

Menys expulsions, millors resultats

Pel que fa a la necessitat de revisar les mesures disciplinàries, Ballester ha comentat que Portugal va millorar els resultats acadèmics considerablement quan va reduir dràsticament les expulsions. "En dos anys, només un alumne va ser expulsat". Per a Ballester, la comunitat educativa "ha d'assumir el repte pedagògic de revisar les mesures disciplinàries". Com es pot veure a l'Anuari 2017-2018 i 2018-2019 s'ha reduit en 10.000 el nombre d'amonestacions. "Anam pel bon camí, però hem de continuar", diu.

Ballester també ha assenyalat que s'ha de tenir en compte la complexitat familiar que hi ha, ja que l'expulsió es pot percebre com a rebuig i, a més, la família pot tenir una circumstància sociolaboral complicada per atendre l'expulsió del seu fill o filla.

Participació de les famílies i dels educadors

Mercedes Martínez, cap del Departament Jurídic, i Catalina Llull són les autores d'un dels articles de l'Anuari, La normativa de participació de les famílies en el sistema educatiu de les Illes Balears, en el qual destaquen la importància d'aquesta implicació. "No és tan sols un dret, va més enllà del suport de les feines escolars i inclou que les famílies s’impliquen en les estructures del centres, associacions, federacions, consells escolars, etc.", ha dit Martínez.

Per la seva banda, Guerrero ha explicat que l'objectiu és que la participació de les famílies ha de ser al més extensa i equitativa possible. "No tothom hi pot participar de la mateixa manera i com a representants de les famílies hem d’intentar que es faci palesa la diversitat que existeix". El director de la FAPA Mallorca assenyala que cal parlar de "comunitat socioeducatiuva, perquè no només s’educa a casa i a l’escola, també educa el carrer". En aquest sentit, ha destacat que els educadors són una oportunitat perquè s’eduquin també amb el que hi ha al seu voltant".

Ballester ha informat que els educadors i educadores fa tres anys que es varen incorporar al sistema educatiu de les Illes. Hi ha actualment 18 professionals que es dediquen a dinamitzar programes familiars, a la millora de la convivència i a la creació de comunitat en xarxa. Està previst que aquest curs augmentin fins als 25. El director de la FAPA Mallorca assegura que l'objectiu seria mantenir-los dins les estructures educatives, ja que actualment el pressupost dels educadors surt de fons europeus, i es lamenta que fa set anys hi havia una "figura similar que funcionava molt bé i que es va eliminar per manca de doblers".

L'alumnat estranger millora els seus resultats

L'alumnat estranger, segons es recull a l'article de l'Anuari d'Educació, firmat per Luis Vidaña, ha augmentat un 6,1% i se situa en 30.028 alumnes, que representen un 15,36% del total d'alumnat no universitari. Vidaña creu que "la recuperació econòmica dels dos o tres darrers anys explicaria la tendència ascendent del nombre d'alumnes estrangers".

A la investigació de Vidaña es constata que en els tres darrers cursos s'observa una millora del percentage de promoció al conjunt de l'alumnat i sobretot a l'alumnat estranger, que per les dificultats a les que han de fer front obtenen uns resultats més baixos que l'alumnat no estranger.

El primer a segon d'ESO, el curs 2015-2016 un 88,4% del total dels alumnes va passar de curs, mentre que el curs 2017-2018 ho varen fer un 90,7%. Una millora significativa, però no tant com la de l'alumnat estranger, que ha passat d'un 82% a un 93,5%, és a dir, tres punts per sobre de l'alumnat no estranger. De segon a tercer d'ESO, les dades apunten en el mateix sentit, mentre que de tercer a quart d'ESO es mantenen els resultats, i és en aquests cursos que la diferència és major. Un 84,9% del total d'infants passa de curs, davant el 73% d'estrangers.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF