El Parlament aprova que els ajuntaments puguin fer ús dels romanents

La proposta de MÉS per Mallorca, aprovada per unanimitat, insta el govern estatal a modificar la normativa per poder disposar del superàvit

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat per unanimitat aquest dimarts la proposta de MÉS per Mallorca d'instar el govern espanyol  a modificar la normativa que regula l'ús dels superàvits i romanents de tresoreria dels ajuntaments i els consells insulars.

La diputada ecosobiranista, Joana Aina Campomar, ha explicat que la modificació permetrà que els consistoris puguin fer ús de la totalitat dels doblers de què disposen," ja sigui per mesures socials com d'impuls de l'economia, tot seguint criteris de sostenibilitat i responsabilitat social".

Campomar ha assenyalat que fa anys que les entitats locals reivindiquen poder disposar d'aquests  doblers . L'actual crisi ha fet que "aquesta reivindicació s'hagi convertit en necessitat mentre que la resposta de l'Estat a les necessitats dels municipis ha estat decebedora". En aquest context la diputada ha acusat el govern central de "limitar la capacitat dels consistoris".

Segons Campomar, "malgrat que des del govern espanyol hagin permès utilitzar part dels superàvits i eliminar temporalment la regla de despesa, sembla que la intenció inicial del govern era vetar que els ajuntaments puguin fer ús del cent per cent dels romanents".

Durant el debat de la proposta, la diputada ha recordat que la majoria d'ajuntaments de les Illes Balears tenen cada any superàvit. Les normes de l'Estat converteixen aquest superàvit en romanents, que després els ajuntaments no poden gastar. Tot i la delicada situació financera, Campomar ha volgut destacar l'esforç que han fet els ajuntaments els darrers mesos, "assumint compromisos més enllà del seu marc competencial".

"Amb els anys, això ha fet que siguin molts els municipis que disposin d'una gran quantitat de doblers acumulats al banc sense poder-ne fer ús, en alguns casos fins i tot pagant interessos als bancs per tenir aquests doblers immobilitzats", ha assenyalat Campomar, i ha recordat també que "la suma total a les Illes Balears és de més de 500 milions d'euros".

"La realitat  és  que els romanents continuaran la majoria als bancs pagant interessos sense poder servir als ciutadans i ajudant a maquillar el dèficit estatal de cara a Europa. Se sacrifiquen els ajuntaments per afavorir l'Estat", ha afegit.

La diputada de MÉS per Mallorca ha lamentat "el gir  antimunicipalista  del PSOE" i la "nefasta gestió de la ministra  Montero ", i ha considerat que els socialistes han fet un ús partidista de la Federació de Municipis. "Han trencat la confiança en la institució que ha duit a molts de municipis a demanar-ne la sortida", ha conclòs.

Consell de Mallorca

Els partits del Pacte al Consell de Mallorca ( PSIB , MÉS i Podem) han presentat aquest dimarts 101 propostes que tenen com a objectiu reactivar l'economia de l'illa. Tots tres han insistit en la necessitat de poder emprar els romanents per destinar-los a pal·liar els efectes de la crisi derivada de la pandèmia. Les mesures es ratificaran el proper 8 d'octubre.

El portaveu del  PSIB , Andreu Alcover, ha comentat que les propostes són "molt importants" perquè malgrat que la pandèmia se segueix la línia acordada als Acords de Raixa. Ha subratllat que aquestes són molt importants per reactivar l'economia, sobretot en el sector turístic. Per això, però, serà "clau" la transferència de competències d'ordenació turística. Alcover també ha recalcat el paper de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials ( IMAS ) en la lluita contra les conseqüències de la crisi.

El portaveu de MÉS per Mallorca, Guillem Balboa, ha assenyalat que la situació actual "no es pot obviar" i ha reclamat "més recursos" per afrontar la crisi. Ha instat també al govern central que respecti l'autonomia local i que sigui conscient de la necessitat de flexibilització de la regla d'estabilitat pressupostària.

La portaveu de Podem, Magdalena Gelabert, ha declarat que "ha estat un any difícil", i ha incidit en la importància de fer de la salut pública un bé bàsic comú per protegir la ciutadania.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF