Una parella mallorquina es casa per internet (i per sorpresa) en ple estat d'alarma

PalmaHo tenien tot preparat: la cerimònia, un banquet per a 140 persones a un restaurant i la lluna de mel a Nova York. El casament de Mary Guiscafré i Sebastià Regueiro havia de ser el dissabte 21 de març a Son Servera, a Mallorca, però la pandèmia del coronavirus el va aturar. L'estat d'alarma es va decretar tot just una setmana abans del dia previst i van haver de fer marxa enrere. Però quan ho donaven tot per perdut, es van acabar casant en una cerimònia virtual.

"Estàvem decaiguts; aquell dissabte ens vàrem aixecar tard, vàrem mirar una pel·lícula... volíem que el dia passàs aviat", explica Guiscafré des de casa, a Cala Rajada, on viu amb Regueiro. Era el dia que haurien hagut de fer festa de la grossa, però, tancats a casa, es van posar a fregir croquetes. Va ser llavors quan un amic va voler fer una videotelefonada a Regueiro amb l'excusa de provar una aplicació nova. "Quan vàrem connectar, ens trobàrem [a la pantalla] més de trenta persones vestides de gala i maquillades", explica el nuvi. "No en sabíem absolutament res, anàvem amb pijama", afegeix.

La suspensió del casament havia deixat la parella afectada i trista, recorda Salva Fuster, amic de la parella i un dels organitzadors de les noces virtuals sorpresa. "Per animar-los, els telefonàvem cada dia i xerràvem una estona a l'horabaixa, així que no quedava tan estrany que els cridàssim el dissabte", afegeix. Ho havien començat a preparar tot una setmana abans, a través d'un grup de WhatsApp que havien fet els amics de Regueiro per preparar el comiat de fadrí.

"La idea era que la videocridada fos al mateix dia i hora que ens havien convocat per al casament, i ens posaríem tots la roba que havíem de dur a la festa", diu Fuster. I així va ser. Els van telefonar al migdia i, tot i que la parella d'entrada no volia contestar perquè les croquetes estaven a mig fer, finalment ho va fer. "Varen al·lucinar. Estaven molt emocionats, sobretot na Mary", recorda l'amic. "Tot va ser més bonic del que havíem planejat", afegeix.

A la videotrucada hi van participar una trentena de persones, amics de la parella, alguns dels quals no s'havien vist mai abans. "Jo tenc amics i família a Madrid, i alguns també s'hi varen connectar", diu Guiscafré.

Precisament, el fet que una part de la seva gent visqués a l'epicentre de la pandèmia a Espanya ja els va fer replantejar la festa abans de la prohibició. "La setmana abans que s'anunciàs el decret ja no sabien si podrien viatjar els amics i familiars de Madrid, i gent d'aquí, de Mallorca, ens començaven a dir que no hi vindrien", recorda. També hauria estat complicat mantenir les distàncies. "No hauria estat el mateix sense poder abraçar-te o fer-te una besada. Hauria estat molt estrany".

Es varen besar, es varen intercanviar els anells i, de la cerimònia, també se'n va fer un vídeo (que podeu veure al capdamunt d'aquestes línies), però la parella encara ha de signar els papers que facin oficial l'enllaç. Un dels amics va fer de mestre de cerimònies i va cercar què havia de dir per internet. Fins i tot els varen posar la marxa nupcial. "En sentir la música, ens quedàrem de pedra total", reconeix Regueiro, encara amb il·lusió.

Guiscafré treballa en una empresa d'administració de finques i, tot i el confinament, continua fent feina. Regueiro, en canvi, fa feina en una benzineria, però ara estava de vacances; ja se les havia agafades per casar-se i no les va poder canviar. Reconeixen que tota aquesta història els ha fet la quarantena més amable. "En algun moment del dia algú ens dona l'enhorabona, ens criden els periodistes... A banda d'estar tancats, està sent una experiència agradable", diu ell.

El casament oficial no s'ha cancel·lat, s'ha ajornat, però per ara cap dels dos no vol parlar de dates. El que tenen clar és que, després d'una temporada tan llarga mantenint la distància amb els seus, valoraran més que mai les abraçades i el ritual que els servirà per retrobar-se.