La pandèmia provoca el menor augment demogràfic de Balears des del 2014

PalmaLes Balears havien crescut una mitjana d'11.000 habitants del 2014 i al 2019, amb una tendència clarament in crescendo. Només en els darrers tres anys, la població illenca augmentà un total de 42.500 persones, cosa que, sumada al turisme i els treballadors estacionals, provocava, i provoca, una gran pressió demogràfica sobre el territori. Així i tot, seguint les darreres dades publicades per l'lnstitut Balear d'Estadística (Ibestat), que mostra la fotografia del 2020, l'any de la pandèmia la tendència es va trencar, i la pujada poblacional s'ha desaccelerat fins a incrementar-se únicament en 2.000 habitants. Aquesta xifra es tradueix en un augment d'un 0,12%, el menor des del 2014.

"El creixement de les Balears, en general, es nodreix en un 80% de la immigració, ja sigui de caràcter residencial –alemanys o anglesos, per exemple– o econòmica –magribins o llatinoamericans, entre d'altres–", explica el geògraf humà i expert en demografia Pere Salvà. "A partir del 2020, amb la crisi del coronavirus, tota aquesta immigració no arriba, i des de la resta d'Espanya tampoc", apunta. Per tant, el baix creixement demogràfic s'explica, quasi exclusivament, per la diferència positiva entre naixements i morts al llarg de l'any.

Aquest fet demostra també que la pandèmia no ha provocat un excés de mortalitat. "Quan analitzes altres causes de les defuncions com malalties del cor, es veu que el coronavirus no ha representat una gran mortalitat", subratlla Salvà. "A més, moltes persones que han mort durant la pandèmia tenien el virus, però no han mort a causa d'ell, sinó que ha acabat accentuant malalties cròniques, per exemple", afegeix.

D'altra banda, s'haurà d'estar atent a l'evolució del turisme, el nivell de visitants que rebin les Illes, ja que si el creixement "és espectacular" hi podria haver "un efecte crida" migratori que provocàs un augment important de la població balear, seguint la tendència d'abans de l'aparició del coronavirus.

Palma trenca la tendència

L'any 2013 va marcar l'inici d'un augment demogràfic continu a la capital balear, Palma, fins al 2019, que incrementà la població en un total de 21.000 persones, i arribà als 422.000 habitants. Si la tendència balear s'ha vist desaccelerada, a Palma s'ha invertit completament, ja que en l'any de la pandèmia va disminuir el pes demogràfic per primera vegada en vuit anys, en més de 3.200 persones.

En aquesta baixada, poc representativa –0,77%–, però que marca una situació pràcticament nova, hi han jugat diverses causes. A les ja explicades relacionades amb la migració, s'hi suma "el tancament" que poden provocar les grans ciutats i les aglomeracions. "Hi ha hagut una difusió des de Palma cap als municipis d'interior, els confinaments han causat que se cercassin llocs més oberts", afirma Salvà. Això fa que el que eren segones residències d'habitants de Ciutat, en molts casos s'hagin convertit en primeres, ja que la gent anhelava una descongestió més present a l'interior que no a la capital. Des del punt de vista de qualitat de vida és "positiu", però "té conseqüències ambientals, ja que obliga a agafar el cotxe, i se suma a la congestió de vehicles diària".

Tretze municipis perden població

A part de Palma, hi ha 12 municipis mallorquins més que també han disminuït la població, però sense seguir un patró. D'una banda, hi ha pobles costaners, turístics i que ja tenien un cert pes demogràfic, com Alcúdia, Calvià o Sóller. "Els casos de Calvià i Alcúdia es poden explicar pel mateix motiu que Palma", explica el demògraf. "El cas de Sóller és més particular, ja que amb la gratuïtat del túnel havia sofert una pujada, però de cop amb el covid-19 s'aturà, al mateix temps que l'activitat econòmica", continua.

En canvi, hi ha els municipis que formen la 'Mallorca buidada', com és el cas d'Ariany, Búger, Escorca o Estellencs. "En aquests pobles la migració i el turisme no hi ha tingut tant a veure, sinó que s'explica per un creixement natural negatiu, més mortalitat que naixements", finalitza Salvà.