Palma és la sisena ciutat de l'Estat amb més ocupació laboral

Marratxí ocupà el 2017 la posició 42 entre els municipis de més de 20.000 habitants més rics, segons dades publicades aquest dimarts per l'INE

Palma és la sisena ciutat amb més ocupació laboral de l'Estat amb una taxa del 67,5%, segons dades del 2019 publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Rivas-Vaciamadrid, amb un 72,1%, n'encapçala el llistat, mentre que Lleó té la taxa d'activitat més baixa (50,7%). Cal recordar, però, que les Balears són la comunitat on més ha crescut l'atur, amb una pujada del 62%, arran de la crisi del coronavirus. 

Les dades formen part de l'edició 2020 del projecte  Indicadores urbanos, sobre les condicions de vida de les principals ciutats . El document indica que dels 413 municipis amb més de 20.000 habitants d'Espanya, Marratxí ocupà el 2017 la posició 42 entre els més rics amb una renda mitjana anual per habitant de 13.546 euros, mentre que Pozuelo de Alarcón liderà l'indicador amb 25.903 euros. Níjar registrà la menor renda de l'Estat amb 6.755 euros.

La capital balear, en canvi, ocupà amb un 5,5% l'onzena posició pel que fa a les ciutats amb menor proporció de llocs de feina en la indústria, segons dades del 2018. L'indicador es basa en les àrees urbanes funcionals, o sigui, la influència laboral que té una ciutat respecte dels municipis del seu entorn. Un municipi forma part d'una d'aquestes àrees d'una ciutat si el 15% o més de la seva població ocupada s'ha de desplaçar a la ciutat per motius laborals.

En el document es distingeix entre les àrees urbanes funcionals caracteritzades per una forta implantació del teixit industrial o d'altres sectors com el de serveis. A Espanya hi ha 70 àrees i Palma en forma part. Marbella, amb un 2,9%, és la que té menys proporció, mentre que Avilés (28,7%) en lidera el rànquing.

El document publicat per l'INE consisteix en una selecció i adaptació del contingut de la iniciativa europea Urban audit, que recull informació sobre les condicions de vida de les principals ciutats de la Unió Europea.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF