Societat 17/08/2019

Palma a 1900: La revolució social i demogràfica del segle XX

Mentre que Espanya va triplicar la seva població al llarg del segle XX, Palma la va sextuplicar

Revisat Per Lluïsa Dubon
3 min

Per descriure com era la població de Palma a 1900, ens ha semblat una bona idea establir una comparació amb la població que té ara. També hem recollit algunes dades de l’evolució demogràfica espanyola per tenir un altre punt de referència. Mentre que Espanya va triplicar la seva població al llarg del segle XX, Palma la va sextuplicar. Això reflecteix l’enorme mobilitat que es produïa a tot l’Estat, amb un pol d’atracció molt potent a la perifèria costanera i a les illes, que produí un important èxode rural i una gran concentració de la població en àrees urbanes. És en aquest moment quan es va manifestant progressivament el pes més gran del sector dels serveis, en què destaca sobretot la província de Madrid, però també les Illes Balears i especialment Palma. El 60% d’adults treballava al camp i ara ho fa un 8%, mentre que els que treballen al sector dels serveis són ara un 83%.

Aquesta mobilitat poblacional es produeix en paral·lel a altres canvis socials que durant el segle XX ha experimentat la ciutadania espanyola i també palmesana. L’esperança de vida el 1900 era de 35 anys, i ara està al voltant dels 80. Mentre que la majoria de les dones es casaven als 25 anys, ara ho fan als 35.

El 1900 les famílies nombroses eren l’habitual, mentre que ara a Palma un 34% viu sol i les parelles que tenen fills en tenen un o màxim dos. El 1900 les dones analfabetes arribaven al 65%, i ara no representen ni el 3,5%. Mentre que a principis de segle només un 10% de dones feia feina, a final del segle XX ja eren el 40%.

Quant a l’evolució de la població de Palma respecte de Mallorca, és interessant observar com el 1900 la seva població era una quarta part de la de l’illa i el 1980 ja era el 54%. En canvi, a partir dels anys 90 la població de la resta de l’illa torna a créixer en comparació amb la de Palma. Aquesta evolució de la relació Palma-Mallorca és segurament un indicador de la pèrdua progressiva, a partir dels anys 80, de la força social i política de la capital envers el conjunt de Mallorca i l’arxipèlag.

Aquesta pujada i la posterior decadència del poder de Ciutat respecte de tota l’illa s’explica a través de molts factors, encara que un dels més determinants és el canvi experimentat en la creixent utilització del vehicle privat i la progressiva extensió de la urbanització a tot Mallorca, que crea una gran xarxa metropolitana, amb un gran nucli a la badia de Palma i una teranyina urbana que es va fent més dèbil cap al nord de l’illa i cap a la part més inaccessible de la serra de Tramuntana.

Una conseqüència i també una causa d’aquesta transformació és el canvi de perfil poblacional de Ciutat. En un principi, hi trobam més persones d’altres pobles de Mallorca; després, més immigrants de la Península i més estrangers de països europeus, i finalment, just als darrers anys del segle, s’inicia una immigració global que prendria grans dimensions a la primera dècada del segle XXI.

El 1900, el 70% dels ciutadans de Palma vivia dins la ciutat emmurallada. La resta de ciutadans vivia en barris exteriors com Santa Catalina, la Soledat, el Molinar, etc., així com a les més d’un centenar de possessions que encerclaven la ciutat, com hem vist en un capítol anterior. Ara, els que viuen al centre històric, a l’espai que abans tancaven les murades, no arriben al 10% dels ciutadans. En canvi, el centre històric continua donant cabuda a una gran part de les concentracions humanes, ja sigui pel reclam turístic o per les celebracions festives (ens poden servir d’exemple les festes de Sant Sebastià).

Si haguéssim de destacar el fet més rellevant durant aquest segle en l’evolució de la població i amb més impacte en el futur, seria el de l’envelliment. Mentre que a 1900 hi havia a Espanya 15 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15, ara, segons Ibestat, amb dades del 2016, un 15,1% dels ciutadans té menys de 15 anys i un 15,4% en té més de 65, és a dir, una proporció d’u a u.

stats