Malgrat les pinzellades cosmopolites, Palma compartia l'atmosfera provinciana i tancada de les ciutats espanyoles que imposava la dictadura franquista. Així i tot, el projecte de modernitzar la ciutat continuava. S'obrien noves instal·lacions sanitàries, com l'hospital infantil de Sant Joan de Déu i Son Dureta. S'inaugurava a la fi el mercat de l'Olivar, i el passeig Marítim i l'avinguda de Jaume III cobraven força, com un exemple de la ciutat moderna on la classe mitjana volia anar a viure. El passeig Mallorca començava a enlairar-se i s'inaugurava també l'Estadi Balear i el Seminari Nou, un edifici gegantí per albergar la gran quantitat de seminaristes que creixien any rere any. No hi faltaven propostes una mica surrealistes, com un telecadira que anava del passeig Marítim al castell de Bellver.
La vida quotidiana de la ciutat canviaria de manera molt important amb l'aparició massiva del cotxe particular i l'autobús públic. Són ben conegudes les fotografies que mostren la retirada dels tramvies i l'arribada dels autobusos Pegaso. Les inversions estatals eren per les carreteres, un gir estratègic que va significar un augment exponencial del parc automobilístic i l'abandonament de la xarxa ferroviària (trens i tramvies) que tant havia costat construir, una de les més extenses de l'Estat. Aquesta xarxa ferroviària l'any 1950 transportà 1.080.186 passatgers per tot Mallorca i més d'11.000.000 els tramvies de Ciutat durant els anys 50.
Com ens fa recordar Carlos G. Delgado sempre que pot, el costum de passejar pel Born es va acabar a final dels 50 amb l'aparició massiva del Seat 600. A Espanya se'n varen fabricar 2.510 unitats l'any 1957, i el 1959 ja serien 22.750. A les Balears el nombre de cotxes matriculats l'any 52 era de 8.163, mentre que el 1959 ja eren 35.274. La febre del cotxe particular havia començat i el transport públic reculava. Hem de tenir en compte que el Seat 600, que venia precedit del Biscuter amb un preu de 25.000 pessetes, va sortir al preu de 65.000 pessetes (equivalent a 19.000 € actuals, per tant no era un cotxe barat). La seva forta expansió volia dir que l'economia de Mallorca tornava a generar estalvi i creixement en les classes mitjanes vinculades, sobretot, als negocis del turisme i a la construcció.
El creixement de la ciutat a la meitat dels 50 es pot veure clarament si la comparam entre el 1900 i el 1956 a la nostra Carta Històrica de Palma (disponible a palmaxxi.com). La ciutat creix a partir dels nuclis establerts al 1900 i ho fa d'una manera significativa per tota la costa (Cala Major, passeig Marítim i el Molinar). També veiem com l'eixample creix entorn de Santa Catalina i Llevant, on se situen els barris obrers i les fàbriques, entre les quals hi ha la famosíssima de les sabates Gorila. Durant la dècada dels 40 es varen crear 4.662 habitatges nous, un 2,7% més que la dècada anterior. La dècada dels 50 dobla aquest percentatge amb 8.732 cases noves.
La vida social quotidiana de la majoria de la gent de Ciutat girava entorn de la vida familiar i de les festes tradicionals, liderades per les parròquies, com la cavalcada dels Reis, les beneïdes de Sant Antoni i les processons de Setmana Santa. Les parròquies de ciutat antiga eren molt conegudes perquè ho havien estat des de sempre. Gabriel Alomar ens fa veure que quan parlam de la ciutat nova (l'Eixample), la majoria dels barris més coneguts també ho són pel nom de les seves parròquies més actives. El seu mapa dels barris de l'Eixample –segurament la part més innovadora de la seva visió de Palma– mostrava la que ell anomenava "La nucleización social del ensanche". Allà ens parla dels barris de la Trinitat, el Molinar, la Soledat, Hostalets, San Alonso, Santa Catalina Thomàs, Amanecer, Sant Sebastià, Son Espanyolet, Son Armadams i el Terreno. Així era com els palmesans es referien a la zona de Palma on ja majoritàriament vivien en els anys 50.
Al visor web de SITIBSA podeu consultar la famosa fotografia de l'anomenat vol americà de 1956, on es va fotografiar detalladament tot Espanya amb l'acord de Franco. És una foto espectacular per la seva claredat i perquè s'hi veuen amb un cert relleu la ciutat i el seu entorn. Si tractau de cercar l'aeroport de Son Bonet, no serà fàcil, ja que sembla una retxa d'un terreny desgastat. Pareix increïble, però aquest aeroport operava amb moltes companyies internacionals i tenia un trànsit de més de 600.000 passatgers l'any 1959. El 1960 es tancà als vols comercials, que anirien a Son Sant Joan, un aeroport molt més gran, decisió que canviaria tota la ciutat i tota l'illa: començaria el Big Bang del turisme.
