Palma perd residents de nacionalitat espanyola per primera vegada en tretze anys

El pes de la població estrangera a Palma cada vegada és més important i ja representa el 23,1% dels 456.088 habitants que té la ciutat

El municipi de Palma va perdre l'any passat 531 residents de nacionalitat espanyola, cosa que no havia passat els darrers tretze anys. La reducció contrasta molt amb els 2.258 espanyols que es varen empadronar el 2019, els 191 que ho varen fer l'any anterior i els 2.738 del 2017, segons dades del padró presentades per Cort aquest dijous. L'encariment del preu de l'habitatge i el canvi de residència per motius de feina són els principals motius d'aquesta davallada, segons ha comentat el regidor de Participació Ciutadana i Govern Interior, Alberto Jarabo, malgrat que ha assenyalat que les dades encara han de ser analitzades per experts. En tot cas, se n'han anat, principalment, a altres pobles de Mallorca i a la resta d'illes. 

El pes de la població estrangera cada vegada és més important a Palma perquè ha passat de representar el 6,3% (21.928 persones) l'any 2000 a ser el 23,1% a principi d'enguany, o sigui, 105.388 habitats dels 456.088 que viuen a la ciutat. Els residents estrangers que vénen de països membres de la Unió Europea són un 11,3% (53.378), mentre que els extracomunitaris equivalen a un 11,4% (52.010). El 2000 eren 8.125 persones de la Unió Europea i 13.803 de fora.

Els procedents de la Unió Europea varen créixer del 6,6% al 10% entre el 2006 i el 2014 i varen disminuir els extracomunitaris, del 13,2% al 9,4%. El 2014, per primera vegada, el nombre de comunitaris (42.635) va superar els de fora de la UE (40.287), fins que varen començar a augmentar a partir del 2017.

La població de Palma no atura de créixer

La població total de la ciutat tampoc no atura de créixer i ja ha augmentat un 30% des del 2000, fins als 456.088 habitants, segons la darrera dada, de l'1 de gener d'enguany. Després d'un descens de residents registrat el 2010 i que els dos següents anys no hi va hagués cap creixement a causa de l'impacte de la crisi econòmica, a partir del 2012 la població no ha aturat de créixer a la capital balear, amb un ritme interanual d'un 1,5% els darrers tres anys. L'augment de residents al municipi va ser d'un 8% entre el 2008 i el 2019.

Les barriades on més ha augmentat el nombre d'habitats són Son Gotleu, amb 598 residents més, Pere Garau (412), Foners (354), Bons Aires (342) i Camp Redó (301). Cort assenyala que en aquestes zones és on precisament viuen més estrangers que venen de països de fora de la Unió Europea, cosa que demostra el "repartiment desigual" de la població, perquè l'augment de residents comunitaris es localitza a Son Vida, Monti-sion i el Sindicat.

Les zones rurals són les més envellides i a Son Banya és on hi ha més nascuts a les Balears 

Quasi la totalitat de les barriades amb un percentatge més gran de residents majors de 64 anys estan ubicades a zones rurals de Palma, com ara Son Espanyol, Son Anglada, Establiments i la Indioteria. La mitjana del col·lectiu representa un 16,17% de la població municipal. La Teulera, Son Gotleu, Son Xigala, Son Rutlan i Son Banya, en canvi, en tenen el menor percentatge.

El barris amb més menors de 15 anys es concentren a Pere Garau, Bons Aires i Son Gotleu. Aquesta anàlisi d'edat s'ha incorporat per primera vegada enguany a conseqüència de la crisi sanitària perquè l'Ajuntament de Palma necessitava redimensionar els serveis de seguretat i mèdics.

Les barriades amb més residents nascuts a les Balears són Son Banya (96%), Son Espanyol (72%) Sant Jordi (71,7%) Amanecer (71,5%) i Son Sardina (70,6%). En canvi, on viu més gent que ha nascut fora de les Illes és a Cala Major (22,5%), Sant Agustí (27,8%), el Terreno (28%), Portopí (28,9%) i el Jonquet (30,9%).

El nombre de membres per família també canvia molt segons el barri. Son Banya acull famílies de més de sis persones i en altres zones com la Teulera, Son Peretó, Son Gotleu i Son Rapinya tenen uns tres membres, mentre que la mitjana és d'entre una i dues persones al Sindicat, el Jonquet, Cala Major i Sant Jaume.

Radiografia dels residents estrangers a Palma

La tendència de l'augment de la immigració estrangera i la baixada de la població espanyola queda clara perquè més de la meitat dels nous residents de Ciutat són estrangers: 17.958 persones, que suposen el 55% de les altes al padró municipal el darrer any. Un 70% dels que se'n varen anar de la ciutat era de nacionalitat espanyola (14.261), mentre que els estrangers varen ser el 30% (6.000).

Per nacionalitats, l'any passat es va registrar un augment de persones procedents de Colòmbia (1.578), Itàlia (919), l'Argentina (469) i Veneçuela (363), mentre que els que es varen comptabilitzar com a baixa varen ser els espanyols, amb 531 menys, seguits de lluny per set persones de Mauritània i cinc d'Egipte.

Per continents, els estrangers que resideixen a Palma són, majoritàriament, d'Europa (40.799 persones, un 0,5% més que un any abans), Amèrica (26.776, un 15,8% més), l'Àfrica (11.800, un 6,1% més en un any i un 45% més els darrers 15 anys), Àsia (9.304, un 9,8% més en un any) i Oceania (158, un 12% més respecte de l'any anterior).

Pel que fa al nivell de formació dels estrangers, registren un major percentatge de títols mitjans i superiors els dels Estats Units (57%), Rússia (43%), Veneçuela (36%), França (34%) i Bèlgica (33%). Contràriament, els que no tenen estudis o són analfabets són els que venen de Mali (67%), el Senegal (63%), Nigèria (54%), el Marroc (44%) i Pakistan (43%).

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF