Palma millora la sanitat i l’educació de la mà d’Emili Darder

Palmaquan el novembre del 1933 es varen fer eleccions generals, la fragmentació de l’esquerra i l’enfortiment del caciquisme a Mallorca varen donar com a resultat el triomf total de la dreta. Julià Perelló i Josep Teodor Canet varen ser elegits com a diputats del Partit Republicà Radical, que era el partit lerrouxista, o sigui, de dretes. Dos altres diputats, Tomàs Salort i Lluís Zaforteza, varen anar pel nou partit de dretes, que es deia CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), liderat per Gil Robles. Uns altres dos, Joan March i Pere Matutes, sortiren elegits pel nou Partit Republicà de Centre, com ja hem dit, partit del mateix Joan March. Finalment, els regionalistes treien un diputat, Bartomeu Fons i Jofre de Villegas, un home regionalista. L’esquerra quedava sense representació i Alexandre Jaume i Francesc Carreras perdien el seu escó.

Emili Darder va assumir la batlia el desembre del 1933. Això no obstant, Darder ja havia fet feina per Palma des del 1931 com a regidor i president de la Comissió Municipal de Sanitat. Tindria d’acompanyat Andreu Crespí, secretari de la Federació Socialista Balear i peça clau del nou ajuntament. Com a batle, va intensificar l’impuls de nombroses activitats socials, i creà escoles, guarderies i dispensaris i millorà les infraestructures de sanejament de la ciutat, com bé ens explica Arnau Company. Com a curiositat d’aquell pla d’infraestructures públiques, era freqüent la donació de solars per part de propietaris privats per construir les escoles, cosa impensable avui dia. Per primera vegada, l’esquerra tenia l’oportunitat d’accelerar la política sanitària i educativa, i no en va desaprofitar l’oportunitat. Entendrem millor la feina municipal de Darder, a la qual s’entregà amb cos i ànima, si l’enquadram dins les propostes que el moviment higienista de Ciutat reclamava ja a final del segle XIX, amb les idees de Montlau, Oliver i tants altres. També va ser important la seva tasca com a diputat provincial, un càrrec que va exercir per representació de Palma, juntament amb Andreu Crespí, amb qui, encara que no fos del mateix partit, tenia una gran amistat. Ambdós treballaren en les matèries sanitàries i educatives, com una extensió del que feien per Palma.

La Segona República va entrar a mitjan any 33 en problemes de tot tipus, especialment per les diferències entre els diversos grups de l’esquerra a escala nacional, però també local. Aquí a Balears, malgrat que finalment presentarien una candidatura única a les eleccions generals del novembre del 33 i perdrien les eleccions i el govern de Madrid. En pròxims capítols veurem com Emili Darder és decantat de la batlia el desembre del 34 i com torna el febrer del 36 quan guanya el Front Popular, per continuar la seva labor.