LA CIUTAT ENVAÏDA
Societat 09/11/2019

La Palma industrial després de la crisi de Cuba

Durant els primers deu anys del segle XX, l’economia va tornar a dinamitzar-se

Revisat Per Ramon Molina De Déu
3 min

PalmaEn una pàgina anterior de la nostra biografia, dèiem que Palma es va ressentir amb la guerra de Cuba perquè les exportacions, que eren vitals per a molta gent, es varen fer molt més difícils. Tot i així, l’economia de Mallorca, amb Palma com a motor, va anar recuperant-se i obrint nous camins de creixement, no exempts de dificultats i d’alts i baixos. Un creixement que desmenteix el mite que Palma era, abans del turisme, una ciutat pobra, de botifarres i pagesos, que va passar de la misèria agrícola a l’abundància del boom turístic sense una etapa industrial, sense burgesia.

Hem de situar-nos en un país on la democràcia estava molt restringida. El sistema electoral espanyol només feia uns anys que era universal, però només per als homes de més de 25 anys. Les dones no votaren fins a la Segona República. El caciquisme i el govern “per torns” entre conservadors i liberals era el joc polític que marcava el poder de les institucions, excepte en situacions molt greus de descrèdit de la monarquia, en què la ciutadania mirava cap a altres alternatives. La guerra de Cuba va ser una d’aquestes situacions que va fer que els republicans fossin la llista més votada a l’Ajuntament de Ciutat el 1901, amb Lluís Martí al capdavant. La presència dels republicans en la política dels primers anys del segle XX influiria en el fet que hi hagués més inversions en obres públiques.

Palma va recuperar-se de la guerra de Cuba bastant aviat. Durant els primers deu anys del segle XX, l’economia va tornar a dinamitzar-se. Es començaren a fer inversions importants en hotels, noves indústries, cases particulars, edificis públics i en equipaments d’oci per donar impuls a allò que es volia que fos el nou motor de l’economia de Mallorca: el turisme. Un sector que, malgrat les seves aturades esporàdiques, anà creixent fins a esdevenir hegemònic, encara que amenaça de morir d’èxit al segle XXI. Juntament amb el turisme, la construcció també anirà fent el seu camí fins a ser el coprotagonista en els anys seixanta, ja en temps del boom turístic. Acompanyant el creixement econòmic, les lluites obreres també seran sempre presents. Per exemple, el 1903, els picapedrers varen fer una vaga per motius salarials i horaris laborals.

L’administració pública no era un motor econòmic principal, però ajudava en els moments crítics, sobretot quan tots els partits polítics demanaven contractar obres per esbucar la murada, i d’aquesta manera també donaven feina als aturats. Així, durant els primers deu anys del segle XX, hi va haver algunes actuacions importants, com la continuació del ja esmentat esbucament de la murada, la reforma del Consolat de Mar per a la creació de l’Escola de Magisteri femení, la construcció de l’Hospital Psiquiàtric i el nou Escorxador. També hi hagué iniciatives importants d’entitats civils o de l’Església, com foren la construcció del velòdrom del Tirador, impulsat per la societat ciclista Veloz Sport Balear, les escoles del Sagrat Cor i La Salle, la reforma de la façana de Santa Eulàlia i la important intervenció de Gaudí a la Seu, de la qual parlarem més endavant.

Encara que els dos sectors econòmics esmentats -turisme i construcció- aniran creixent, a principis del segle XX el sector que més creix a Ciutat és l’industrial. Malgrat que costi de creure, la població activa ocupada en el sector secundari era, el 1900, d’un 22%, fet que la situava en el quart lloc d’Espanya, després del País Basc, Catalunya i Madrid.

El creixement de la indústria va anar aparellat amb el creixement del moviment obrer, que lluitava com en altres ciutats europees per la millora dels seus drets i les condicions econòmiques dels seus contractes. El moviment obrer, defensat en part per republicans, i totalment pels socialistes, va evolucionar tant qualitativament com quantitativament a força de vagues i lluites que costaven molts de sacrificis.

A poc a poc la coalició republicanosocialista es va reforçar amb els regionalistes, i el moviment obrer va rebre una bona ajuda de Joan March, no exempta de contrapartides, com veurem més endavant. Uns anys després, a causa de la Primera Guerra Mundial, les exportacions també patiren certes transformacions, però igualment hi hagué noves oportunitats gràcies a la neutralitat de l’estat espanyol i a les necessitats extraordinàries que tenien els països en guerra de béns primaris. Veurem com l’entrada de Joan March a Palma canvia la dinàmica política i econòmica de la ciutat.

stats