La ciutat envaïda
Societat 27/02/2021

Palma intenta cuidar el seu patrimoni urbà i cultural

Revisat per Manuel Cabellos
2 min
La plaça Major el 1955

PalmaEl Big Bang turístic va tenir uns efectes extraordinaris a les zones de la badia de Palma on es concentrava el turisme, però també al centre històric. Una de les destrosses importants que es varen fer en nom de l'imperi del cotxe a final dels anys 60 va ser l'aparcament soterrani de la plaça Major. Una plaça simpàtica, acabada de renovar feia poc, amb uns jardins i arbres interessants, va quedar feta un quadrat buit d'un trespol lleig, i finalment ha acabat plena de bars i restaurants als quals només van turistes. La plaça Major, una vegada recuperada per a la ciutat, va ser sacrificada per fer-hi un aparcament que ha donat molts beneficis al concessionari i al comerç turístic que s'hi ha instal·lat. L'any 2019 acabà la concessió, i ara encara no sabem què passarà.

També aquells anys 60, un privat que havia adquirit per subhasta el quarter militar de Sant Pere va bombardejar a la nit el llenç de la murada per fer-hi uns habitatges. Finalment, el Ministeri d'Educació i Ciència l'hi va fer restaurar i retornar el quarter a l'Estat. Així i tot, no es pogueren aturar els edificis militars damunt el baluard del Príncep, uns habitatges ja denunciats per Gabriel Alomar els anys 50, que no va poder convèncer els militars per aturar-los. Fa pocs anys es varen esbucar, quasi com un miracle de la recuperació del nostre patrimoni.

Però no tot eren males notícies. Els anys 60 vàrem ser testimonis d'intervencions molt importants sobre el nostre patrimoni arquitectònic, en què destaca l'esbucament del conjunt d'oci més important de ciutat (el Riskal, el Líric i l'hotel Alhambra), per donar peu al descobriment del mur de l'Almudaina: l'Hort del Rei. Una intervenció dolorosa pel fort sentiment que tenien molts ciutadans pel conjunt que havia posat en marxa l'aliança entre Josep Tous i Gaspar Bennàssar a principi de segle. Tota una lliçó del que es pot arribar a fer si hi ha força política i intel·ligència suficients. Escoltam Gabriel Alomar, a les seves memòries, quan era comissari general del Patrimoni Artístic Nacional (1963-69): "També en aquests mesos que precediren el meu cessament com a comissari, vaig fer que la Comissaria es fes seva la iniciativa de dur a la realitat els jardins de l'Hort del Rei, i em vaig encarregar jo mateix del projecte, compartit teòricament amb Paco Prieto-Moreno, bon especialista en jardins... Es tractava de donar suport amb una cooperació que arribàs de Madrid a l'encomiable 'alcaldada' de Màxim Alomar".

Així ho contava Joan Riera el 2008, celebrant els 40 anys de la intervenció: "Va caure el bar Riskal, veí del teatre, que havia estat lloc de tertúlies literàries en què regnava Llorenç Villalonga. Desaparegué l'hotel Alhambra, un dels millors de la ciutat, en la cuina del qual havia oficiat el mestre Tomeu Esteva, entre altres noms il·lustres dels fogons".

stats