Palma connectada amb el món literari universal

PalmaJa hem parlat de Camilo José Cela, Llorenç Villalonga i Francesc de Borja Moll com els estels principals de les tres grans constel·lacions de l’univers literari de Palma. Més enllà d’aquestes constel·lacions, hi havia molts estels que anaven pel seu compte. En citarem aquí a dos.

Un gran escriptor, Mario Verdaguer, menorquí que va passar la seva infantesa a Palma on residí a èpoques diferents, va publicar el 1953 la magnífica obra La Ciudad desvanecida i el 1959 Un verano en Mallorca. Verdaguer, republicà, vivia a Barcelona des de jove, escrivia a La Vanguardia, dirigia la revista Mundo Ibérico i traduïa escriptors tan importants com Goethe, Zweig i Thomas Mann, que donà a conèixer a Villalonga. Després de la Guerra Civil va venir a Palma, on va organitzar una tertúlia al Figaro, un bar que hi havia al Born, amb en Llorenç Villalonga i altres com Joan Bonet i Gafim. Mario i el seu germà Joaquim eren amics dels Villalonga des de petits i de grans es trobaven freqüentment al Círculo. Per un altre costat, en temps de la postguerra, Verdaguer havia assessorat Moll en l’edició d’obres en castellà, provant si hi havia sort. Mario Verdaguer tornà a Barcelona i morí el 1963.

L’altre solitari era Cristòfol Serra, “l’ermità de Palma de Mallorca que sap somriure, i aquest somriure l’aparta dels homes moderns” (segons l’escrit d’Octavio Paz del 1961, emprat com a pròleg a una edició del seu llibre Péndulo). Traductor de grans poetes com Blake, enamorat dels ases, físicament i espiritualment, va ser un exemple pels joves interessats en la literatura rebel d’aquell temps i d’ara. Escriptor heterodox i inclassificable produeix una obra fragmentaria, avantguardista, mediterrània i rebel. El 1965 publicà Viaje a Cotiledonia, un viatge quimèric i al·legòric, en paraules del seu estudiós, Nadal Suau.

Amb aquestes línies esquemàtiques sobre una realitat que era mil vegades més rica i més complexa, podria semblar que els tres cercles literaris que hem comentat anteriorment i els estels independents només tenien relacions internes entre una vintena de persones, tancades sobre si mateixes. Res a veure amb la realitat. Cada una d’aquestes persones que lideraven la creació i el debat literari, tenien una gran quantitat de relacions amb personatges internacionals que visitaven Palma o als que ells visitaven. Cela amb el món llatinoamericà, era en el fons molt cosmopolita. Llorenç Villalonga, que s’havia enfrontat al catalanisme, acabà compartint protagonisme al Club Nàutic el 1967 amb Mercè Rodoreda, presentats “com els dos escriptors més universals en llengua catalana”. I Moll no parava d’eixamplar els seus intercanvis amb persones de Madrid, Hamburg o Berlín. Palma, definitivament, estava connectada un altre cop amb el món literari universal.