Palma a 1900. La vida quotidiana a Ciutat

El 1900 la gent de Palma solia passejar pel Born i les muralles

L a ciutat de Palma vivia a principi del segle XX de cara a la mar. Quan començava a fer bon temps, els ciutadans anaven a les seves cases d’estiueig o a nedar a S’Aigo Dolça o a Can Barberà. De passeig o per obligació, moltes persones acudien al port a veure com arribaven les mercaderies, a esperar algun familiar o, simplement, a mirar i veure les tasques portuàries que anaven augmentant any rere any fins a la Primera Guerra Mundial a causa de les exportacions de productes agrícoles, teixits o calçats.

El 1900 la gent de Palma solia passejar pel Born i les muralles. Més tard ho faria pel moll de la Riba, urbanitzat el 1912 per Pedro Garau i demolit més tard. Als ciutadans els agradava asseure’s en terrasses, bars i cafès, mantenir converses i xerrades a qualsevol racó de la ciutat. Les excursions i berenars es feien lluny de la ciutat, cosa que inaugurà el turisme local.

Els ciutadans de Palma podien viatjar a París el 1900 per visitar l’Exposició Universal durant 12 dies, per un preu de 600 pessetes (per fer-nos una idea, anar al teatre Principal llavors costava uns 80 cèntims). El preu del viatge incloïa el vaixell fins a Barcelona, el tren a París, l’hotel, i, a més de les entrades, el servei d’un guia. A l’exposició també hi varen acudir organitzacions obreres de tot Espanya i la de Palma va ser encapçalada per Sebastián Crespí.

La participació de Palma en l’Exposició Universal de París i el moviment al port amb arribades de personatges com l’Arxiduc, el rei d’Anglaterra i d’altres, ens donen una idea d’una ciutat connectada amb el món. Una ciutat connectada especialment amb Barcelona, però també amb Europa, com demostra la quantitat de persones il·lustres que ja coneixien perfectament Mallorca de la mà de molts viatgers del XIX, com hem vist en un capítol anterior de Biografia de Palma: La ciutat envaïda.

Els viatges a Barcelona eren freqüents. El 1891 s’havia constituït La Isleña Marítima, fruit de la fusió de L’Empresa Marítima a Vapor i de La Isleña, i durant 30 anys va ser la concessionària de les comunicacions regulars entre Palma i els ports del Llevant espanyol, a més dels interinsulars i amb Alger i Marsella. A partir de 1910 hi havia cinc serveis a Barcelona, tres a Cabrera, un a Marsella i un a Alger. Aquests dos últims es varen mantenir fins al 1930.

La Revolució Industrial que s’estenia per tot Europa també va arribar a Palma.

L’industrial Vicente Juan Ribas havia adquirit a París un carruatge automòbil Clement Bayard i un tricicle a motor De Dion-Bouton, que varen arribar a Palma el 8 d’abril de 1897 a bord del Correu Illenc. Era el primer automòbil que es veia a l’illa.

A Europa, la Revolució Industrial anava acompanyada d’una revolució cultural sense precedents. Naixia un pensament nou, molt diferent de la vella manera de veure el món. El 1900 es publicava la interpretació dels somnis de Sigmund Freud i es consolidaven els estudis de genètica que fonamentaven la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin. Viena era un dels centres europeus més importants de la revolució modernista, de la mà de l’arquitecte Otto Wagner i del pintor Gustav Klimt. El 1900 Picasso arribava a París i Gaudí construïa el Parc Güell a Barcelona, projecte incomprès en el seu temps i admirat 100 anys després.

Només dos anys després de la inauguració de l’Hotel Ritz de París, el 1901, es començava a construir el Gran Hotel a Palma. El 9 de febrer de 1904 s’inaugurava, beneït pel bisbe Campins, amb l’assistència de totes les autoritats de la província i la policia municipal a cavall i de gala. Joaquim Mir i Santiago Rusiñol varen pintar per a l’ocasió dos grans murals per al menjador. Aquesta seria una data clau en l’origen del turisme a Mallorca.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF