TOCAR TERRA

La pagesia d’unes illes negades

El camp i les Illes

A les Canàries van saber defensar els seus legítims drets en entrar a la UE

La incorporació a la Unió Europea, el 1986, representava un camí incert, però carregat de possibilitats. El que no sabíem, el que no vàrem voler veure, era que les possibilitats s’havien de guanyar, que no ens les regalaria ningú. La manca de reconeixement de la insularitat, amb el desastre corresponent per a totes les activitats productives que no fossin el turisme i la construcció, passà inadvertida, al contrari del que passà a les Illes Canàries, on es varen saber defensar els legítims drets d’aquelles illes, enfrontant-se a Madrid quan va ser necessari. Ara, que ja podem veure les coses amb perspectiva, sabem que sense un règim especial agrari per a les Illes Balears serà difícil contrarestar les tendències que amenacen de destruir el que ens resta condret de les pagesies de les Illes.

Eivissa, amb la terra a flor de pell

Tan sols els escassos hortolans amb terra i aigua han pogut aixecar el cap

Eivissa, pel que fa a la seva estructura agrària, ha patit les conseqüències d’una propietat molt fraccionada, constituïda en un món d’economia pagesa familiar, que ha entroncat de manera directa amb l’economia turística i els seus efectes immobiliaris. Els seu passat agrari és a flor de pell, però no ha tingut cap possibilitat d’adequar una lògica pagesa gairebé de supervivència a unes noves condicions en les quals el valor del sòl superava qualsevol altre factor econòmic. Una terra relativament muntanyosa, amb uns secans arrabassats pam a pam a l’orografia, ha trobat pocs motius per restar dedicada a activitats agràries o ramaderes de caràcter productiu. El vinyet i l’olivera, com a productes de qualitat, han arrancat tard. Tan sols els escassos hortolans amb terra i aigua, capaços d’adaptar-se i associar-se, han pogut aixecar el cap. El reconeixement de la insularitat podria assegurar una continuïtat pagesa que no té un camí planer davant.

Menorca, l’illa pagesa

La seva estructura de la propietat n’és un dels factors de continuïtat

Menorca, la industriosa, ha esdevingut la veritable illa pagesa de l’Arxipèlag. N’hi ha que pensen que la seva situació privilegiada, des del punt de vista territorial, paisatgístic i agrari, és el resultat d’un ‘retard’ en relació amb les altres illes, altres pensam que és un important avantatge que cal preservar. La seva estructura de la propietat; la tensió històrica entre senyors i pagesos modulada a través de la societat rural menorquina; una ramaderia productiva dedicada a la producció de formatge i, secundàriament, de llet i carn; una cultura pagesa arrelada i innovadora alhora, són factors de continuïtat que, malgrat tot, necessiten un gran impuls per poder tenir èxit i el poden trobar si les autoritats espanyoles volen reconèixer que som unes illes.

Mallorca i la lluita per la continuïtat

Avui el fenomen desagraritzador s’ha fet general de cap a cap de l’illa

Mallorca, fins fa poc, tenia coses de Menorca i d’Eivissa, segons els redols i segons les dimensions dels impactes turístics i urbanístics sobre el territori. Avui el fenomen desagraritzador (en el sentit d’arranament de la vida pagesa) s’ha fet general de cap a cap de l’illa, amb l’excepció de certes zones i activitats (l’horticultura, el vinyet...). La gran propietat, les possessions, no han pogut enganxar-se a una activitat productiva rendible i la major part de la petita propietat s’ha abandonat. La pagesia hi és viva, però està malferida. Els darrers trenta anys hi ha hagut molts de sotracs i no hi ha la renovació generacional que fa falta, no ja per créixer sinó per mantenir el que ara encara tenim.

El ressorgiment de Formentera

L’illa malaveja per recuperar el món pagès que es va perdre

Formentera és l’illa més petita de l’arxipèlag i no deixa de ser un petit continent, com totes les altres illes, un lloc on la terra i la mar s’ajuntaren per crear una forma peculiar de vida pagesa i marinera. Els temps també han canviat i el món antic s’ha acabat. Avui Formentera malaveja per recuperar el món pagès que es va perdre quan encara no s’ha esvaït del tot el seu record. El Consell Insular i la cooperativa pagesa han aconseguit que es conri de bell nou la terra, almenys una part, i que les blateres tornin créixer assaonades sobre una terra sempre difícil. L’illa té un vi de la terra, una cabana ovina i caprina i s’hi elabora un formatge excepcional, el més ancestral i original de les Illes. El renaixement de la pagesia de Formentera ha de ser el senyal de la recuperació del camp de les Illes de la mà del règim especial agrari.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF