TOCAR TERRA

La pagesia de Pere Serra

Pere Serra, l’homenot

Té el perfil d’un lluitador que es va fer a ell mateix

Pere Serra passarà a la història com un dels homes que han sabut conciliar el realisme amb el somni. Potser és un dels darrers grans il·luminats mallorquins nascut de les entranyes de la serra de Tramuntana. La seva agilitat mental anava costat per costat amb la seva capacitat d’entendre les situacions i les persones. Pere Serra és un gran home, un “homenot”, com en diria Josep Pla. La seva tasca periodística, que ha marcat més de mig segle de comunicació a les Illes Balears, entra dins l’àmbit de l’activitat empresarial, però la seva labor cultural, amb treballs d’àmplia difusió social com la Gran Enciclopèdia de Mallorca i moltes altres iniciatives de primer nivell, com la traducció al català de l’obra de l’Arxiduc, les iniciatives museístiques i la publicació del Diari de Balears, no és poca cosa. Pere Serra té el perfil d’un lluitador que es va fer a ell mateix i que mai no va ser un renegat de la seva terra.

Pere Serra i la pagesia

Serra la va estimar i li va fer costat en nombroses ocasions

Pere Serra també és un cas insòlit, o com a mínim poc freqüent, en el panorama d’una Mallorca on els homes d’empresa sovint han destacat pel seu magre equipatge cultural i les ànsies de tallar amb rapidesa amb allò que els vincula a les seves arrels mallorquines. Deu ser per això que s’entestava a mantenir les oliveres i els garrovers de l’herència familiar, i deu ser per això que va mantenir una atenció periodística cap a la pagesia. Formà part d’una categoria de sollerics que varen tenir dins la nineta dels ulls els tarongerars i els oliverars de la vall, de la qual valoraven l’admirable riquesa cromàtica, però sense oblidar que també eren construccions humanes, de segles de treball pagès. No hi deix de veure una mica el rastre llunyà, però encara actiu, de mossèn Josep Rullan i la petjada d’una antiga nissaga de propietaris rurals. Serra va estimar la pagesia i, a la seva manera, li va fer costat en nombroses ocasions i va contribuir a la seva visibilitat social en un temps en què això no era -ni és- gens fàcil.

Tast amb Agromallorca

Set tasts salats i dos de dolços varen sintetitzar una cuina rica

Dijous es va dur a terme un tast al restaurant Cuit, del cuiner Miquel Calent, a partir dels productes de la terra -tomàtiga de ramellet, hortalisses i fruites- aportats per Agromallorca, que està posant en el mercat la seva nova gamma de productes naturals i ecològics. L’objectiu del cuiner, a través d’aquesta fecunda via de col·laboració, era elaborar una sèrie de propostes gastronòmiques -a partir d’una reelaboració del receptari propi i tradicional- caracteritzades tant per uns ingredients naturals com per una elaboració gens complicada. El resultat varen ser uns set tasts salats i dos de dolços que sintetitzaren una cuina rica, saborosa, amb arrels en la cuina mallorquina de sempre, però amb el segell transformador i, de vegades, transgressor de la nova cuina de Miquel Calent.

Projecte Terra Karretània

Són vins del celler familiar dirigit per Georgina Brunet a Consell

En el tast del restaurant Cuit vàrem tenir la sorpresa agradable de conèixer els vins elaborats pel celler familiar dirigit per Georgina Brunet a Consell sota la firma Projecte Terra by Karretània, especialitzat en microproduccions varietals autòctones. En concret, tastàrem un negre callet i un premsal blanc, tots dos de 2017, embotellats en edicions limitades de 2.000 botelles el callet i de 1.000 botelles el premsal. Antoni Canyelles i Georgina Brunet m’explicaren que fan comptes que enguany la producció comercialitzada sigui major i que treballen per treure nous vins varietals. El celler parteix d’una sòlida tasca en la vinya començada ja fa anys, però fins ara no havia fet la passa cap a la comercialització de vins propis.

Plantació d’arbres

La Conselleria ha posat en marxa una línia d’ajudes

El 2016, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va posar en marxa una línia d’ajudes per a la plantació d’arbres (ametlers, garrovers, oliveres, figueres, pruneres i albercoquers), que representa uns 20 € per arbre sembrat i 25 € per garrover empeltat. Per ara, s’hi han dedicat 2.020.000 € i se n’han beneficiat 971 persones; s’han plantat devers 100.000 arbres. Cal destacar l’acceptació d’aquesta línia d’ajuts per part dels agricultors, la qual cosa s’ha traduït en el fet que en la convocatòria del 2018 els doblers pressupostats no permeteren atendre totes les peticions i el Fogaiba va ampliar la despesa amb 120.000 € més. L’impacte sobre el paisatge agrari d’una plantació d’aquestes dimensions no és petit. El 2019 està prevista una nova convocatòria amb 1.000.000 € provinents del Fons pel Turisme Sostenible, cosa que permetrà la plantació de 45.000 arbres més.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF