El pacte de Manacor s’enrampa amb la llengua

ManacorL’enrampada que ha sofert aquesta setmana el pacte de govern de Manacor a compte de la moció presentada per la batlessa, Catalina Riera (El Pi), defensant “el foment de l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits de la societat”, no té per què afectar l’estabilitat de l’acord de govern signat l’octubre del 2015. Així ho entén la també portaveu d’El Pi. “És un pacte de govern i de gestió, no ideològic”, ha assenyalat Riera a l’ARA Balears, alhora que reconeix la seva sorpresa per la reacció de la portaveu del PP, Maria Antònia Sansó, a la proposta d’impulsar l’ús del català “especialment als comerços i les empreses”.

Sansó considerà que la moció presentada per Riera era “per entrar en confrontació”. El Pi ha presentat la mateixa moció a una bona part dels ajuntaments, però a cap hi ha trobat la rèplica plantejada pel PP manacorí, que té una major rellevància perquè es tracta del principal soci de govern al qual acompanyen El Pi i AIPC, i en el municipi amb major nombre d’escriptors en llengua catalana.

“No és tracta de fer política de la llengua, sinó defensar la llengua amb la política”, ha declarat Riera després de la baralla que ha provocat un dels moments més tensos de l’actual legislatura a Manacor.

Cal recordar que la moció presentada per El Pi, al ple de dilluns passat, també censurava el recurs de la Delegació del govern central, fins ara representada per Maria Salom, contra la política d’ajuts de Pollença als comerços locals perquè retolin en català. Aquesta normativa es mantenia des de fa 20 anys i Salom hi va recórrer en contra.

El detonant del debat lingüístic a Manacor el signà la portaveu conservadora, qui assegurà que “no entrarem a valorar decisions de caràcter jurídic”, referint-se a la intenció del recurs de Salom contra l’ajuntament pollencí, amb la qual cosa esperonà la bancada de l’oposició, però especialment a El Pi.

Riera apel·là a “la defensa de valors” en presentar una moció que segueix fil per randa els dictats de l’Estatut d’Autonomia i de la Llei de normalització lingüística, en la defensa i promoció de la llengua catalana a les Illes Balears. Però Sansó li enflocà que no acceptava “lliçons de valors”. Pujà el to del debat sobre la llengua l’entrada en escena del canvi de nom de l’Escola Municipal de Mallorquí pel d’Escola de Català, que el PP rebutjà en boca de Sansó, mentre ella “sigui presidenta del PP” manacorí. El PSOE considerà “desfasat” el debat. MÉS-Esquerra recordà que “el canvi de nom de l’Escola de Mallorquí el decidirà el Patronat i no el PP, “que hi té dos tristos representants”.

Mentre ajuntaments com Santanyí, governat des del 1979 per la dreta, sempre han valorat i homenatjat la florida constant d’escriptors en català, que omplen la cultura local de premis i reconeixements, el PP de Manacor continua enquistat en la defensa numantina de la denominació insular de la llengua autòctona. Tot això a la terra de mossèn Alcover, un dels pares de la llengua catalana en la seva diversitat.