HEROIS QUOTIDIANS CONTRA EL CORONAVIRUS

"La gent ens tracta millor. Les coses dolentes treuen la part més humana"

La feina del camioner Paco Amat, que continua treballant a l'exterior tot i l'estat d'alarma, és imprescindible per garantir l'abastiment als mercats i petits establiments

Cada dia s'aixeca quan encara és fosc, mentre la parella i els dos fills, de 16 i 18 anys, encara dormen; a les quatre de la matinada. Paco Amat és un dels camioners que treballa per Mercapalma i que reparteix fruita i verdura als mercats i als petits establiments. D'ençà que va començar l'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus, la manera de fer la seva feina, que és imprescindible, ha canviat radicalment.

Tot i que al principi del confinament la por va impulsar les compres compulsives, Amat explica que tot s'ha estabilitzat i el volum de feina ha baixat. "S'ha passat d'un extrem a l'altre en només un cap de setmana", reconeix. Molts illencs deuen tenir els rebosts plens a vessar. Algunes de les empreses que treballaven amb Mercapalma han hagut de tancar per la falta de feina. En lloc d'arribar-los producte fresc de la Península cada dia, en reben cada dos dies. Amat continua fent la seva tasca, i intenta treballar tan aviat com pot. Si acaben abans d'hora, els envien a casa; el cap no vol que estiguin al carrer més del que sigui imprescindible. "Quan descarregam els productes, la gent està molt tensa, perquè el lloc per descarregar és molt estret, per això ho fem com més aviat millor".

Més enllà d'haver de dur guants, mascaretes i de mantenir la distància de seguretat per repartir els productes als comerços, Amat reconeix que el tracte amb els clients també ha canviat. "He passat de ser el camioner a ser en Paco que duu la fruita i la verdura", confessa rient. "La gent ens tracta millor. De vegades les coses dolentes treuen la part més humana de les persones", diu. I afegeix que ara es té molta més paciència i que tots els que continuen sortint de casa "estan més units que mai" i s'esforcen per ajudar-se al màxim.

Amat també reconeix que té por, més que per ell, pels de casa. "Em fa por arribar amb el 'bitxo' i abans de fer una besada a la dona i abraçar els meus fills, em trec la roba, em dutx i em desinfect". Quan condueix, hi pensa, però apuja el volum de la música per deixar de donar-hi voltes. "Intent ser cautelós i no viure espantat, per això no escolt gaire les notícies i a casa es parla poc del coronavirus", explica una mica angoixat. "En els grups de WhatsApp també tenim prohibit parlar d'això, perquè arriba a ser tòxic i han sortit moltes notícies falses", afegeix.

Paco intenta viure amb optimisme. Confessa que la seva dona se'n riu perquè pràcticament cada dia fa videotelefonades amb els companys amb qui ha treballat tot just al matí. "A la feina ja no feim les xerrades ni els cafès que fèiem abans i, com que ho enyoram, xerram a distància. És curiós, però ens comunicam més estant separats que estant un devora l'altre", diu rient. Està convençut que aquesta crisi se superarà i que la gent haurà après molt d'aquesta experiència.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF