Cuxart: “Tenim el deure d’atendre el pacient en la seva llengua pròpia”

PalmaNúria Cuxart ha protagonitzat l’acte reivindicatiu per la igualtat organitzat pel Col·legi d’Infermeria de les Balears amb motiu del Dia internacional de la dona. La degana del Consell de Col·legis d’Infermeria de Catalunya ha parlat dels usos d’un llenguatge “que dilueix i invisibilitza” el vertader paper de les infermeres. Cuxart es posiciona de front contra la polèmica que ha sorgit al voltant del decret del català a Balears, aprovat inicialment a la Mesa Sectorial de Sanitat del 9 de febrer passat amb el vot contrari del Sindicat Mèdic de Balears i del sindicat CSIF. Considera que l’exemple d’aquest debat és l’expressió de la col·lisió entre el respecte necessari als drets dels professionals i l’irrenunciable respecte al dret de la persona a la qual atenem”.

A hores d’ara, l’esborrany del decret es troba al consell consultiu a espera de ser aprovat de manera definitiva pel Govern balear. Cal recordar que, mentre que el primer text establia el català com a requisit i en demanava un nivell B2 a metges i infermeres per poder optar a una plaça a la sanitat pública, finalment el text estableix la llengua cooficial com a mèrit i rebaixa el nivell al B1 per a tots els professionals sanitaris. Tot i això, el govern estatal preveu recórrer contra el decret. Amb tot, Núria Cuxart incideix que des del punt de vista del fonament disciplinari “hem de fer el possible per comunicar-nos amb la persona en la seva llengua i, alhora, permetre que qualsevol professional del món que pugui accedir a un lloc de feina, però amb el deure de poder atendre, en un temps prudencial, els pacients en la seva llengua pròpia”.

Quant al possible efecte dissuasiu que pugui generar l’aprovació del decret, Cuxart torna a incidir en el fet que, més que pensar en això o no, allò que no podem menystenir és el dret que té que el pacient de poder ser atesa en la seva llengua”. “No és una qüestió d’oficialitat, és una qüestió de respecte a la preferència de la persona a la qual atenem, atès que aquesta persona és la nostra raó de ser”, esgrimeix.

La discussió “no es pot centrar només en els efectes dissuasius de la mesura. Si en té, s’hauran de pal·liar i s’hauran de cercar maneres d’evitar-los. El que no es pot fer és sacrificar el dret dels pacients en nom d’aquest argument”. Per a Cuxart, s’ha de tenir en compte al màxim “el respecte als dos drets i no podem derivar el debat a qüestions que són instrumentals”, assegura. “L’obligació dels sistemes de salut és pal·liar els efectes no desitjats de tot això, però no es pot retallar el dret de ningú”, subratlla. Els drets dels professionals “són molt necessaris però els drets de les persones ateses són irrenunciables”.

La també presidenta de la Fundació Infermeria i Societat considera que a les Balears, amb 6.152 col·legiats el 2017, la situació de les plantilles d’infermeria és menys greu que a escala estatal.“Teniu una consellera infermera i aquí teniu un govern sensible”. En canvi, sobre el nombre d’infermeres per habitant a escala estatal, amb una ràtio de 567 infermeres per cada 100.000 habitants segons dades de l’Observatori del Mercat de Treball d’Infermeria elaborat pel Consell General el 2015, comenta que la situació “està com estava, o fins i tot pitjor: Ens trobam, a tot l’Estat en general, per sota de la mitjana europea”, lamenta.

Cuxart recorda que les competències en matèria sanitària es varen transferir l’any 2001 però, tot i això, a escala estatal hi ha un problema de finançament que “s’ha de revisar”, i “s’ha de fer amb urgència”. No es tracta, segons que explica, “que Espanya posi o no posi més infermeres”, perquè, recorda, “això ho fan les autonomies”,pero “sí que és cert que hi ha un problema greu de finançament”.

“És imprescidible revisar la xifra de professionals d’infermeria per habitant perquè moltes feines les podrien cobrir legalment les infermeres i, així, es podrien solucionar molts de problemes”, afirma.

La qüestió d’augmentar o no les plantilles “té a veure també amb la confiança dels responsables sanitaris amb les infermeres”, unes professionals que, segons Cuxart, “estan desaprofitades perquè podrien dur a terme més tasques”.

Núria Cuxart parla de la manca de confiança que se’ls atorga a les infermeres, un fet que jutifica, segons l’experta, que moltes parteixin a altres països d’Europa a fer feina: “Precisament, moltes acaben marxant fora perquè estan mes reconegudes que aquí”.

Reconèixer l’encavallament

Es manifesta en favor del reconeixement de l’encavallament o el relleu de torns d’infermeria, en què els professionals intercanvien informació clínica dels pacients a les unitats: “Per moltes eines telemàtiques i de registre de les persones que tinguem “es imprescindible dedicar-hi una bona estona per garantir les cures que feim. Aquest temps entre les persones que surten d’un torn i les que entren moltes vegades no es compta o no es respecta. “Es planifiquen horaris que no preveuen aquest temps i el cert és que hi és, per això aquest reconeixement és imprescindible: no es pot garantir la qualitat de les cures i la seva continuïtat si no es així. Si interromps això afecta la continuïtat d’aquestes cures i has d’intentar que la persona que és atesa no hagi de suportar aquest canvi de torn”, subratlla.