INFRAESTRUCTURES

L’odissea d’estudiar música a Mallorca

El Conservatori Superior de les Illes Balears encara espera una solució per a la manca d’espai i les múltiples deficiències de les instal·lacions

“Manca d’espai” és la primera resposta que donen els membres del professorat i de l’equip directiu del Conservatori Superior de les Illes Balears quan se’ls demana per les actuals condicions de l’ensenyament i aprenentatge musical. El motiu és tan senzill com antic: la convivència al mateix edifici dels conservatoris Professional (que també abasta els cursos dels ensenyaments elementals) i Superior.

L’actual edificació del carrer d’Alfons el Magnànim, que es va finalitzar l’any 1999, havia de ser només la primera fase d’una construcció molt més gran que, a més d’acollir els alumnes d’especialitats musicals, també havia d’albergar els d’Art Dramàtic. Però sembla una utopia que la segona fase del projecte, el solar de la qual ocupa ara un aparcament, vagi més enllà dels papers.

“La segona fase no s’ha fet i de moment no es farà per manca de doblers”, explica Juan José Montaño, director general de Política Universitària i Ensenyament Superior del Govern. “Potser es podrà afrontar la legislatura que ve”.

Ja fa unes quantes legislatures que professors i alumnes esperen solucions. “Sembla que la Conselleria d’Educació no té interès en el Conservatori, i això que els alumnes paguen una de les matrícules més cares de l’Estat”, diu un dels professors. Els 200 estudiants de grau superior han de concentrar les classes al matí, perquè els horabaixes es reserven per als graus elemental i mitjà. A més, “cada vegada es lleva més espai dels matins”, afirma una altra docent. De fet, els alumnes del Programa d’Ensenyaments Integrats (PEI), que combinen la Secundària amb els estudis professionals de música o dansa, arriben al Conservatori abans de migdia.

“La segona fase és urgent i la pròxima legislatura haurà d’estar en marxa”, assenyala un integrant de la directiva del Conservatori Superior. “Gairebé no tenim lloc. Hi ha poques aules d’estudi, i també les utilitzen els alumnes de Professional. Però la normativa diu que els alumnes d’un centre superior han de tenir un lloc on estudiar”, continua. A més, les aules d’estudi no s’han insonoritzat bé des que l’edifici es va construir.

En alguns espais es varen col·locar cortines com a solució. Però això no ha evitat els problemes d’insonorització, i basta una passejada pels passadissos de les aules d’estudi per sentir tota una varietat d’instruments a un volum del tot inadequat. “Demanam el mateix des de fa anys, i alguns moments es genera certa tensió”.

Cinc aules noves

Segons Antoni Triay, gerent de la FESMAE (Fundació per als Estudis Superiors de Música i Arts Escèniques, que gestiona el Conservatori Superior i l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears), la incorporació de cinc aules noves aquest curs servirà per “millorar la gestió i la distribució de l’espai”. “És clar que seria ideal tenir uns espais immensos, però hem de ser rigorosos i considerar quin marge hi ha de millora”, apunta. “Aquesta legislatura s’ha fet un gran esforç i tenim un programa de professors convidats que s’ha convertit en l’estrella del Conservatori”. I això que els ensenyants que hi venen es paguen el viatge i l’estada a Mallorca.

En canvi, alguns docents senten “vergonya” quan han de mostrar les instal·lacions als professors convidats. “Hi ha mancances immenses, els equips informàtics són lamentables, el Wi-Fi no funciona i tenim dificultats per coses tan simples com posar un vídeo. Res no va bé”, expliquen. “Per què s’han de trobar els professors convidats d’un centre d’ensenyament superior els passadissos plens de nins que corren?”, es demanen.

Quant a les noves aules, que tampoc no estan insonoritzades, els professors aclareixen que “no són cinc, sinó tres, perquè ja n’hi havia dues de prefabricades que s’utilitzaven”. També expliquen que els horaris d’ús de les aules són tan ajustats que fins i tot es dificulta que els alumnes puguin recollir els instruments. “No pots estar ni un minut més per recollir, perquè ja hi ha un altre alumne que espera”.

Malgrat que s’està considerant la possibilitat d’aprofitar determinats espais per comptar amb dues aules més, la Direcció General de Política Universitària reconeix que el que cal és “una solució integral”, segons afirma Montaño.

Bons resultats, malgrat tot

Malgrat les circumstàncies, els graduats al Conservatori Superior de les Illes Balears deixen constància d’haver assolit un gran nivell acadèmic. “Surt gent molt bona que fa una gran feina. Però això és perquè els professors s’hi deixen la pell i els alumnes aguanten. Hi ha gent que hi viu allà perquè les coses vagin endavant”, explica una professora.

Molts centres educatius “demanen cada curs al Departament de Pedagogia professors”, alumnes d’altres disciplines toquen en orquestres i guanyen premis internacionals. Altres músics formats a l’illa accedeixen a màsters internacionals. “A Mallorca, les orquestres estan plenes d’alumnes del Conservatori”.

És temps de pluges... i de goteres

Les goteres mereixein un capítol a part en la llarga història de problemes del Conservatori Superior. Des que es va construir el 1999, l’edifici pateix aquest problema. I cada vegada que plou, als passadissos es poden contemplar recipients de tota mida i color, col·locats per recollir l’aigua. “Precisament ara s’està solucionant el tema de les goteres”, afirma Antoni Triay, gerent de la FESMAE. Però es veu que la reforma, que té un cost de 450.000 euros, no ha arribat a temps. Les goteres varen fer acte de presència divendres mateix. “Justament ara les tapen després de vint anys”, diu una professora amb ironia. “Justament ha plogut el dia que les arreglaven”, diu un altre. L’estampa exterior de l’edifici del Conservatori està adornada ara pels materials que algú sembla haver oblidat per allà després de llevar les aules prefabricades, que estaven just davant un solar on viuen indigents. “L’edifici està ideat com una petita ciutat de la música, un centre canalitzador de corrents que permetin revitalitzar el barri en què s’ubica”, diu la pàgina web del Conservatori. Tant de bo.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF