S’obre una porta a l’esperança a Manacor

“Tenim l’esperança de poder trobar alguna cosa que doni més dades sobre la repressió a Manacor”, diu Antoni Tugores

Els estudis de viabilitat que es varen dur a terme dijous i divendres a la fossa de Son Coletes de Manacor han obert una porta a l’esperança. “Hi ha una part molt positiva, i és que sabem que estam damunt el cementeri vell”, explica Antoni Tugores. El cementeri antic de Son Coletes es va posar en marxa l’any 1820 i va servir per enterrar els cadàvers dels empestats, atès que estava una mica allunyat de la localitat. “L’any 1835 va deixar de fer-se servir”.

Durant l’inici de la repressió a la capital de Llevant, els afusellaments i enterraments es varen dur a terme al cementeri del Pla, però “les queixes de la gent per la pudor i el renou dels tirs” varen provocar que es tornàs a utilitzar Son Coletes. L’any 1946 començaren les obres per construir un cementeri nou en aquest indret i, per aquest motiu, es varen treure els cossos dels represaliats. La inauguració va ser el 22 de novembre de 1953. La dada més important dels estudis que s’han duit a terme ara és que “s’han trobat cossos anteriors a la Guerra Civil, i això indica que les restes del cementeri vell no varen ser extretes completament”.

“Tenim l’esperança de poder trobar alguna cosa que doni més dades sobre la repressió a Manacor”, diu Tugores. A la fossa de Manacor s’hi cerquen 365 persones identificades, encara que n’hi ha un nombre indeterminat sense identificar. A les víctimes manacorines o mallorquines que varen ser executades a Son Coletes al llarg de mesos dels anys 1936 i 1937 “s’hi han d’afegir les persones que varen ser assassinades a foravila ja que, quan les trobaven, també les duien allà”, indica Tugores a l’informe sobre Manacor que va elaborar per al mapa de fosses de Mallorca.

“Ens hem trobat amb el problema afegit que hi havia un cementeri damunt un altre cementeri”, explica l’investigador. “Però hem vist que tal vegada no ho varen excavar tot per eliminar el cos del delicte” quan es va iniciar la nova construcció. Tugores destaca els esforços dels franquistes per erradicar les proves que els implicaven en els crims. “Sabien molt bé on havien d’excavar per no deixar cap prova”. Els resultats dels estudis de viabilitat indiquen que “se n’hauran de fer d’altres amb més profunditat”.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF