IGUALTAT

S’obre una escletxa per a les manacorines?

Fa quatre anys de l’aparició de les Dimònies a Sant Antoni, que posaren damunt la taula un tema fins aleshores silenciat: no volen ser invisibles, també volen ballar

Fa quatre anys de l’aparició de les Dimònies a Sant Antoni. De la mà de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, arribaren un horabaixa de 2016 i, asseguren, no pensen partir. Valentes i decidides, posaren damunt la taula un tema fins aleshores silenciat: no volen ser invisibles, elles també volen ballar.

Enguany, per primer cop des de l’inici de la iniciativa, no es descarta que una dona pugui integrar-se dins la colla de dimonis. El Patronat ha explicat que ha contactat amb diferents persones que puguin substituir Toni Puigserver, el dimoni gros, com també altres figures de la comitiva en cas que no es trobin en condicions per sortir. El 8 de gener, el dia del primer ball, Toni Bassa, escollit per l’entitat com a primer candidat d’aquesta nova plantilla de balladors, ja va haver de posar-se la careta per la indisposició de Puigserver, que tenia molèsties al menisc.

El Patronat ha informat de la situació diversos col·lectius, entre els quals es troba l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, amb la qual concertà una reunió el 30 de desembre passat i a qui demanà que proposàs el nom d’una dona per valorar incloure-la dins la llista de suplents i perquè es pugui començar a integrar en el Patronat.

En conèixer la notícia, l’Assemblea va parlar amb diverses santantonieres i ja n’hi ha alguna d’interessada. Destaquen, però, que no es tracta de proposar la candidata, sinó que sigui una decisió popular i democràtica. L’objectiu no és incloure una única dona dins la colla de dimonis, sinó que la participació sigui democràtica i que qualsevol persona que vulgui hi pugui accedir. Així, animen totes les interessades a posar-se en contacte amb el Patronat i amb la colla de dimonis, els dos grups que actualment s’encarreguen d’organitzar el conjunt que surt a ballar.

Les feministes expliquen que, tot i la nova passa, encara estan a l’expectativa de veure quin serà el paper real de les dones a Sant Antoni. Afegeixen, però, que no perden l’esperança: “El fet que Toni Bassa ballàs marca un precedent quant a l’obertura de la festa”.

Un debat que crema més que mai

L’Assemblea Antipatriarcal de Manacor no ha deixat de pressionar perquè l’Ajuntament garanteixi la igualtat entre homes i dones en la celebració més sonada de Manacor. La darrera acció fou dimarts, quan l’entitat presentà 83 instàncies al consistori per demanar poder conèixer el pressupost econòmic que es dedica a Sant Antoni. El regidor de Fires i Festes, Mateu Juan, ha respost a l’ARA Balears que la xifra actual és de 13.000 euros.

El debat sobre la democratització de les festes tradicionals ha anat agafant força en el conjunt de les Illes Balears. N'és un exemple que les Dimònies facin coincidir la dansa amb els goigs alternatius, que sorgiren per la saturació de les completes. I també que el col·lectiu de joves Sa Negreta, que va néixer a sa Pobla fa dos anys, hagi agafat protagonisme amb l’organització de foguerons i glosades populars.

Més igualtat arreu de les Illes

De la mateixa manera que es demana més participació i transparència, el qüestionament del paper de la dona és també més viu que mai.

En la vuitantena d’instàncies esmentades, l’Assemblea també va demanar saber les estratègies previstes per garantir la participació de les dones en la colla de dimonis, d’acord amb la moció aprovada per unanimitat el mes d’agost passat per fer efectiva la igualtat de gènere en les danses del municipi. Des del setembre de 2018, la reivindicació feminista s’ha traslladat també a les xarxes socials amb la campanya #Jotambévullballar. Es tracta d’un conjunt de fotografies que inclouen aquesta frase i que han publicat persones a títol individual per mostrar el suport.

Tot i que la llei estatal d’igualtat no preveu cap disposició sobre les festes populars, la llei balear sí que ho fa, segons explica la professora de Dret Internacional Públic de la UIB i del màster universitari de Polítiques d’Igualtat i Prevenció de la violència de gènere, Margalida Capellà. En concret, l’article 32 de la Llei d’igualtat estableix que “les administracions públiques han de promoure i garantir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en la participació en les festes tradicionals i en la cultura popular, a més de corregir estereotips sexistes”.

Els darrers anys, diferents municipis han impulsat canvis i iniciatives d’acord amb aquest dret. L’estiu del 2016, la primera jove s’estrenava als cossiers d’Alaró. A Montuïri, el mateix debat apareixia el 2014. A Manacor, el 2018 per primera vegada una nina pogué ballar amb els indis. A Menorca, enguany el cartell de la Diada de Sant Antoni, d’Albert Mir, que anuncia el programa insular de les festes està dedicat a les dones com a protagonistes invisibles de la història de l’illa.

Dia 16 a les 19.30 h serà el torn de les Dimònies a la plaça de Sant Jaume de Manacor. Ballaran, un any més, davant la necessitat de continuar amb la reivindicació.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF