Nova York dicta les noves tendències de la moda

BarcelonaUna desfilada de Tom Ford sota terra, exactament en una estació de metro en desús del Lower East Side. Una altra al mític Apollo Theatre de Harlem, perquè Tommy Hilfiger es pot permetre el luxe de tirar la casa per la finestra. Com també pot fer-ho Ralph Lauren per recrear, només per a una nit, un 'jazz club' dels anys 30 al Downtown. També hi ha qui en té prou amb els jardins de Battery Park, com ha fet Wes Gordon en nom de Carolina Herrera. O qui amb la seva capacitat de convocatòria s’emporta la desfilada-espectacle cap a Brooklyn: Pyer Moss rebenta el Kings Theatre i la cantant Rihanna, també dissenyadora de moda, fa el mateix en un gran pavelló esportiu. Això és Amèrica, la terra dels somnis i les oportunitats, i on les desfilades de moda són la millor excusa per muntar un gran xou. 'Ladies and gentlemen', benvinguts a la Setmana de la Moda de Nova York!

Saps què et posaràs l’estiu vinent?

La moda de passarel·la sempre s'avança sis mesos. Per això al setembre ja es presenta la roba que es vendrà a les botigues a partir del febrer, és a dir, les col·leccions de primavera-estiu 2020. I si hem de fer cas de les desfilades que han tingut lloc aquesta última setmana a Nova York, els estampats i les aplicacions florals continuaran sent vigents: en donen fe els elegantíssims vestits i faldilles de Carolina Herrera (també els de topets XXL), així com les exquisides creacions de Jason Wu, Gurung Prabal i Oscar de la Renta que, cadascun amb el seu estil, també s’han inspirat en la floració. La nostàlgia vuitantera tampoc decau: només cal fer una ullada a l’excessiva desfilada de Jeremy Scott i els seus estampats cridaners i les siluetes impossibles. En aquest mateix llenguatge es mou la proposta de Pyer Moss: irreverència, transgressió i missatge. I un aire vuitanter més minimalista i refinat, però contundent amb el patronatge, s’ha respirat en les propostes de Proenza Schouler i Tory Burch. Espatlles marcades? Sempre!

Qui avança posicions és la sastreria, i ho fa en el sentit més ampli del terme: des del 'look' de col·legiala de Thom Browne, amb americana grisa i faldilla prisada per a homes i dones, fins a la versió seductora, urbana i nocturna de Tom Ford, tan radiant com la seda. El que tampoc s’apaga és l’espurneig dels tons metàl·lics, com mostren els atrevits i sofisticats dissenys de Raisa Vanessa, tant en daurat com en platejat, i els voluminosos vestits de Christoper John Rogers i Marc Jacobs, o els més ajustats de Sies Marjan, però tots ells en colors ben brillants.

Això a grans trets, perquè si files encara més prim veus que quan torni la calor dominaran el blanc, el llima i, especialment, els pastels; que els pèplums continuen tenint la seva gràcia; que les bermudes encara tenen corda per a estona, i que els vestits amb efecte xarxa –a vegades de ganxet, a vegades de macramé– continuaran mostrant pell i filigranes. El reciclatge també comença a sortir de l’armari de l’alta moda, gràcies a propostes com la de la dissenyadora Gabrielle Hearst, que ha reaprofitat rotllos de teixit d’anteriors col·leccions per fer els serrells dels seus nous vestits. I qui dia passa, temporada empeny.

‘See now, buy now’

Potser algú es pregunta: "Molt bé, però aquest hivern què em posaré?" La resposta es diu ‘see now, buy now’ perquè grans firmes com Tommy Hilfiger i Ralph Lauren fan bandera del “si ho veus, ja ho pots comprar”. Mentre la majoria de marques que han participat en la New York Fashion Week han presentat les col·leccions de primavera/estiu 2020, aquests dos veterans han mostrat les seves propostes per a aquest mateix hivern. De la mà de Zendaya –actriu de la factoria Disney famosa ara per la sèrie 'Euphoria'–, Tommy Hilfiger recupera l’estètica dels anys 70, amb americanes i pantalons acampanats i bruses estampades amb llaçada al coll. I ho ha fet amb una festa plena de celebritats a l’Apollo Theatre de Harlem que ha tingut una gran repercussió mediàtica. Qui també té un exquisit sentit de l’espectacle és Ralph Lauren, que ha fet girar tota la seva col·lecció d'aquest hivern al voltant de l'esmòquing, ja sigui en la seva versió més clàssica com la transformada en top per acompanyar faldilles. El resultat? Ha rescatat la versió més glamurosa i elegant d’aquella Annie Hall que es va mig inventar als anys 70. De fet, així anava Janelle Monáe, que amb la seva intensa interpretació de clàssics del jazz va ser la sensació de la nit a l’efímer Ralph’s Club. Més enllà del dictat de la passarel·la novaiorquesa, les revistes de moda ja fa mesos que van dictar sentència: també serà un hivern d’estampats pota de gall, de faldilles prisades, de capes llargues... Això com a mínim, perquè ara les tendències s'acaben solapant.

Vehicle per reivindicar

“La moda té una gran responsabilitat a l’hora de representar les diferències. Si no ho fem estem discriminant”. Aquestes paraules de Prabal Gurung quan va acabar la seva desfilada demostren que alguns dissenyadors també tenen un discurs reivindicatiu i fan servir la moda com a vehicle per fer-lo arribar a la seva audiència. El creador nepalès ha volgut celebrar el somni americà i els seus deu anys de carrera a través de les flors i, sobretot, de models de diverses talles i races, una aposta radical que s’ha vist en moltes més desfilades, com la de la marca de bany Chromat, que ha comptat amb models poc convencionals però ben reals. Diversitat i inclusió són les paraules omnipresents i també són les que defensa Rihanna des que va crear una marca de llenceria tan sexi com Savage x Fenty. La seva lluita és perquè les dones se sentin còmodes amb el seu cos –sigui com sigui– i aquest ha sigut el fil conductor d’un espectacle en honor de les calces i els sostenidors, però digne d’una final de la Super Bowl. La cantant de Barbados ha obert un suggerent xou de moda i música al Barclays Center en què han participat 'top models' –com les germanes Gigi i Bella Hadid, Cara Delevigne i Alek Wek– juntament amb models de talles ben diverses. Tot al contrari de les desfilades televisades de Victoria’s Secret, un espectacle que potser ja té els dies comptats si la companyia no es recupera dels problemes financers i si el nou cànon que ha imperat a la passarel·la de Nova York s’imposa a la perfecció dels seus àngels.

Votar o morir

Qui també té un discurs punyent és el jove Kerby Jean-Raymond, l’'alter ego' de Pyer Moss i, des de fa poc, nou director creatiu de Rebook Studies. Amb la col·lecció Sister, el jove dissenyador d’origen haitià i criat a Brooklyn ha tancat un triangle sobre la cultura i la identitat americana. Aquest cop ha reivindicat l’origen negre del rock and roll a través de la figura de Rosetta Tharpe, pionera d’aquest gènere musical i ignorada pel relat oficial. I ho ha fet amb un cor de 60 persones a l’escenari d’una antiga sala d’espectacles del seu barri natal. Més enllà de la seva inspiradora roba de regust vuitanter, plena d’estampats i de colors vibrants, Pyer Moss té una missió molt personal: defensar la llibertat i l’orgull de la negritud. I per fer-ho utilitza l’arma que més bé domina: la moda que no té pèls a llengua. Durant la desfilada, una model lluïa una samarreta amb el lema 'Vote or die for real this time'. Podria passar com una anècdota, però és la seva particular manera de no oblidar que l’any 2020 hi torna a haver eleccions presidencials als Estats Units i, segons apunten els sondejos, la cosa més probable és que Donald Trump revalidi el càrrec. I qui vol tenir un president manifestament racista? Votar o morir, aquesta és la qüestió. A Nova York, a Amèrica i en molts llocs més.