HÀBITATS NATURALS

La nova normalitat, al centre comercial

La passejada pel Fan Mallorca Shopping Center resulta també estimulant i il·lustrativa

Vam acomiadar l’antiga normalitat el passat divendres 13 de març, dedicant un d’aquests reportatges al comportament de la clientela del Fan Shopping Center Mallorca, poques hores abans que fos decretat l’estat d’alarma, que en un primer moment ens havia d’obligar a viure confinats dues setmanes i que després van acabar sent dos mesos. Aleshores ens vam trobar en una situació tan normal com veure la ciutadania assaltant el Carrefour per endur-se’n carretons plens de paper higiènic. També vam veure una dona que s’enduia una carretada de capses d’ous. Sí que la trobarem a faltar, l’antiga normalitat.

Com que dilluns estrenàvem la fase 2 de la nova normalitat, i això volia dir que tornaven a obrir els grans centres comercials, era obligatori tornar al Fan Shopping Center per encetar aquesta nova etapa de la nostra existència allà on vam tancar l’altra. La primera constatació és que, d’una normalitat a l’altra, algunes coses no han canviat, no sabem si hem de dir afortunadament o no. Per exemple, havíem sentit que intentaríem evitar les aglomeracions i l’ús excessiu del cotxe, però aquest dilluns n’hi havia prou d’arribar al pàrquing del centre comercial per comprovar que no sembla que anem exactament de camí ni d’una cosa ni de l’altra. A mitjan horabaixa, trobar un lloc per aparcar ens va dur una mica més de vint minuts de rellotge, no tant com dia 23 de desembre (que també vam ser aquí, per veure com els nostres germans d’espècie ultimaven les compres amb vista a la nit de Nadal), però Déu n’hi do. A l’excés de vehicles i d’emissions de CO 2 s’hi havien d’afegir les mostres de civisme de molts dels usuaris, dignes de menció i encomi. Dues joves, per exemple, s’aturaven a fer la xerrada enmig d’un dels passadissos del pàrquing, impedint el pas i les maniobres dels vehicles, com si fossin davant el portal de ca seva i allà no hi hagués ningú més que elles. A un altre passadís, algú s’havia cansat de cercar aparcament i senzillament havia optat per deixar el cotxe entravessat, de tal manera que obstruïa la sortida de dos cotxes més. I en tres punts més vam poder aplaudir la presència d’automòbils que havien estat deixats estar de tal manera que n’ocupaven dues, de places d’aparcament. Tot això ens predisposa, no cal dir-ho, per afrontar la nova normalitat amb les més altes expectatives.

La passejada pel Fan Mallorca Shopping Center resulta també estimulant i il·lustrativa. La gran majoria de les botigues que hi són plantificades ja havien obert dilluns, però també hi havia abaixades persianes de gran prestigi i significació: Primark, Starbucks, Samsung, per exemple. Tampoc no es poden utilitzar encara els cavallets i les diverses instal·lacions infantils que es troben estratègicament repartides arreu del recinte. Les distingides propostes gastronòmiques, en forma de cuines del món que tenen totes gust de franquícia, es repartien entre les que esperen una mica més per obrir i les que ja ho havien fet a mig gas. Estava igualment tancada la que per a mi és l’oferta més atractiva del Fan Mallorca Shopping Centre: les seves sales de cinema, que han arribat a tenir una palmera de plàstic a la porta d’entrada, a fi de subratllar la seva integració amb el medi selvàtic de l’illa de Mallorca. I s’enduia la palma de la popularitat la botiga de Media Markt, a la qual entrava i en sortia una gernació que es trobava, aquesta sí, dominada pel frenesí del consum i l’eufòria de la targeta bancària cansada de tanta inactivitat confinada. El personal s’hi movia amb la pressa dels dies assenyalats i amb la mascareta reglamentàriament posada: llàstima, ai las, que molts insisteixin a dur-la per sota el nas, i també a no respectar la distància de seguretat entre uns i altres. És una sort que l’eslògan publicitari d’aquesta cadena d’electrodomèstics sigui, precisament, “jo no soc tonto ”.

L’emmagatzematge de conserves

Al Carrefour sí que han canviat substancialment les coses en comparació amb el 13 de març, ni que sigui perquè l’expressió assassina que es veia aquell dia a moltes cares ha desaparegut després del confinament. La gent ja no té la sensació de jugar-se la vida en el fet d’emmagatzemar més conserves i més paper de vàter que ningú, i a pesar que el supermercat és ple de gent i que es formen coes a les caixes, tothom sembla moure’s amb bastanta més tranquil·litat. A la gran superfície comercial no han canviat gaire coses: la mateixa figura d’Spiderman a mida natural continua presidint el racó que s’anuncia com a ‘Cultura’, i que es divideix entre l’oferta de jocs per a les videoconsoles i la de best-sellers, i algunes seccions evidencien la necessitat de ser reabastides, com la de petit electrodomèstic (precisament) o la de sushi per endur-se’n, per esmentar una altra contribució imprescindible als hàbits alimentaris dels mallorquins. Una parella em passa pel costat:

-¿ Dónde tienen los bañadores?

- Ni puta idea.

És curiós, perquè el nivell de les converses continua assemblant-se també al de l’antiga normalitat. Venim i tornam al Fan Mallorca Shopping Center perquè tenim la certesa (no les proves fefaents, però sí un poderós pressentiment) que aquest espai dona precisament la referència d’allò que es considera o no es considera normal a la Mallorca d’avui, tant a la d’abans com a la de després de la pandèmia. I aquesta vegada en sortim reafirmats en la convicció que el futur immediat serà tan brillant com el nostre passat més recent, o potser més i tot encara. No podia ser d’una altra manera, en una societat tan avesada al pensament abstracte.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF