"Quan not una mica de son, em pos alguna sèrie i en veig mig capítol"

PalmaHabitualment m’aixec cap a les 7.30 o les 8 h, depèn de com hagi dormit. I, depenent del dia, berén mig adormit o faig primer alguna activitat. Jo visc a la Serra, i en una casa com aquesta sempre hi ha coses a fer: tallar llenya, regar... Posar qualque cosa al seu lloc, perquè sempre hi ha qualque cosa per posar a lloc. Cap a les 9.30 h intent posar-me a fer feina.

Aquesta setmana continuaré preparant un espectacle biogràfic sobre Fernando Pessoa, com els que he fet els darrers anys: Federico García Lorca, Blai Bonet i Guillem d’Efak. És una coproducció amb el GREC de Barcelona i el teatre Principal de Palma, i la idea és presentar-lo a l’estiu als dos llocs.

Ara estic en la fase inicial, escrivint el guió amb Evelyn Arévalo. Feim feina per separat. Llegim la bibliografia que tenim preparada i al capvespre feim una posada en comú de tot el que hem acabat de llegir. Feim llistes de materials susceptibles de ser utilitzats dins el guió, tant de la prosa i la poesia com de les entrevistes, manifests, circumstàncies socials i polítiques del moment... A hora de dinar, quan som a Fornalutx, el més habitual és dinar aquí, a casa. Però ara que ja es pot menjar a fora, quan fa molt bon dia, no ens resistim de baixar a menjar a la terrassa del restaurant Es Mirador.

A banda d’això, també estic ultimant un audiollibre basat en els Sonetos de amor oscuro de Lorca, amb el meu fillol, Joan Arto, que és guitarrista i ha compost una música deliciosa per a aquest projecte. Per aquest motiu estaré a Barcelona de divendres a diumenge assajant amb els músics que hi participen.

Estic alternant el meu viure entre Barcelona i Fornalutx, i a mi no se’m fa gens incòmode, perquè fa 42 anys que visc a Catalunya, però que venc molt sovint a Mallorca. Sempre he tingut una casa aquí. La pandèmia ha afectat, però ho tenc molt mesurat i invertesc el mínim de temps possible en el viatge. A més, els controls de l’aeroport van molt àgils.

Quan estic aquí, als horabaixes solc fer esport a la cinta de caminar, i el cap de setmana surt a caminar per la muntanya. També dedic un temps a telefonar a l’112 per denunciar que a la carretera Ma-10 no aturen de fer renou amb les corregudes il·legals de motos i cotxes. Hi ha vegades que hi estan tot el sant dia, de les 10 del matí fins a les 10 del vespre. I hi ha molts moments que m’he de posar els taps a les orelles o no em puc concentrar.

És absolutament incomprensible que cap institució aturi aquesta delinqüència pura i dura, i no tingui en compte que aquest espai és Patrimoni Mundial de la Unesco i necessita una vigilància permanent.

A la nit, vaig a dormir prest, devers les 11 h. A la mínima que not una mica de son, em pos una sèrie i en veig mig capítol. Aquests dies he vist l’enèsima temporada de Homeland, que no té la tensió del principi, però es resol prou bé.