ART FINS A LA MEDUL·LA
Societat 17/02/2018

“La nostra especialitat fa que el vincle amb el pacient sigui molt més estret”

La investigació evoluciona “a un ritme vertiginós”, diu la cap d’Hematologia de Son Espases, Antònia Sampol

A. Solano
2 min
“La part humana de la nostra professió és el millor, tot i que a vegades es el més difícil de dur”, confessa Antònia Sampol.

PalmaLa leucèmia és una “malaltia maligna de la sang, on les pròpies cèl·lules sanguínies són les malaltes”. N’hi ha de diversos tipus, tot i que les dues bàsiques són les agudes i les cròniques. De les primeres se n’obtenen un 80% de curacions amb tractament de quimioteràpia de primera línia. Amb tot, prop de’un 40% dels pacients recauen i llavors la malaltia requereix un trasplantament de medul·la. La cosa novedosa sobre la malaltia, segons la cap del Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari de Son Espases, Antònia Sampol, “és que ja hi ha tractaments dirigits a algunes alteracions de la genètica de la cèl·lula cancerígena que permeten un percentatge més elevat de curacions en primera línia”, assegura la doctora, qui detalla que, en infants, la leucèmia més comuna és la limfoblàstica (LLA) i en adults és la mieloblàstica. Ambdues es tracten amb quimioterapia i amb trasplantament dels anomenats “progenitors hematopoiètics o de medul·la òssia”.

La doctora Sampol explica que és necessari individualitzar molt cada pacient, ja que així coneixem més factors que ens ajuden a influir en l’evolució de la malaltia i, fins i tot, del tractament.

El 2017 Son Espases va tractar prop de 20 casos de leucèmies agudes mieloblàstiques i només 6 de limfoblàstiques.

Sampol es mostra esperançada davant els tractaments dirigits per teràpia gènica, i en posa un exemple: “Fa 10 anys la leucèmia mieloide crònica només es tractava amb un trasplantament de medul·la, i avui es cura amb una pastilla”, explica fent referència a l’anomenada Imatinib, que “reverteix l’alteració genètica de la cèl·lula tumoral que dona origen a la malaltia”.

La investigació evoluciona a un ritme vertiginós”, assegura Sampol, sobretot “trobant més factors biològics que tenen influència en l’evolució de la malaltia i la resposta al tractament”. Antònia Sampol parla i se li encenen els ulls: “Aquesta és una especialitat apassionant, perquè veus el vessant integral de la malaltia des del diagnòstic fins al tractament”. Aquest fet, és “el que fa que el vincle amb el pacient sigui més estret”, reconeix l’especialista, qui confessa que aquells que feim feina en aquesta àrea “no podem desconnectar amb facilitat i sovint ens enduim la feina a casa dins el cap”.

L’Hospital Universitari de Son Espases és centre de referència en trasplantament al·logènic, en hemofília i en biologia molecular. El servei l’integren 13 hematòlegs que ho fan tot, “des de la feina de laboratori (biologia molecular i diagnòstic hematològic); banc de sang i servei de transfusió; coagulació i hemofília; Unitat Clínica i de Trasplantaments. És una especialitat molt integral”. Els trasplantaments de progenitors hematopoiètics poden ser autòlegs (quan els progenitors procedeixen del mateix pacient) i al·logènics, si els progenitors procedeixen d’un altre individu que actua com a donant. El 2017, Son Espases va realitzar 22 trasplantaments al·logènics i 20 autòlegs. Sampol incideix també en els nous tractaments “que s’apliquen a la fase inmediata del trasplantament, que fan que el sistema inmunitari no rebutgi les cèl·lules trasplantades i els resultats siguin molt bons”.

stats