El 86,8% de les noces de les Illes Balears són civils

Els creients practicants de l'Estat arriben al mínim històric, segons l'informe 'Laïcitat en xifres, 2018' presentat per la Fundació Ferrer i Guàrdia

Balears és la tercera comunitat autònoma on menys gent es casa per l'església, amb un 86,8% de matrimonis civils el 2018. Per davant se situen Catalunya (90,9%) i el País Basc (87,4%).  És el que es desprèn de les dades del darrer informe 'Laïcitat en xifres, 2018', que ha presentat la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. En el conjunt d'Espanya, en canvi, la xifra de casaments civils baixa fins al 80%.  D’altra banda, en les comunitats autònomes on més gent es casa segons un ritu religiós, els matrimonis religiosos representen menys de la meitat dels casos, com Ceuta (47,5%), Castella - la Manxa (30,2%) i Extremadura (31,5%). Per comparar l’evolució de la societat, cal assenyalar que l’any 1992 el 79,4% dels matrimonis eren religiosos, pràcticament el mateix percentatge que actualment els matrimonis civils.

Segons l'estudi, que fa una radiografia de la laïcitat i la religiositat a Espanya, el nombre de persones que es declaren no religioses (és a dir, atees, agnòstiques o simplement no creients) també ha augmentat en el conjunt de l'Estat i actualment se situa en el 27%, el màxim històric. Al mateix temps –però a l'altra banda de la balança–, aquest 2018 el nombre de creients practicants declarats també ha caigut al seu mínim, amb un 26,6%. De fet, el nombre de persones que van decidir marcar "únicament" la casella de l'Església Catòlica en la declaració de la renda també es va reduir al 14,2% ja el 2015, les últimes dades disponibles en aquest àmbit a l'informe. 

La fundació també ha iniciat la campanya 'Aturem el Concordat', coincidint amb el 40è aniversari dels acords entre la Santa Seu i l’estat espanyol. L’entitat sosté que d’aquest tractat es deriven tots els privilegis de què actualment gaudeix l’Església Catòlica en els àmbits econòmic, educatiu i jurídic. A més, segons expliquen en un comunicat, el manteniment de prop de 35.000 professors de religió a càrrec de l’Estat, mentre que el contingut de l’assignatura i els docents el tria la jerarquia eclesiàstica, així com l’obligació pública de restaurar el patrimoni cultural en mans de l’Església mentre els beneficis d’explotació els ingressa la Conferència Episcopal, són alguns dels privilegis que van en contra de l’aconfessionalitat de l’Estat.

Sobre els autors de l'estudi 

La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia és una entitat sense ànim de lucre que, des del 1987, treballa en l’àmbit de la joventut, l’educació, la participació democràtica i les llibertats civils, en base a la laïcitat, el lliure pensament i l’esperit crític. Es tracta d'un 'think tank' generador de coneixement que, des de la investigació social aplicada, aporta propostes estratègiques i assessoraments a les administracions públiques en relació amb les línies de treball citades anteriorment i les polítiques públiques en general. A més, dona suport al moviment associatiu i té aliances amb entitats d’educació popular arreu del territori català.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF