"No sé si faig més de capellà que de policia"

PalmaJesús passa per davant un bar on hi ha un home amb cadira de rodes que duu la mascareta baixada. No necessita identificar-lo perquè ja el coneix: “És el propietari del local”, diu. En lloc de sancionar-lo, pren una actitud més eficaç i li crida l’atenció amb discreció, fent-li un gest perquè s’apugi la mascareta. Les tasques de policia de barri inclouen actuacions com aquesta; consisteixen tant a vetllar pel compliment de la normativa com a conèixer el veïnat i les seves particularitats. “De vegades no sé si faig més de capellà que de policia”, reconeix en to irònic.

L’agent, que fa més de 20 anys que està en actiu, podria travessar tot el carrer de Cotlliure amb els ulls tancats de tantes vegades que l’ha recorregut amunt i avall. Aquesta avinguda delimita la zona de la qual s’ocupa, la que queda a la part dreta. Això inclou bona part del Camp Redó, “una zona molt apallissada”, lamenta durant una de les passejades que fa cada dia. La seva tasca, com la dels altres 55 municipals de barri que l’Ajuntament de Palma té en actiu des del mes de febrer, consisteix a atendre personalment les necessitats dels ciutadans de l’àrea que li pertoca. Aquesta figura, emblema de la legislatura d’Aina Calvo com a batlessa, feia una dècada que gairebé havia desaparegut .

“Ja teníem molt bons policies de barri a la plantilla, però no els havíem deixat treballar fins ara perquè sempre havien d’anar a cobrir altres llocs de feina i no es podien dedicar a la seva tasca veïnal”, reconeix la regidora de Seguretat Ciutadana, Joana Maria Adrover. Amb les darreres oposicions que ha fet la Policia Local, han aconseguit ampliar la plantilla i alliberar aquests agents, que principalment fan un horari matiner. Les seves funcions són “fer d’interlocutors amb els ciutadans, atendre problemàtiques i tenir visibilitat al barri”, explica Adrover. A més, cadascun té un telèfon mòbil assignat perquè els representants veïnals tinguin una via de comunicació directa amb ells. Juntament amb això, afegeix el cap de la Policia Local de Palma, José Luis Carque, es reuneixen mensualment al consell de cada districte, on també està representada la ciutadania. Carque afirma que els policies fan un control “amb el veïnat, que té confiança en la persona”.

“Hi ha nervis”

Efectivament, Jesús coneix totes les botigues del barri i les històries que hi ha darrere l’aparador: “Aquesta botiga de roba va tenir tancat molts mesos” i “la peixateria que fa cantó, abans, estava dins el mercat del Camp Redó”, diu mentre assenyala dos locals. “La gent ho passa malament”, lamenta l’agent, que nota que “hi ha nervis”, sobretot arran de la pandèmia. Un dels problemes més greus del barri, que ocupa bona part del temps de Jesús, és parlar amb la gent que beu al carrer. La seva estratègia no és punitiva, sinó més aviat didàctica. Amb el temps s’ha adonat que “no condueix enlloc” sancionar-los cada vegada i ara té una altra filosofia: “Si no basta dir-ho 1.000 vegades, ho faig 2.000”, diu amb resignació, conscient que aquesta gent “és marginal, no té on dormir” i que “si cobra alguna pensió és de 300 euros”. Moltes d’aquestes persones passen el dia als parcs i places de la zona perquè de nit s’allotgen a l’alberg de Ca l’Ardiaca, ubicat a 800 metres de les oficines que té Cort al Camp Redó, on també fa feina el policia de barri.

A banda d’això, una de les feines “sagrades” és la sortida de les escoles. Al migdia, s’encarrega de controlar el trànsit i assegurar que els infants travessen el carrer amb seguretat. Durant la jornada també supervisa els cotxes que estan aparcats, com és el cas dels que es troben damunt la vorera de davant el centre comercial. “Aquí sí que sancion. La vorera és una zona per als vianants”, adverteix, encara que és comprensiu: “On no sancion és quan entren dins un solar –una esplanada que hi ha entre dos edificis–, perquè és privat, malgrat que envaeixin la vorera per accedir-hi”.

Una situació a la qual també ha de fer front des de fa uns mesos és l’assentament de persones sense llar que hi ha a la zona enjardinada ubicada entre el Carrefour i l’Ocimax, on ja ha identificat unes nou persones. Fa unes setmanes, una de les tendes de campanya es va incendiar i encara es poden observar els efectes de les flames a l’arbre que hi ha just a sota, que encara té branques calcinades. Tot i que els ha proposat alternatives per sortir del carrer a través dels serveis socials, s’estimen més quedar allà. Mentrestant, la seva funció és informar-los que a partir del toc de queda –les 22 h– no se'n poden moure. “La que hi queda en aquests moments és una dona alemanya, d’uns 60 anys”, manifesta Jesús. De la gent que ja no viu allà encara en queden mobles i roba i ja s’ha establert contacte amb Emaya perquè ho vingui a cercar tot. Sigui com sigui, la mirada àmplia que el seu càrrec li atorga li permet afirmar que, “a pesar de ser un barri que sembli desestructurat i un dels més poblats de Palma, hi ha una integració per part de les persones”.