IGUALTAT

Es dupliquen a Son Gotleu els negocis amb dones africanes al capdavant

Al barri més multicultural de Palma es consoliden establiments on s’ofereixen productes de l’Àfrica, i els darrers cinc anys sobretot les nigerianes han fet palesa la seva capacitat emprenedora

Quan Khady NDiayk va sortir del Senegal estava embarassada de tres mesos, tenia 20 anys i una idea molt clara: “Volia venir a Mallorca a obrir un negoci”, diu. Actualment, al barri palmesà de Son Gotleu, només entre els carrers Santa Florentina, Tomàs Rullan i Indalecio Prieto, hi ha més de dotze negocis amb dones africanes al capdavant.

“Abans, tota l’oferta que hi havia de menjar o per comprar productes africans a Son Gotleu era informal, de gent que els duia del seu país o els cuinava a ca seva”, explica Aina Mascaró, mediadora intercultural que fa més de dotze anys que fa feina a Son Gotleu, el barri on resideixen més africans de Mallorca. A poc a poc s’hi varen començar a obrir establiments comercials i en els darrers cinc anys, assegura, “s’ha duplicat el nombre de negocis dirigits per dones”.

El de Khady NDiayk és un d’aquests establiments nous. Havia après a ca seva a cuinar menjar tradicional del seu país, que és el que ara ofereix als veïns al seu restaurant: Serigne Fallou Mbacke. Allà per 6 euros es pot menjar un plat típic senegalès de dimensions considerables sota l’atenta mirada d’Amadou Bamba, una mena de Gandhi africà el retrat del qual presideix el local. Bamba va ser un sant sufí i dirigent religiós que va atiar una lluita pacifista contra el colonialisme francès -el Senegal en va ser colònia fins a l’any 1960-.

“A Nigèria tot es ven. Hi ha molts de comerços i la dona ha tingut accés al mercat laboral i a la seva independència econòmica”

NDiayk és tímida, no vol sortir a les fotos. Amb els ulls que van i venen de mirar en terra i poques paraules, diu que està contenta de viure aquí, però, com que ja fa cinc anys que va partir, també enyora el seu país. Recorda que allà el concepte d’amistat és diferent: “Quan una cosa et fal mal a tu, també fa mal a aquesta persona”. Amb el seu marit, Abdoulaye, i els seus fills formen part de la comunitat de prop de mig miler de senegalesos que viuen en aquest barri de Palma. El restaurant els serveix per cobrir despeses i poca cosa més. Paguen 300 euros de lloguer del local i no arriba a 200 entre el llum i l’aigua. “Ens estimam més fer feina, que estar a casa”, comenta NDiayk amb un somriure. El sant sufí Amadou Bamba, a més de ser conegut per la seva espiritualitat i el seu pacifisme, també ho és per l’èmfasi que se li atribueix en la feina dura.

La fortalesa de les nigerianes

La majoria de les dones que deixen la seva empremta emprenedora al barri són nigerianes. I això no és casual. L’esperit comercial forma part de l’ADN nigerià, segons explica Mascaró. “A Nigèria tot es ven. Hi ha molts de comerços i la dona ha tingut accés al mercat laboral i a la seva independència econòmica”. També afirma que Nigèria és un dels pocs països on hi ha dones que fan “projectes migratoris propis”. És el cas de Jess Osawere, que té una cinquantena d’anys i que treballa a una botiga d’alimentació on hi ha una extensa varietat de productes per elaborar plats africans, en diferents formats: congelats, dessecats, frescos... En una gelera industrial hi guarda tot tipus de carn i peix, i devora del mostrador té una màquina per moldre pipes de carabassa fent rodar un volant. Osawere recorda que va venir sola l’any 1999, en l’època de la primera onada migratòria de països africans que va arribar a les Illes. Amb seguretat i sense esforçar-se per semblar simpàtica, deixa veure que no hi ha res d’estrany que hi hagi una bona quantitat de dones africanes amb negocis. “A Nigèria també en tenim, llavors venim aquí i obrim botigues”, diu.

Mascaró assenyala aquestes dones com a exemples de “la fortalesa de la dona africana, allunyada de la imatge occidental que se’n té com a submises. Són elles les que marquen les pautes a les seves famílies des del moment que aporten els doblers”, apunta.

Un altre negoci obert en els darrers anys a Son Gotleu és el de Linda Obabvek, que prové de Benin City, capital nigeriana de l’estat d’Edo. Aquest municipi és conegut perquè és un punt de captació de les xarxes de tràfic de dones per a l’explotació sexual. “Jo vaig venir per obrir un negoci, no volia ser prostituta”, afirma donant a cada paraula tota la contundència de la que és capaç. Ara té 40 anys, quan va arribar a Mallorca en tenia 30. Fa temps la botiga la tenia a prop del centre de Palma. “Només vull vendre roba, sabates i joies -bijuteria-. Quan venia menjar, sempre tenia la policia que venia a protestar”. Un dels problemes afegits que es troben les persones que venen d’altres parts del món és, segons Mascaró, que “aquesta és una societat punitiva, no educativa, on tot ho arreglam amb multes en lloc de dir: ‘Amb què et puc ajudar?”.

Por de l’augment del lloguer

Fa poc temps es va morir el germà de Linda Obabvek de leucèmia. Hi havia viscut els tres darrers anys. El dolor de la mort del germà encara es fa notar i les seqüeles físiques d’haver estat donant de cèl·lules mare, també. “La botiga funciona, però jo estic malament, no em trob bé i estic molt estressada”, lamenta. A més, té un maldecap afegit que la rosega: tem que el nou propietari del local on té el negoci -el fill de l’anterior, que va morir fa poc- la vulgui fer fora o canviar-li les condicions i encarir-li el lloguer. Fa menys d’un mes la policia va anar al local amb una denúncia d’impagament. Obabvek recorda que va presentar els papers que demostraven que duia les factures al dia i la cosa va quedar en no-res. “Sempre he pagat tot el que havia de pagar”, afirma.

Chimonye Augusta Okobe també tem que li apugin el lloguer, el propietari ja li ho ha insinuat, diu. Ara paga 400 euros pel local on es pot comprar queviures, prendre una cervesa o dinar. Al seu país treballava de periodista. Aquí es dedica a atendre el seu negoci i a la decoració de festes, que considera “la seva passió”. Li agradaria estudiar altres coses, però explica que no té temps per fer-ho. Obre a les onze del matí i tanca a les vuit o a les nou del vespre. Els crits del carrer que contrasten amb la tranquil·litat de la botiga li fan compartir el seu parer sobre Son Gotleu: La majoria de persones que viuen al barri són tranquil·les, però hi ha alguns homes que criden massa i que es barallen, i això no m’agrada. Són pocs, però... un dit que es banya amb oli pot tacar-ho tot”.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF