El negoci del sòl rústic en un territori limitat

Al darrere de gairebé el 30% de peticions hi ha una mateixa multinacional dedicada a una activitat cada pic més rendible, mentre els ecologistes reclamen més regulació

Quin cost territorial implica una allau de peticions per plantar parcs solars en unes illes d’extensió limitada? Joan Groizard, director de Renovables de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE) del Ministeri de Transició Ecològica del govern espanyol, sosté que aquestes instal·lacions “mostren l’impacte paisatgístic del nostre propi consum energètic”, a diferència d’altres tipus d’instal·lacions més contaminants com per exemple les mines de carbó i les centrals tèrmiques: “El Murterar, a Alcúdia, és menys visible, però continua allà”. Groizard calcula que per assolir un 100% d’energies renovables el 2050 -segons planteja la Llei del canvi climàtic- caldria ocupar manco d’un 1% del territori de Mallorca, mentre que a Menorca només en faria falta un 0,3%.

La portaveu del grup ecologista GOB, Margalida Ramis, mostra satisfacció per l’impuls de les renovables, però adverteix del “perill d’una allau de sol·licituds” sense unes restriccions que havia de preveure el Pla director sectorial energètic del Consell Insular, en el cas de Mallorca, que també havia d’identificar les zones més adequades per instal·lar-hi un parc solar. L’arquitecte Àngel Llull, professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) durant catorze anys i que ha redactat diversos documents de planejament municipal, també defensa la implantació de les renovables, però, igual que el GOB i Terraferida, adverteix d’un “buit legal” que aprofiten els grans inversors del sector energètic per cercar lloguers rendibles en sòl rústic, majoritàriament, i instal·lar-hi un parc solar. “Preval un criteri econòmic, com un lloguer barat i rendible, per sobre del criteri ambiental i de planificació energètica”, diu l’arquitecte. Un fet que assegura que “entra en contradicció amb tots els esforços que s’han fet a les Balears per protegir el sòl rústic”, afegeix.

2008: el primer ‘boom’

Segons les dades del Govern, el 2008 entraren en funcionament 22 dels 38 parcs fotovoltaics que hi ha actualment en servei. La portaveu del GOB, Margalida Ramis, vincula aquest boom amb una línia d’ajudes estatals que, en molts casos, “varen servir per especular amb el sòl rústic”. Tem que la situació es repeteixi i que els parcs solars “esdevinguin l’estratègia d’uns pocs inversors”. “Renovables, sí, però sense sacrificar la terra fèrtil”, diu Cati Torres, de Terraferida. El procés de transició energètica està prioritzant “criteris mercantilistes que afavoreixen un context en el qual poques mans controlen molts projectes”, afegeix. Als grans empresaris de les fotovoltaiques els surt més a compte llogar una parcel·la en sòl rústic que no pas cobrir de plaques el sostre d’un polígon o un aparcament, explica l’arquitecte Àngel Llull: es tracta, doncs, de la “mínima inversió, màxim benefici”, comenta.

Més rendibilitat

Jordi Quer, enginyer i delegat de la Unió Nacional Espanyola Fotovoltaica (UNEF) a les Balears, també és el gerent d’una empresa especialitzada en projectes de renovables i que, entre altres activitats, es dedica a cercar llocs adients on desenvolupar parcs solars. A més, assessora una de les principals multinacionals que, segons diverses fonts relacionades amb l’ecologisme i han confirmat unes altres fonts del sector energètic, ha fet gairebé una vintena de les 56 sol·licituds que ha rebut l’IDAE per instal·lar parcs fotovoltaics a les Balears. Quer reconeix que les plaques solars ja poden generar electricitat a un preu altament competitiu: “Actualment, es tracta d’una de les tecnologies de producció més barates” i assegura que implica un “escàs” consum de territori: menys d’un 1% de l’extensió total de les Balears. L’enginyer remarca, així mateix, que “s’ha fet molta feina per dissimular els parcs solars amb l’ús de barreres vegetals”, però lamenta un cert “pànic social de veure una placa solar en sòl rústic”.

Un dels projectes que recentment han generat oposició és el de l’Hort d’en Coll, que s’ha d’ubicar a Selva. “Es tracta d’un parc que molesta els veïns d’una àrea sobretot residencial”, explica Ramis. L’Associació per a la Revitalització de Centres Antics (ARCA) critica la instal·lació de parcs solars i fotovoltaics, principalment pel dany patrimonial i paisatgístic que poden implicar, mentre que la portaveu del GOB sosté que “si s’han de veure, s’han de veure”. El GOB i Terraferida remarquen, en tot cas, que “l’esperada transició energètica ha de prioritzar necessàriament els sostres i els polígons industrials”.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF