La necessitat, la cobdícia i l'amistat, claus en la corrupció, segons un estudi

L'Oficina Antifrau de Catalunya elabora un informe sobre el factor humà de la corrupció

L'ocultació d'errors o d'irregularitats anteriors, la necessitat, la cobdícia, l'amistat i l'aspiració a un nou estatus són les motivacions més freqüents per cometre un frau, segons un informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) sobre el "factor humà" de la corrupció.

L'informe, que recull l'agència Efe, explora les motivacions més habituals en les pràctiques irregulars, fraudulentes o corruptes en la compra pública i els factors de risc personal arran de la frase "estic en política per folrar-me", atribuïda a l'exsecretari general del PP de València Vicente Sanz, que es va fer viral el 1994.

Respecte a les motivacions que porten a cometre frau i corrupció, l'estudi conclou que solen ser "l'ocultació d'errors o d'irregularitats anteriors, la necessitat, la cobdícia, l'amistat, l'amor, l'estatus o el reconeixement". En els procediments de compra pública hi pot haver errors tècnics o irregularitats i, en aquests casos, "la voluntat d'ocultar l'error o la irregularitat comesa pot convertir-se en la motivació per a conductes fraudulentes", insisteix l'informe.

Un altre motor per a la corrupció, "particularment en el context de països de rendes baixes", és el que l'Oficina Antifrau anomena "la necessitat". Els salaris baixos i la precarietat laboral "creen importants incentius per a pràctiques d'abús de la posició pública en benefici privat per subsistir o accedir a béns o serveis públics de primera necessitat".

No obstant això, la motivació més coneguda quan es parla de corrupció és, segons l'Oficina d'Antifrau, la cobdícia, és a dir, "l'obtenció d'un guany personal, d'un enriquiment il·lícit aprofitant l'ocupació d'un càrrec públic".

L'informe precisa que un servidor públic no només esdevé corrupte per obtenir un guany material, sinó que també són importants "l'amistat o l'amor, l'estatus, el fet de voler impressionar els col·legues i les amistats". En vuit dels deu casos estudiats per l'Oficina Antifrau va haver-hi un benefici material i en cinc d'aquests casos varen tenir "un paper molt important altres motivacions com la confiança i l'amistat".

En els últims anys, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i la Unió Europea han insistit en la necessitat de professionalitzar la compra pública i evitar els factors personals de risc que violen principis com "la independència, la neutralitat, la imparcialitat, l'objectivitat i la integritat".

En aquest sentit, l'informe cita diversos factors de risc, entre els quals destaquen la falta d'immobilitat real dels empleats públics, la deficient gestió dels seus conflictes d'interès, a més de la falta de sensibilització sobre ètica pública i riscos per a la integritat.

Antifrau analitza també els tres motors més habituals que porten a la transgressió de les normes en la contractació pública, que són "la incapacitat de les persones per la falta de coneixements o d'habilitats, la desídia a l'hora d'executar les funcions i els biaixos cognitius, que provoquen errors de judici".

Sobre la desídia, sentencia que "la falta de cura, agilitat o dedicació a l'hora de fer les tasques" pot conduir també a pràctiques irregulars. L'altre motor que incita a la transgressió es troba en la "ment humana, per determinats processos cognitius que poden limitar la racionalitat de les decisions".

L'Oficina Antifrau considera que quan cal prendre decisions complexes "la ment humana crea dreceres o circuits ràpids que transcendeixen el sistema racional de processar la informació captada pels nostres sentits, amb l'objectiu de ser més eficients". Aquestes dreceres "poden generar distorsions importants de la lògica" o, en altres paraules, "biaixos cognitius", que poden conduir a errors en els processos de raonar, avaluar i recordar.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF