CIÈNCIA

“La natura balear està sotmesa a una prova d’estrès constant”

Samuel Pinya és investigador principal del grup d’Ecologia Interdisciplinària de la UIB i impulsor de Biobal

La UIB i Red Eléctrica de España han creat una plataforma de referència d’ús social i científic per unificar tota la informació especialitzada existent sobre la biodiversitat de les Balears. De moment, ja hi ha 900.000 cites d’espècies, amb la previsió d’un sistema de machine learning que en el futur possibilitarà moltes més aplicacions. El projecteés impulsat per Samuel Pinya, un dels investigadors balears actualment implicat en més projectes de biodiversitat de les nostres illes.

Què és Biobal i quins són els seus objectius?

Es tracta d’un portal, disponible pròximament, que serà la primera passa d’un projecte molt ambiciós i amb un fort component d’innovació. Pretén posar en valor la biodiversitat balear mitjançant una plataforma que vol ser una web de referència d’ús social i científic que unifiqui tota la informació especialitzada existent sobre la riquesa natural de les Balears; també crearem una aplicació mòbil dedicada a turistes i usuaris. El projecte tindrà quatre utilitats: turística, social, científica i docent.

Quin serà el volum d’aquesta plataforma digital?

Dependrà del grau de participació i del ritme de digitalització que nosaltres li puguem conferir, però de moment ja neix amb gairebé 900.000 cites, incloses les bases de dades mundials compartides, una part procedent de la participació ciutadana i les que estiguin elaborades per nosaltres. Xerram de cites d’espècies de Balears. Tant les dades com les imatges estaran en open data, és a dir, accessibles per a tothom i qualsevol tipus d’usuari: investigadors, professors, alumnes i persones que vulguin fer una consulta o fins i tot aportar informació per enriquir la fitxa descriptiva de cada una de les espècies.

Serà com una enciclopèdia virtual de consulta o les dades serviran per a més coses?

La creació d’una base de dades massives esdevindrà un big data de la biodiversitat balear. Amb el temps volem que el sistema, ell tot sol, faci una preclassificació de cada espècie, tant pel nom com pel tipus de fotografia que aportem, de manera que el mateix sistema pugui reconèixer els patrons i fer un seguiment individual de les poblacions. Òbviament, com més dades tingui el sistema, més fàcil serà dotar-lo amb eines eficaces de machine learning. Els informàtics ens han dit que el sistema haurà de passar una prova de càrrega, de rendiment o estrès per veure com ho suporta.

I la natura a les Balears supera les proves d’estrès?

Som en una prova d’estrès constant i de tal magnitud que ja no ens podem permetre continuar amb aquest ritme, especialment en determinats moments de l’any en què hi ha una autèntica massificació. Tots els indicadors diuen que hem arribat a la màxima capacitat de càrrega i ja no podem continuar així. Es tracta, doncs, de moderar un poc i reduir la pressió que rep la natura.

Si us sembla bé, desgranem aquest estrès. Quina és la influència de les espècies invasores sobre els ecosistemes insulars?

Els recursos destinats a la gestió d’espècies invasores ja supera els dedicats a la conservació d’espècies amenaçades. Això no és un bon senyal. Ja no es tracta d’actuar contra cada una d’aquestes espècies noves, sinó que a les Balears, en la seva condició d’illes, ens hauríem de plantejar seriosament l’aplicació de mesures de bioseguretat. Atès que almenys tenim les vies d’entrada identificades (aeroports i ports), llavors es tractaria d’aplicar mesures de control en aquests indrets. És una qüestió més de voluntat política i de recursos que no d’altra cosa. Si no hi posam fre, les espècies endèmiques desapareixeran i es produirà una uniformització de la biodiversitat.

Un altre problema és la destrucció d’hàbitats, com les zones humides?

L’Albufera de Mallorca canviarà el seu aspecte d’aquí a uns anys, i per diferents motius: pel règim de precipitacions, que anirà minvant a poc a poc, però també pels processos antròpics, com l’extracció d’aigua dolça, la intromissió d’aigua salada i l’entrada d’espècies invasores com la carpa, que es menja els macròfits i les plantes aquàtiques i provoca una eutrofització de l’aigua. Si alteram el sistema, canviarà tota la composició d’espècies i només quedaran les més fortes, les generalistes.

Què opinau de la informació naturalística de què disposam a les Balears?

Tradicionalment, la divulgació de la biodiversitat i l’educació ambiental s’han centrat en espècies emblemàtiques, però ens hauríem d’acostumar a valorar tota mena d’espècies i tenir més curiositat pels insectes, per exemple. Seria una gran fita aconseguir que els infants, en lloc de fixar-se sempre en les espècies d’altres bandes del planeta, els inculcàssim més interès pel que tenen més a prop.

Vós mateix heu dedicat molts esforços a algunes d’aquestes espècies emblemàtiques, com el ferreret.

En certa manera és injust que les espècies que més criden l’atenció tinguin més ressò i també més possibilitats de finançament. Jo sempre continuaré fent feina amb el ferreret per avançar en la recerca. És una espècie a la qual he dedicat molts anys i li he agafat el pols, amb treballs de camp i metodologies cada cop més ben establertes i estudis de seguiment de les poblacions adultes.

Què és el darrer que heu fet en l’estudi del ferreret?

Estam analitzant els canvis ambientals produïts darrerament, règim de precipitacions, temperatures... També tractam de saber com es comporta el ferreret ‘en xarxa’ amb altres espècies amb les quals conviu, sobretot com a larves. Si sabem què mengen les larves, sabrem més coses del macrosistema de les basses d’aigua.

Però també feis feina amb espècies no tan emblemàtiques, com les musaranyes?

Fa onze anys establírem la primera cita a Mallorca de la musaranya de dents blanques Suncus etruscus, a pesar que el 1955 sembla que ja havia estat descrita. Després en recollírem molta informació, fins que el 2015 vàrem acordar una col·laboració amb l’Imedea per avaluar-ne l’estat actual i identificar-ne tant la variació genètica com l’estructura geogràfica.

Amb quins resultats?

La informació genètica suggereix les poblacions de Catalunya i les del sud-oest de França com la font més plausible de les que es troben a Mallorca. Això indica que aquesta espècie, en aquesta illa, ha trobat unes condicions ecològiques adequades per prosperar, amb més del 60% de la superfície ja colonitzada. Ho hem publicat molt recentment a la revista científica Hystrix, en col·laboració amb científics de l’Imedea, TAIB, COFIB, EBD-CSIC i la Universitat de Barcelona.

Es tracta, doncs, d’una espècie invasora?

Més que invasora, ara mateix la podem considerar una espècie introduïda amb comportament invasor, però encara hem d’esbrinar si perjudica les espècies locals. Generalment, els ecosistemes insulars són sensibles a espècies alienígenes invasores. Aquestes setmanes n’hem començat a agafar més mostres perquè volem saber quina és la tipologia d’aliment que prefereix. Creim que fins ara ningú ocupava el nínxol ecològic de la Suncus etruscus, però encara no sabem realment l’impacte que està generant; ho sabrem quan tinguem les dades del que menja.

Què determina que una espècie sigui invasora o no?

Una espècie legalment invasora és aquella que es troba dins un llistat corresponent, a escala estatal o autonòmica. Si no hi és, no se la pot considerar invasora, malgrat que generi impactes sobre la biodiversitat. N’és un bon exemple el cranc blau, que està generant un impacte a l’Albufera de Mallorca, a ses Salines d’Eivissa i Formentera, i a l’Albufera del Grau, a Menorca. Justament acabam d’enviar un article a publicar en què constatam la colonització de tot l’arxipèlag balear. El problema és que el cranc blau, a data d’avui, legalment no és considerat una espècie invasora. De fet, hi ha una ordre ministerial que l’inclou com a espècie a comercialitzar. En trobareu en alguns supermercats de Mallorca a 10 euros el quilo.

Les classificacions d’espècies invasores són iguals a cada illa?

No. La serp blanca Zamenis scalaris a Eivissa i Formentera està declarada com a invasora, en canvi a Menorca està protegida, ja que en aquesta illa va ser introduïda en temps històrics, com en el cas de la tortuga mediterrània. És a dir, una espècie pot tenir diferents rangs de protecció segons cada lloc. L’eruga del boix Cydalima perspectalis va arribar a Mallorca el mes d’agost passat i ara per ara no està declarada invasora.

Quins altres projectes teniu?

Continuam treballant amb la tortuga mediterrània Testudo hermanni i la tortuga mora Testudo graeca, amb un estudi en col·laboració amb la Societat Herpetològica Espanyola per fer un mapa de distribució a Mallorca que determini l’evolució i els canvis de les poblacions els darrers 30 anys. N’hem descobert moviments fora de les seves àrees de distribució natural. La Testudo graeca ha creat noves poblacions fora de la seva àrea de distribució original a Calvià, Andratx i Palma per ocupar altres llocs com Llucmajor i el Pla. I a la inversa, zones on l’espècie única hauria de ser la tortuga mora i ara hi trobam individus de tortugues mediterrànies. També n’hem localitzat noves poblacions.

Hi ha prou consciència ecològica per part de la societat?

No. Queda molta feina per fer. Basta veure la quantitat de residus que trobam pertot, quan sortim a fer un simple tomb per la natura, massa plena de botelles de plàstic, llaunes, bosses, papers i brutor de tota mena.

Els microplàstics són un dels principals problemes mediambientals del futur?

I del present, amb repercussions importants si no aplicam polítiques més punitives per reduir l’ús del plàstic. En col·laboració amb el Centre Oceanogràfic de les Balears, acabam de demanar ajut al Ministeri per fer un projecte que avaluï la presència de microplàstics en cetacis, tortugues marines i peixos. Però vull remarcar que aquest no és un problema que afecti només els àmbits marins; els ecosistemes terrestres també en pateixen les conseqüències, per exemple alguns tipus d’anèl·lids, com els cucs de terra, que mengen matèria orgànica.

CIÈNCIA CIUTADANA

L’aplicació de Biobal, disponible en cinc idiomes, permetrà que l’usuari incorpori informació i material gràfic a la web, amb dades que prèviament hauran d’haver superat un control de qualitat i verificació. Pujant la foto corresponent d’una observació, els usuaris podran fer consultes per resoldre si pertany a una espècie determinada. L’aplicació s’adaptarà al perfil específic de l’usuari i li permetrà configurar també una ruta d’acord amb els seus interessos. A més de Samuel Pinya, formen part de Biobal Rafel Llobet i Miquel Marc Llobet, que treballen com a programadors informàtics, i Esperança Perelló, que s’encarrega de la part de documentació. Red Eléctrica contribueix al desenvolupament del projecte amb una aportació de 163.350 euros i inscriu aquesta iniciativa en el seu compromís de Sostenibilitat 2030.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF